La Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona acaba d’editar el llibre Barcelona Via Laietana. Més de cent anys d’història compartida. El seu autor és el cronista de la ciutat Daniel Venteo, que ha donat vida a un magnífic volum que recull la memòria de quasi 120 anys del carrer des de la col·locació de la primera pedra, el 10 de març de 1908. Centenars de fotografies i documents, alguns d’ells inèdits fins avui, constitueixen un recorregut que va des dels carrers que van desaparèixer amb la seva obertura, així com els edificis que es van enderrocar.

L’obertura de la Via Laietana, i la seva prolongació amb Pau Claris, va ser una gran operació urbanística executada a principis del segle XX. El seu objectiu era connectar l’Eixample, que ja s’havia desenvolupat fora de les muralles que envoltaven la Barcelona antiga, amb el port. Va ser, doncs, una operació amb força càrrega econòmica, en configurar un eix que comunicava les grans famílies de la burgesia amb les mercaderies que arribaven i sortien dels molls.

El seu traçat ja havia estat previst en el Pla Cerdà de 1859. Va ser identificada amb el codi de Via A i era una de les tres grans avingudes, juntament amb la B i la C, que el pare de l’Eixample preveia que havien de creuar els barris de la Barcelona històrica en forma de H. La Via B anava paral·lela a l’A. També servia per connectar l’Eixample amb el port, tot i que el seu traçat transcorria per l’eix que avui formen l’avinguda de les Drassanes i la rambla del Raval i s’havia de prolongar per Muntaner. Mai es va desenvolupar en la seva totalitat. La Via C era transversal, perpendicular a les altres dues, i només es pot apreciar a les avingudes de la Catedral i Francesc Cambó. També va marcar la major amplada del carrer Marqués de Camposagrado, a Sant Antoni, amb el que havia de connectar.

L’execució d’aquestes tres grans vies va quedar en un calaix fins que les va recuperar l’arquitecte Àngel Baixeras i les incorporà al seu pla de reforma interior profunda del que avui és Ciutat Vella. Aquest projecte no es va aprovar fins el 1895. Baixeras ja era mort i el va assumir directament l’ajuntament, després d’adquirir els drets al germà de l’arquitecte per 950.000 pessetes de l’època.

L’operació d’obertura de la Via A o Laietana va ser batejada com la Reforma i va ser dividida en tres fases entre 1908 i 1913. La primera anava des del port a la plaça de l’Àngel, dirigida per Lluís Domènech i Montaner. La segona estava compresa entre la plaça de l’Àngel fins a Sant Pere més Baix, i es va encarregar a Josep Puig i Cadafalch. La tercera arribava fins a Urquinaona i es confià a Ferran Romeu.

Els enderrocaments es van endur pel davant 2.199 cases, a més de palaus i convents medievals, entre ells el de Sant Joan de Jerusalem, on hi havia la tomba de Pau Claris, que fou president de la Generalitat entre 1638 i 1641. Un total de 10.000 veïns van ser desplaçats i un grapat de carrers van desaparèixer totalment o de forma parcial. Molts dels elements es van salvar després dels enderrocs i van ser reaprofitats per decorar les façanes del que avui es coneix com a Barri Gòtic, com ara finestres, portes, columnes i d’altres.

La Via Laietana es va convertir també en un eix financer i d’economia corporativa. El primer edifici en ser aixecat va ser al número 3, la seu del Banco Hispano Colonial, avui reconvertit en hotel. També va establir la seva seu el Banco de España, a la cantonada amb l’avinguda Catedral, avui seu del BBVA. Altres edificis emblemàtics van ser el de Correus, la Compañía Transmediterránea (avui seu de la Conselleria d’Empresa i Universitats de la Generalitat), la Compañía Española de Seguros, la Compañía Arrendataria de Tabacos, la Cambra de la Propietat Urbana, Immobiliària Catalana, Foment del Treball, Casal de l’Estalvi (avui propietat de La Caixa) i molts altres.

Una de les grans aportacions de la Via Laietana va ser aprofitar la seva obertura per construir sota uns túnels que més tard es van aprofitar per una de les primeres línies del metro. En concret, es van utilitzar com ramal del Gran Metro. Aquesta línia, l’actual 3 o verda, anava per la Rambla i passeig de Gràcia fins a Lesseps. De l’estació d’Aragó, actual Passeig de Gràcia, sortia el citat ramal, que anava fins a Urquinaona i baixava per la Via Laietana fins a Correus. Avui, forma part de la línia 4, la groga.

El desenvolupament de la Via Laietana va adquirir un gran impuls amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929. Des d’aleshores, la seva contribució al progrés econòmic de la capital catalana ha estat molt rellevant. Encara avui, acull importants seus bancàries, sindicals i empresarials. També segueix sent la connexió natural de l’Eixample amb el port, malgrat recentment s’ha sotmès a un projecte de reordenació urbanística que ha reduït el trànsit.

El llibre de Venteo ens descobreix tota la història d’aquest carrer i un comprova, per exemple, com era el desaparegut carrer Donzelles, que abans de la Via Laietana era el més estret de Barcelona. O com era la Casa Padellàs, un palau del carrer Mercaders que va ser traslladat pedra a pedra a la plaça del Rei i que avui és la seu del Museu d’Història de la ciutat. Val molt la pena, especialment pels amants de la Barcelona d’abans.