El 16 d’abril de 2022, The Economist publica un reportatge que va tenir el seu ressò en el món dels inversors i la innovació tecnològica. En la secció Business/The New Atlas, sense firma, datat a Bangalore i Singapur, el setmanari britànic fórmula –aquest és el títol de l’article- una pregunta: Can Silicon Valley still dominate global innovation? A l’entradeta d’aquesta peça que demana si Silicon Valley pot continuar dominant la innovació global, es pot llegir la següent pregunta: “¿Per què quasi 300 ciutats alberguen ara més de 1000 unicorns?” Val a dir que, en el món de les startups, un unicorn –per cert, símbol de la força i la virginitat- és una empresa d’èxit que, en els primers deu anys d’existència, sense formar part de la cotització borsària, arriba a valer mil milions de dòlars.

 

El Top 12 cities 2021 d’unicorns

Assenyala el redactor o redactora del reportatge que, tot passejant pel HSR Layout de Bangalore –un districte de la ciutat-, es troba amb un seguit d’startups -d’iniciativa privada, diu- valorades cadascuna d’elles en mil milions de dòlars. Cosa que fa que el districte sigui conegut popularment com el Barri Unicorn i el seu carrer principal –Cross Road- com Unicorn Street. La raó: s’han instal·lat 26 unicorns que l’any 2021 van atraure 13 mil milions de dòlars de capital risc. Més dades: el 2011, dels 27 unicorns que hi havia al món, 20 es trobaven als Estats Units la majoria dels quals a San Francisco.

Avui (2021), San Francisco alberga 136 unicorns -220 en tota la Vall-, però són ja 45 els països que tenen unicorns. Tot comptat i debatut, més de 1.000 unicorns estan trotant pel món. La meitat dels quals estan fora dels Estats Units i el venture capital o capital risc que avui tria els Estats Units és un 84% menys que a l’inici del segle. El Top 12 cities 2021 d’unicorns: San Francisco, Pequín, Londres, Bangalore, París, Berlín, Singapur, Tel Aviv, Sao Paulo, Seül, Amsterdam i Estocolm. ¿Quins són els sectors que destaquen en cada territori? Als Estats Units domina el software seguit del deep tech, a l’Índia el software i el fintech tenen un igual percentatge, a la Xina domina el deep tech i el software, a Europa i el Sud-est asiàtic el fintech i el software, a l’Amèrica Llatina el fintech i el Deep tech i a la resta del món el software i el deep tech. Cal afegir que, arreu, el consumer ocupa gairebé el 50% de la producció.

 

Ambició i voluntat de ser competitiu

¿Què és allò que caracteritza les capitals dels unicorns? Dit en uns altres termes, ¿per què en aquestes ciutats han sorgit els unicorns? Perquè hi ha ambició i voluntat de ser competitiu, perquè hi ha talent, perquè hi ha capital risc internacional i local, perquè hi ha contactes amb d’altres indrets igualment ambiciosos, perquè aposten per l’anomenada “tecnologia profunda” que treballa àrees com ara la intel·ligència artificial i el software sofisticat que prioritzen els clients corporatius sense oblidar la “tecnificació de serveis” i el mercat i el consum locals. Ítem més: els clústers tecnològics locals són capaços de prestar serveis arreu del món.

 

Una economia d’aglomeració

La qüestió: si la tecnologia i la inversió empresarial pot arribar a tot el món, ¿per què els unicorns i els seus inversors necessaris sorgeixen únicament a determinats llocs? ¿Per què –en els últims deu anys es pregunta The Economist- el capital risc ha doblat o triplicat la inversió a Londres, Berlín o Bangalore? Tirant el fil de les “economies d’aglomeració” que va teoritzar Alfred Marshall, la resposta seria la següent: el desenvolupament tecnològic sorgeix en les ciutats ja refermades, tecnològicament parlant, que són capaces d’atraure una activitat/inversió addicional gràcies als rendiments creixents d’escala que es produeixen. Val a dir que hi ha rendiment creixent d’escala quan multiplicant els factors de producció per una quantitat determinada “t”, s’obté una quantitat produïda més gran que “t”. En el cas que ens ocupa hi ha rendiment creixent d’escala quan, en invertir X euros en investigació, els resultats/beneficis assolits superen amb escreix els X euros invertits.
S’ha de buscar el talent i obrir-se al món

Passa, però, que, en el camp de les tecnologies d’última generació, els rendiments creixents d’escala no sols necessiten inversió, sinó talent. Preguntes i respostes. ¿Per què Silicon Valley ha estat i és encara capdavanter? Perquè, al seu costat es troba Stanford i Berkeley. ¿Per què Tel-Aviv avança tan ràpidament? Perquè, compte amb el Cos d’Intel·ligència d’Israel. El mateix es pot dir de les 70 escoles d’enginyeria que estan prop de Bangalore. Les elits –el talent- al servei de l’startup.

A tot plegat, assenyala The Economist, cal que els països s’obrin al món de les persones i les idees. En aquest sentit, Japó seria l’exemple d’allò que no s’ha de fer. Ras i curt, el declivi tecnològic del Japó –la seva desconnexió i la manca d’unicorns- es pot atribuir al rebuig de talent estranger. El nosaltres sols, no funciona. El contrari és cert: el 60 per cent de les empreses tecnològiques més valuoses dels Estats Units van ser creades pel immigrants o pels fills del immigrants. Més: els grans unicorns europeus –Londres, Berlín i París- compten amb una proporció important d’immigrants. I a les empreses innovadores de la Xina hi ha un fort percentatge de “tortugues marines”, és a dir, de xinesos que han estudiat i treballat a l’estranger. Més: sovint són els treballadors els que creen empreses i fan la competència a l’empresa de la qual provenen o marxen a una altra empresa per fer-la més competitiva. I el risc. Sense el risc no hi ha competència ni innovació.

(Entre parèntesis: el col·lapse del Silicon Valley Bank no invalida la funció –necessitat- del capital risc, sinó que consolida l’exigència de la regulació i la supervisió bancària. Al cap i a la fi, va ser Friedrich Hayek el que va escriure que “probablement, res no ha fet tant de mal a la causa liberal com la rígida insistència d’alguns liberals en certes tosques regles rutinàries, sobretot en el principi del laissez faire”, Camí de servitud, 1944).

¿Inversió pública o privada?
La gran pregunta: ¿inversió pública o privada? Anem als fets: Alemanya (1999) va invertir 1.500 milions d’euros en un clúster bavarès, França (2005) va canalitzar una quantitat similar en els seus pôles de compétitivité, Malaísia (2005) va abocar 150 milions de dòlars en un projecte que va ser ridiculitzar amb el nom de la Vall dels BioFantasmes, a el Canadà la inversió pública ha fet que la privada desaparegués i aparegués el fracàs de l’empresa. Una cita de Josh Lerner, de l’Escola de Negocis de Harvard: “per cada intervenció governamental efectiva, hi ha hagut dotzenes, fins i tot centenars, de fallides, on les despeses públiques substancials no van donar fruits”.

Nigèria i Nassau
A la llista Top 12 cities 2021 d’unicorns li seguirà la llista Top 12 cities 2022 d’unicorns. Segons avança The Economist, ja hi ha un parell d’aspirants: Lagos (Nigèria) i Nassau (Bahames). A veure, ¿a què esperem?