La setena edició de Tiana negra obre el cicle dels festivals de gènere policial. Després arribarà BCNegra. El seu director, Carlos Zanon, acaba de publicar una novel·la on recupera Pepe Carvalho, el detectiu de Vázquez Montalbán. Realitat a banda, som en plena temporada negra.

Tiana negra va ser el primer festival dedicat exclusivament a la novel·la negra en català. Com defensa el seu creador, Sebastià Bennasar (Palma 1976), la irrupció d’aquesta cita maresmenca en el calendari literari va fer que BCNegra, que llavors tenia el monopoli de festivals del gènere, tractés amb més igualtat els autors catalans, que fins llavors, reclosos en una taula rodona, tenien poca visibilitat. Però Tiana també va obrir l’aixeta d’aquesta mena de festivals. No van ser pocs els aficionats al gènere, promotors literaris i més d’un regidor de cultura, que van veure en una activitat d’aquesta mena una forma moderna i popular de fomentar la lectura. I així Cubelles, Vilassar, Sabadell, Lleida, l’Espluga de Francolí o Les Borges Blanques han posat els festivals de gènere criminal a l’agenda cultural del país. Adequat pels temps que vivim.
Malgrat que les trifurques de la política local havien amenaçat el festival, Tiana negra està absolutament consolidat. Partint de molt poc, i sense referents on recolzar-se, el seu director ha configurat un model equilibrat i que funciona: reflecteix l’ampla realitat literària en català, poua en el llegat fundacional del gènere, promou edicions, disposa d’un premi de prestigi i ha arrelat a la vila. És el model. I arribat a aquest punt, en Tià Bennassar ha decidit deixar-ho per no eternitzar-se.
Però l’èxit inqüestionable de Tiana és una cosa, i que la novel·la negra en català sigui un gènere de grans majories lectores i moltes obres de qualitat, n’és una altra.
La literatura policial és un gènere popular arreu del món i amb molts lectors. El cinema, les sèries de televisió i el component de crítica social que històricament te, i que fa que aquestes novel·les sovint donin llum en clau de ficció a realitats que els mitjans de comunicació no desvetllen per interessos polítics o econòmics, hi te molt a veure. I el català se’n beneficia en part, és clar. Aquest podria ser un dels motius de l’auge dels festivals del gènere que hi ha aquí, però també a la resta d’Espanya: gairebé una plaga.
Tota aquesta activitat promotora ha mobilitzat autors i indústria editorial. A hores d’ara, la quantitat de títols negres, detectivescos, policials o com els vulgueu dir que es publiquen en català és francament elevada; i tots troben un espai on presentar-se en aquests festivals. Això ha fet augmentar el nivell qualitatiu de les obres, però també ha fet aflorar molta mediocritat (per ser suaus), que aprofita el cert èxit del fenomen; a veure què pesca.
Conscient d’això, en el seu darrer any de comissari de Tiana negra, en Tià Bennasar ha programat una conferència crítica que s’espera que posi una mica les coses al seu lloc i contribueixi a fer neteja. El títol és prou clar: ‘No és or tot el que brilla’, i qui la pronunciarà més, l’Àlex Martín (Barcelona 1974), professor de literatura catalana a la universitat de Salamanca i una de les persones que més hi entén de novel·la negra de tot l’estat. S’espera la sessió amb candeletes.
Però digui el que digui en Martín, potser abans de les eleccions municipals naixerà un altre festival de novel·la negra, i algun editor estrenarà per Sant Jordi una col·lecció. No ho descartin. El resultat d’aquesta florida gairebé transgènica a vegades decep: hi ha festivals que semblen calcats (i en ocasions es percep un incòmode aire d’endogàmia) i, tot i la promoció, les vendes dels llibres negres en català tampoc son res de l’altre món. Alguna cosa passa.
Massa festivals? Hi ha qui ho defensa dient que tots es complementen, i que cal escampar el crim literari arreu. Lloable opinió en pro de l’equilibri territorial en cultura, però es podria demanar als seus promotors que procurin aportar un to una mica original a la seva cita. Buscar la veu pròpia, el signe identificador que converteixi el festival en una cita a tenir present, llaminera. És el que va fer en Salvador Balcells, comissari de El vi fa sang, de l’Espluga de Francolí, connectant novel·la negra i els vins de la D.O. Conca de Barberà. Escoltar taules rodones i presentacions amb una copa de bon vi a les mans la fa una festa de les bones.
I respecte de l’edició, potser estem patint la pujada de la febre. Ja baixarà. Hi haurà oportunistes que, a la que surti un altra tendència, deixaran d’escriure o editar el negre. I un cop passat el sedàs, el que quedi quedarà. Ara bé, cal tenir present que bona part de l’acceptació actual d’aquesta novel·la ve a remolc de l’ús abusiu del gènere que en fa el cinema i la TV. I en l’audiovisual, la llengua rotundament majoritària en què es fan aquests productes, és el doblatge al castellà. I, amb la feble fidelitat del lector estàndard, serà difícil que la versió en català del Carvalho d’en Zanon faci canviar les coses.

*
Rafael Vallbona és periodista i escriptor.