Respecte a la seva pròpia obra, l’artista escriu:

Els meus quadres són com un obsessiu conte de la meva història personal, repetint el tema del ‘rostre humà en diferents configuracions. Les cares apareixen en diferents formats, més dibuixades que pintades; en aquest sentit es relacionen amb la pràctica tradicional de l’apunt pictòric.

La cura amb què realitzo el dibuix facial em permet una lenta maduració de la meva visió artística. Tradueixo acuradament les formes de la cara humana, dels seus fragments i de la meva imaginació al llenguatge de les arts visuals. Un llenguatge amb la seva pròpia gramàtica; on la línia i la taca es converteixen en subjecte i predicat. Així creo el meu llenguatge o grafia personal a la tela.

El color en els meus quadres al llarg dels anys ha experimentat notoris canvis. Venint d’obres monocromàtiques amb forts contrastos, s’ha acabat convertint en un cromatisme irreal, seguint sempre el seu paper independent en la definició de les cares. El color sempre ha estat metafòric, independent, vehicle de l’emoció, i ha competit amb el dibuix alhora que ha realçat la seva tridimensionalitat. Per això, difereix de la realitat, i mai s’ajusta a la color natural de la cara.

La meva obra neix d’una pausada i minuciosa contemplació del tema, de la qual sorgeix una clara determinació en la manera d’executar-lo. M’interessa que l’execució posseeixi elements de sobrietat i moderació; per això tendeixo a simplificar les formes per aportar més claredat a l’contingut pictòric.

Per sobre de l’evolució de la meva pintura al llarg dels anys hi ha alguna cosa que ha romàs intacte, immutable: la meticulositat i la cura en un dibuix, assossegadament treballat, que permet que la idea primordial de el quadre surti ben definida.