La competència aferrissada per fidelitzar el públic i la bogeria especulativa en què s’ha tornat la venda d’entrades, han convertit les dates nadalenques en una lamentable prèvia dels festivals musicals de la nova temporada. Regali entrades per Nadal, encara que no sàpiga ni qui tocarà, ni si plourà o farà sol, i ni si tant sols es farà l’esdeveniment.
Gairebé contraprogramant, en pocs dies Sonar, Vida i Cruïlla han desvetllat algunes actuacions de l’edició 2019; i el Primavera Sound les ha anunciades totes. Amb la mandra que fa pensar, ara que comença a fer fred, en les nits d’estiu. Què serà de nosaltres d’aquí al juliol vinent? I si encara tenim exàmens de repesca? I si trobem feina? I si ens surt un viatget? I si… Però potser algú que pensa molt en nosaltres (el noviet, la mare enrotllada, el cosí) te la idea brillant de regalar-nos per Nadal una entrada del nostre festival preferit, d’un que sent que en parlem sovint, i s’avança, no fos cas que s’esgotin (amb les entrades als concerts ja se sap); són una oferta especial (algun ham han de tenir, si ni tant sols sabem qui anirem a escoltar). I va i el tió ens caga dos abonaments a un festival. I quina il·lusió. Potser al cap d’uns mesos ja vindran maldades, però ara, quina flipada.
L’època de Nadal és el primer input comercial de no pocs festivals de musica. La majoria no te la programació tancada, sovint ni tant sols estan quadrades les fonts de finançament, però cal ser el primer en sortir al mercat dels tiquets, com les cireres. I, en una societat empatxada de tantes coses que posseeix i que ja no sap ni què regalar, no poca gent pica. Així l’esdeveniment té ja un públic captiu i un bon sondeig d’acceptació de la marca. Si les coses van bé per Nadal, es pot pensar en arrodonir el cartell. Si no, passarem com podrem.
I amb les entrades venudes per festes i que finalment no puguin ser utilitzades per allò que dèiem dels exàmens, la feina o el viatget, pensem que sempre trobarem la manera de revendre-les i treure’ns una propina; avui en dia amb internet rai.
En Tito Ramoneda (Project) prou que ha posat el crit al cel denunciant el comerç il·legal i perfectament organitzat dels portals de revenda. Ara, de moment, no passa res. La revenda al carrer està prohibida i perseguida, però a la xarxa, no. Portals com Viagogo, denunciat per aquest promotor, continuen sortint als primers llocs dels cercadors. Una solució és la venda nominal, i si el tiquet no du el teu nom no entres. Ho havia fet U2 i ho ha fet Metallica aquest any. Però de moment no s’ha generalitzat, i el parent o estimat que ens regala l’entrada del nostre festival preferit per Nadal pensa que, si finalment no hi podem anar, no ens costarà col·locar-la a algú o altre. Ull viu, però.
L’aferrissada competència entre festivals s’accentua encara més el 2019. Per qüestions de programació de Fira de Barcelona, l’any vinent i de forma excepcional Sonar es farà el juliol en lloc del juny. Aquest canvi de dates desestabilitza el calendari estiuenc. El Primavera sound manté les dates habituals, del 30 de maig a 1 de juny. Però el cap de setmana del 4, 5, 6 i 7 de juliol hi haurà, agafeu-vos: el Cruïlla al Fòrum, el Vida a Vilanova i la Geltrú, el Rock Fest a Santa Coloma de Gramenet i el Vijazz a Vilafranca del Penedès. I el cap de setmana següent (18,19 i 20) el Sonar, les mateixes dates del tumultuós FIB de Benicàssim. Sobreviure a la sobredosi no serà fàcil. La rivalitat aquest any és ferotge. Són desenes de milers de tiquets per vendre, i el més calent encara és a l’aigüera.
El públic, majoritàriament jove, no té prou bossa per tant festival, i haurà d’escollir en quin es gasta els diners. Que el Vida hagi anunciat el primer avançament del cartell el mateix dia que Sonar només és el principi del joc de fer-se la traveta.
Però de moment, compreu entrades d’incerts festivals si ja no sabeu que regalar al nebot, i tingueu la festa en pau, que ve Nadal.
*
Rafael Vallbona és escriptor i periodista
Be First to Comment