La ciutat del futur serà com la d’avui. Lo diferent serà com la utilitzem. Això és el que diu Carlo Ratti, arquitecte i enginyer italià que s’ha convertit en una de les veus més influents els darrers anys sobre el paper de les ciutats, especialment en el que té a veure amb el combat contra el canvi climàtic. Director del Senseable City Lab de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), la seva recepta de la ciutat resilient amb l’emergència climàtica es resum en dos punts principals: l’aprofitament de les eines digitals i reconnectar les aglomeracions urbanes amb la natura. I en aquest sentit, un element fonamental són els arbres.

Per Ratti, recent comissari de la Biennal de Venècia d’Arquitectura 2025, la plantació d’arbres a la ciutat no ha de ser només un element estètic o una actuació urbanística secundària, sinó que ha figurar en el centre de l’estratègia de la resiliència climàtica. Així, els arbres els hem d’entendre avui con una tecnologia natural per refredar les ciutats i neutralitzar el seu efecte d’illa de calor.

El canvi climàtic incideix directament en la temperatura de les ciutats. El paviment, l’asfalt i els edificis absorbeixen la radiació solar i fa que la calor a les zones urbanes sigui més alta que a les àrees rurals. Els arbres, gracies a les ombres i l’evapotranspiració, poden reduir entre dos i vuit graus la temperatura urbana. No només milloren el confort dels ciutadans, sinó que disminueix la demanda energètica per la climatització i redueix a la vegada l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

Però per fer-ho possible, segons Ratti, no es tracta només de plantar arbres d’una forma indiscriminada. Cal un disseny estratègic adaptat a cada tipologia urbana, i això s’ha de fer de manera científica, amb dades i anàlisis proporcionats per una xarxa de sensors desplegats per tota la ciutat que detectin els microclimes i mesurin l’impacte de la vegetació en cada una de les zones urbanes, en la qualitat de l’aire i en la temperatura, que permeti fer una lectura acurada de la qualitat de vida gairebé en directe.

La conclusió de Ratti  és que la lluita urbana contra el canvi climàtic s’ha de fer a través del treball conjunt de la tecnologia i la natura alhora. Plantar arbres no és ja un gest simbòlic i aïllat, sinó un pilar fonamental del disseny de la ciutat del futur. Avui, s’han d’entendre els arbres, amb els seus milions d’anys d’evolució, com una gran tecnologia sofisticada, provada i eficient.

Barcelona inicià la plantació d’arbres als carrers durant la urbanització de l’Eixample, on es van registrar els primers alineaments de plàtans. Des d’aleshores, la capital catalana ha anat desenvolupant una estratègia en la que els arbres han passat de ser un motiu decoratiu a constituir-se en una infraestructura per la salut, el clima i la qualitat de l’espai públic. Segons el Pla Director de l’Arbrat a Barcelona 2017-2037, es calcula que els arbres gestionats per l’ajuntament són quasi 311.000, dels que uns 202.000 es situen a la trama urbana. En els darrers anys s’ha registrat, a més, una diversificació de les espècies per trencar la presència dominant del plàtan.

Tenint en compte només els arbres dins la trama urbana, Barcelona es troba per sobre de París, que en comptabilitza 110.000, i molt per sota d’altres ciutats com Londres i Nova York. La capital britànica en té 1.100.000 en els seus carrers, mentre que la ciutat dels gratacels en suma 660.000. S’ha de tenir en compta, però, que cada ciutat té diferents maneres de calcular la seva població d’arbres, per lo que no seria del tot científic fer una comparativa només quantitativa.

El canvi climàtic i els períodes recurrents de sequera, com la que hem viscut recentment, obliguen a una cada cop més acurada tria dels arbres que s’han de plantar a la ciutat. Per aquest motiu, es busquen espècies més resistents i sòl amb més volum radicular i rec eficient. També cal tendir a reduir la dependència d’exemplars dominants, com han estat els mencionats plàtans, i cercar els que puguin mantenir l’ombra amb menys demanda hídrica.

Hi ha ciutats, com Singapur, que han elevat l’aposta i han optat per construir boscos de superarbres artificials. És el cas del Gardens by the Bay, que s’ha convertit en una de les grans atraccions turístiques. El formen una vintena de superarbres artificials d’entre 25 i 50 metres d’alçada. Amb una estructura de formigó, estan coronats per una copa futurista i geomètrica. Entre aquests superarbres, es generen espais diversos, des de jardins, restaurants, zones d’espectacles i hivernacles.

Aquests superarbres són intel·ligents i autosostenibles. Panells fotovoltaics proporcionen l’energia necessària per les activitats que hi tenen lloc i permeten, a més, la il·luminació al vespre. També recullen  l’aigua de pluja, que s’aprofita per regar els jardins. Una passarel·la sospesa a 22 metres d’alçada permet fer un recorregut entre les copes artificials. El Gardens by the Bay rep actualment deu milions de visitants l’any. És l’aportació extrema de l’arbrat a la ciutat resilient que segurament encara no entendríem a les nostres ciutats europees.