La construcció de la nova Escola Massana a la plaça de la Gardunya i, en conseqüència, l’”alliberament” de l’espai que fins ara ocupava, a tocar de la Biblioteca de Catalunya, és una ocasió històrica, tant per a les col·leccions com pels edificis, pels lectors i pels visitants, pel personal de la Biblioteca i pels estudiants, pels membres de l’IEC i pels turistes que ens visiten, per a realitzar les obres necessàries per a la transformació global i modernització completa no només de la Biblioteca de Catalunya, sinó de tot l’espai de l’IEC. No ens podem limitar a deixar escapar aquesta oportunitat, i ho faríem si tan sols ho limitem a una “ampliació” de la Biblioteca de Catalunya. No es tracta tant doncs de concretar unes obres, sinó de planificar una estratègia.

Per primer cop en dècades, tenim l’oportunitat de replantejar-nos i renovar íntegrament no només l’edifici de la Biblioteca de Catalunya, sinó tot un conjunt monumental, encarant amb una coherència global les seves necessitats d’espai i culturals, amb una visió innovadora, moderna, oberta, que permeti, en el bell mig del Raval Cultural, i en la línia del famós pla “Del Liceu al Seminari”, donar un impuls decisiu a la “ciutat de la llengua i dels estudis catalans”.

És evident que en una primera lectura prima la rehabilitació de l’edifici i equipaments, i fins de la millora de l’estat de conservació de les col·leccions. Una Bibioteca que té com a missió recollir, conservar, enriquir i posar a disposició dels seus lectors i visitants el patrimoni documental nacional, en les millors condicions i amb les tècniques més avançades. Però més enllà d’aquest fet obvi, l’autèntic punt estratègic de l’operació, al meu entendre, és com ho aprofitem per (re)confirmar aquest espai com un pol d’excel·lència científica i cultural.

Com ja s’ha estat fent aquests últims anys, com marca la direcció que han pres les grans biblioteques nacionals dels estats moderns, la futura “nova” Biblioteca de Catalunya haurà de renovar i estendre els serveis oferts al públic, convertint-se en un ecosistema cultural de referència pel conjunt de la nació. I, com a tal, capaç d’atraure i generar l’interès i la curiositat científica, cultural i lingüística dels nostres estudiants i professors, però també d’un públic internacional atret per la cultura.

En aquestes dues línies, sembla clar l’interès de posar en marxa un centre viu i actiu que reculli les aportacions catalanes al progrés del món: un “panorama de la cultura i la llengua catalanes”, amb el fet singular i essencial de la seva llengua pròpia, hauria de tenir un paper destacat i central. Amb la voluntat de convertir-se en un equipament de visita imprescindible per a escoles i instituts –amb l’eix troncal de la passió per la lectura i els llibres, el coneixement i l’estudi-, i del turisme que busca –sense trobar-lo encara- un lloc on algú li expliqui qui som, què hem fet, què hem pensat i com ens expressem els catalans. En ple Raval, en un dels conjunts arquitectònics del país més extraordinaris, obrir aquesta ciutat de cultura a la ciutadania, convidar-la a visitar els tresors bibliogràfics de la Biblioteca, els millors treballs i obres dels membres de l’IEC, gaudir d’exposicions temporals, conferències, teatre, art, etc.

Tot un món de llibres, estudis i cultura. Tota una ciutat de llengua i dels estudis catalans.

*

Quim Torra és editor i expresident d’Òmnium Cultural

 

Nota: El 14 de maig de 2018, Quim Torra va ser investit President de la Generalitat de Catalunya