El 3 de juliol de 2021, The Guardian es va fer ressò de La Gran Resignació que s’havia apoderat dels Estats Units. En un reportatge signat a Nova York, titulat The Great Resignation: June’s US jobs report hides unusual trend, Rashida Kamal parlava dels estudis sobre la fugida del treball fets pel psicòleg Anthony Klotz, de l’informe de Microsoft sobre la realitat del treball avui, i dels articles al respecte de la professora en gestió d´empreses Sandra Sucher.

No volem treballar

¿Què passava llavors –ahir mateix– als Estats Units? La resposta la poden trobar en el títol i l’entradeta del reportatge esmentat. El títol: “La Gran Resignació: l’informe dels treballs als Estats Units de juny amaguen una tendència inusual”. L’entradeta del reportatge: “Les xifres de juny suggereixen que l’economia continua recuperant-se a un ritme constant, però un altre patró mostra que les persones estan renunciant als seus treballs”.

En definitiva, una Gran Resignació que es tradueix en la fugida voluntària del treball per raons diverses, o en el quiet quitting o renuncia tranquil·la de la feina, o en l’avorriment o fatiga laboral que pot conduir, a vegades, a la síndrome de burnout o síndrome del treballador cremat que es manifesta via cronificació de l’estrès laboral. Al respecte, no s’ha de descartar el dret a la peresa que en el seu temps va teoritzar i reivindicar Paul Lafargue –per cert, gendre de Karl Marx– en el seu conegut escrit El dret a la peresa (1880). Tampoc no cal descartar l´al·lèrgia al treball de la qual parlava el metge francès Jean Rosusselet en el seu L’allergie au travail (1974).

Tot comptat i debatut, una Gran Resignació que alguns anomenen Gran Dimissió, o Gran Renúncia, o Gran Vaga General. Una nova realitat -per dir-ho a la manera de Noreen Malone, editora del The New York Times Magazine– que anunciaría l’entrada a l’era de l’antiambició. ¿Antiambició? “Milions de persones han renunciat al seu treball. Darrera d’això hi ha alguna cosa més profunda que l’esgotament laboral. Potser el futur del treball sigui més semblant al passat” (The Age of Anti-Ambition, The New York Times Magazine, 17/2/2022).

Arribats a aquest punt, caldria aprofundir en les causes i conseqüències de La Gran Resignació. Una feina interdisciplinar d´ampli abast. Així les coses, comencem a parlar del paper de la ciutat en tot  plegat.        

Llops, vampirs, bandolers, pillatge, mercenaris i altres monstres

Fèlix Riera, en el seu últim assaig (1), ens posa davant del “combat” que avui es planteja a la ciutat –la ciutat o el lloc de la desviació o revolta– entre aquells que volen un altre mode de vida, un altre planeta i un altre progrés diguem-ne espiritual o subjectiu front aquells que són partidaris de la continuació –reformat o no– de l´ordre econòmic realment existent amb tot el que això ha suposat i continua suposant.

Una desviació i una revolta que no és sinó una recuperació. En efecte, l´autor ens planteja un retorn al bosc –una metàfora– que implica “restablir els vincles trencats amb la natura”, “recuperar un ordre interior perdut” on estigui present la “contemplació, el silenci, la respiració, la lentitud, la compassió, la bellesa i la lluita pel futur”. Val a dir que es tracta d´un bosc –d´una ciutat bosc- contra la imposició econòmica i política en benefici d´un nou espai susceptible de frenar la catàstrofe.

El quid de la qüestió: si tradicionalment la ciutat s´ha entès com una muralla –d´aquí les ciutats medievals emmurallades- per diferenciar-se i protegir-se de la barbàrie exterior que hi havia al bosc tot deixant fora una manera de viure salvatge i insuportable i uns personatges –llops, vampirs, bandolers, pillatge, mercenaris i altres monstres dels boscos– indesitjables; si la singularitat de la ciutat s’ha entès així, avui convindria donar la volta, com si d’un mitjó es tractés, a aquesta concepció. 

En definitiva, amb el pas del temps, amb la consolidació del sistema econòmic i polític avui vigent, la ciutat ja no és el refugi emmurallat contra la barbàrie. Sí, fora muralles. ¿Per què? Doncs, perquè entrin els nous bàrbars, perquè  el bosc entri dins la ciutat i la regeneri d’acord amb un seguit de “drets morals” –el de la Terra a sobreviure, el de respirar en el sentit ampli del terme que implica el no a la violència, el dels joves a dirigir el món, el de desviar-se del model de vida imposat, el de donar testimoni, el de conservar i respectar allò que és íntim, el dels bàrbars que resisteixen davant el poder i l’Estat, el de ser humans o de ser tal com som, el d’evitar la catàstrofe i ser escoltats– que l’autor defineix, exemplifica i  concreta curosament. El bosc o el “lloc per recuperar forces i dotar-se d’una mirada per propiciar un canvi de consciència en les persones”.

