* Del cicle : CONSTRUCCIÓ i CANSAMENT A LA BARCELONA CULTURAL
Barcelona és la meva ciutat… ensopida en cultura. Ha tingut algunes generacions de polítics i gestors molt mediocres i només centrats en la sagrada economia, el partidisme sord i el gremi delirant dels artistes. Les excepcions són conegudes. Els que ara resten han estat tocats per la gran crisis del 2008: gemeguen perquè els diners ja no són grassos. Cal que es retirin o, com es diu ara, facin un pas al costat.
La gran transformació que ha d’afrontar la ciutat és múltiple, però amb un eix de doble hèlix: passar de la cultura centrada en els artistes a una altra centrada en els ciutadans plurals i desiguals per acordar el sentit de viure a Barcelona-en-comú des de totes les diferències. I situar la cultura comunal com a valor posicionant de marca de la ciutat amb creativitat i audàcia.
Esquematitzant, a Barcelona la cultura:
1. Ha de posicionar la ciutat amb un nou valor de marca després de dos valors molt deficients: la de l’alcalde Hereu, amb el seu crit d’autocomplaença del Visc(a) Barcelona i el de l’alcalde Trias, amb la seva ciutat de les persones, que van resultar ser les riques. Ara Ada Colau ha optat per la igualtat. És el valor clau intern d’urgència: 50%. Cal completar-lo amb l’altre 50% que és de cultura, constantment ajornat: cruïlla de cultures mediterrànies: igualtat, convivència, innovació. Hi optarà?
2. Ha de centrar-se en tres xarxes de centres enèrgics, interrelacionats i mobilitzadors: la dels centres per la singularitat internacional, on estan el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Picasso o un futur centre per les cultures del Mediterrani a La Model…, una xarxa de centres per la capitalitat, on situar-hi els museus, teatres, auditoris…, i una xarxa de centres per la cultura de proximitat, on estan les biblioteques, els centres cívics i molts espais de les associacions i grups. Xarxes que han de formar una única xarxa per la Barcelona-en-comú: la dels ciutadans apassionats per la vida en sentit obert, ètic, creatiu i col·laboratiu.
3. Perquè la xarxa de xarxes funcioni-en-comú cal innovar en alguns aspectes organitzatius: des d’un consorci entre els diferents governs públics, amb un comissionat creatiu i mobilitzador, que agrupi recursos econòmics i asseguri una programació i apassionant comunicació continuada amb alt nivell de qualitat i sentit contemporani.
4. Necessitem un senat-per-la-cultura-en-comú. Prou processos de participació només consultius: el comú es decideix-en-comú. Ens cal, doncs, un senat ciutadà format pels polítics dels diferents governs, un conjunt plural d’organitzacions civils per la cultura, amb ciutadans i molt pocs experts. L’expertització en el pensament i la gestió de la cultura és un càncer constatat.
5. I les tan valorades empreses? Han convertit la cultura en producte d’estanteria només per comprar. I han fet passar per cultura allò que és pura diversió. Muntem, amb les que tenen responsabilitat cultural manifesta, una taula pel treball i les aportacions.
*
Toni Puig és especialista en màrqueting i gestió cultural i va formar part de l’equip fundador de la revista Ajoblanco
