Fitxa tècnica

Títol: Obra maestra

Autor: Juan Tallón

Editorial: Anagrama

Any: 2022

Pàgines: 328

Sinopsis:

Com va poder desaparèixer d’un magatzem del Museu Reina Sofia una enorme escultura de Richard Serra de trenta-vuit tones?

La història que narra aquesta novel·la és del tot inversemblant… i, tanmateix, va succeir. És increïble, però és veritat: un museu de primer nivell internacional —el Reina Sofia— encarrega per a la seva inauguració el 1986 una obra a una estrella de l’escultura, l’americà Richard Serra. L’escultor entrega una peça creada ad hoc per a la sala on s’havia d’exhibir. L’escultura en qüestió —Equal-Parallel/Guernica-Bengasi— consta de quatre blocs d’acer independents de grans dimensions. Immediatament, la peça s’eleva a la categoria d’obra mestra del minimalisme. Finalitzada la mostra, el museu decideix guardar-la, i el 1990, per manca d’espai, la confia a una empresa d’emmagatzematge d’art, que la trasllada al seu magatzem a Arganda del Rey. Quan quinze anys després el Reina Sofia vol recuperar-la, resulta que l’escultura —de trenta-vuit tones!— s’ha volatilitzat. Ningú sap com ha desaparegut, ni quan, ni a mans de qui. Per aleshores, l’empresa que la custodiava ja ni tan sols existeix. Cap pista sobre el seu parador.

La misteriosa desaparició també queda elevada a la categoria d’obra mestra. Com que l’escàndol adquireix ressò mundial, Serra accepta replicar la peça i donar-li rang d’original, i el Reina Sofia la suma a la seva exposició permanent.

Entre la novel·la de no-ficció i la crònica novel·lada, entre l’absurd i l’al·lucinatori, Obra mestra reconstrueix a ritme de thriller trepidant un cas que porta a fer-se algunes preguntes inquietants: com és possible que una cosa així succeís? Com es converteix en original una còpia? Què és art en l’art contemporani? Quin va ser el veritable destí de la famosa, enorme i pesada escultura d’acer convertida en aire? És possible que un dia aparegui?

Per respondre aquestes i altres preguntes, les pàgines de la novel·la acullen una successió de veus molt diverses: les de la fundadora del Reina Sofia, alguns dels seus directors, els policies de la Brigada de Patrimoni que van investigar la desaparició, la jutgessa que va instruir el cas, personal del museu, ministres, l’empresari que va custodiar l’obra, galeristes americans, el mateix Richard Serra, el seu amic —i antic ajudant— Philip Glass, marxants d’art, crítics, artistes, regidors, col·leccionistes, un coreògraf que va dansar al voltant de l’escultura, enginyers, periodistes, historiadors, vigilants, polítics, una terrorista, un jubilat, un camioner, un ferraller, un taxista, una agent de l’Interpol, el mateix autor del llibre, en tractes amb una editora per escriure’l, o César Aira, que proposa una teoria tan boja com deliciosa sobre el veritable destí de l’escultura.