¿Una reacció/acció davant l’absència de futur? ¿Un adéu a la tradició establerta que amaga formes de fanatisme? ¿Una nova concepció del progrés? ¿Una revolució en l´escala de valors a la que s’haurien d’afegir-ne de nous i/o recuperar-ne de vells? ¿Una manera de refugiar-se o de resistir? ¿La voluntat de tornar a començar per evitar la catàstrofe o qui sap si la revolta incontrolable d´uns ciutadans i/o armilles verdes irats i imprevisibles que sobrepassessin a l’Estat i els seus aparells polítics i ideològics? Aristòtil a l’Ética a Nicòmac: “La vida consisteix, principalment, en sentir i pensar”.      

“I de nosaltres ara què serà sense bàrbars?/ Aquesta gent alguna cosa bé resolia” (C.P. Cavafis, Esperant els Bàrbars). 

 

Volem alguna cosa natural a casa

El complement del retorn al bosc és el jardí. Al respecte, no és una casualitat que la pandèmia fes augmentar –segons la dades de C de Comunicación– un 30 % les vendes de les mercaderies relacionades amb el jardí. Un creixement que es percep tant a la Unió Europea com als Estats Units. El motiu del creixement, segons assenyala Javier Gil-Vernet, gerent de C de Comunicación, s´ha d´anar a buscar en la moda preexistent, el confinament durant la pandèmia així com el fet que les empreses i les botigues lligades a la jardineria van romandre obertes durant el període de confinament. Javier Gil-Vernet afegeix una idea clau: els clients han descobert les bondats de tenir “alguna cosa natural a casa” que, evidentment, “romandrà”. Cosa que ja està succeint: ja sia a l´interior de l´habitatge –hi ha hivernacles de tota mena-, ja sia a la balconada, ja sia a la terrassa, ja sia al terrat, ja sia al jardinet si es té o ja sia en un habitatge al camp o al bosc.

Gaudir les bondats de les coses naturals ja sia a casa o ja sia fora de casa, dèiem abans. Al respecte, l’antropòleg i filòsof Santiago Beruete té ja una obra consolidada (2). ¿Quines poden ser les bondats del jardí? ¿Per què el ser humà fuig i/o evita quan pot la ciutat en benefici del jardí? Pel nostre autor, el jardí “aporta serenitat”, “ajuda a suspendre el pensament” i a “buidar la ment” alhora que facilita “concentrar-nos a l´instant present sense l’ansiosa espera de bens o mals futurs”.

El filòsof conclou que, contràriament al que es creu, la jardineria no “disciplina la naturalesa per a que els humans en gaudeixin”, sinó que la jardineria “disciplina el nostre esperit, l´enforteix i el poleix”. En definitiva, una forma d’ajudar en el creixement del ser humà i de renovar el nostre interior. També, una oportunitat de defugir l’estat entotsolat que sovint ens caracteritza. “Calma i quietud”, sentencia l’autor.

Una manera de recuperar les obres filosòfiques d´Epicur, Lucreci i Virgili que conviden a conrear els sentits i assolir la serenitat que condueix a la “tranquil·la possessió d’un mateix” de la que parlava Sèneca i al “cultiu del propi jardí” que recomanava Voltaire.

Així acaba el Càndid de Voltaire i així acaba –el retorn al bosc i el jardí- aquest article: “Tot està molt bé –diu Càndid-, però conreem el nostre jardí”.  I que tot jardí tingui el seu jardiner que se’n preocupi, afegiria Fèlix Riera.        

I el Plató de la República: “la ciutat neix perquè es dona la circumstància de que cap de nosaltres no es basta per si mateix i està necessitat de moltes coses”.    

 

Notes

(1) Riera, Fèlix: El retorn al bosc. Pistes per comprendre la societat de la incertesa. Pòrtic. Barcelona. 2022.

(2) Beruete, Santiago: Jardinosofía. Una historia filosófica de los jardines. Turner. Madrid. 2016.

-: Verdolatría. La naturaleza nos enseña a ser humanos. Turner. Madrid. 2018.