* Del cicle : FESTIVAL O CREACIÓ
El 2016 es celebra la 24 edició de la Mostra Internacional de Films de Dones, una edició situada a les portes de la celebració del quart de segle d’aquesta iniciativa. Bon moment per preparar-se per fer un balanç des de la distància que suposa aquest trajecte històric. Com hem construït, solidificat i mantingut actiu i expandit aquest espai de visibilitat de la creativitat femenina? Quines línies de programació han tingut continuïtat al llarg del temps? Com ha estat la nostra relació amb els públics? Quines complicitats hem establert amb les cineastes? Quin paper han tingut les institucions? Com ha interactuat amb altres espais o activismes culturals?
Aquest exercici, tan necessari i que ningú no gosaria qüestionar, no acaba de ser prou habitual en el sector cultural del nostre país com seria desitjable i molt poques vegades es converteix en un tema d’interès compartit. Més enllà de l’oportuna ocasió d’elaborar discursos globals que perfilin el mapa de les iniciatives culturals a Catalunya, el debat sobre els criteris i la creativitat dels models de programació hauria de ser més vívid, desacomplexat, autocrític i transparent per tal d’afavorir una reflexió en profunditat sobre la connectivitat que es proposa mantenir amb els públics en el context actual del domini del VOD.
En aquest sentit, entenem que cal explorar la necessitat de recuperar, també en l’àmbit de l’exhibició cinematogràfica, el concepte de curadoria, entesa com la marca de l’autoria de la recerca, documentació i selecció que hi ha darrere d’una programació i com a element a tenir en compte en el moment d’assegurar la seva qualitat. Aquesta autoria significa, també, recuperar la visibilitat de la intenció i del compromís amb el discurs que emana de cada proposta i és, alhora, una manera d’inscriure els públics, la seva participació i les seves possibilitats de transformar la seva experiència en cada proposta, com una peça imprescindible del procés de cada convocatòria.
Convé anar deixant enrere retòriques administratives condicionades pels impresos de les convocatòries de les subvencions que, sense adonar-nos, ha anat configurant un model de narració sobre l’acció cultural que ha primat l’aparença de quantitat d’impacte per sobre de la qualitat. La conversa del sector es fa ara imprescindible per tal de construir des d’un lloc amb més capacitat de produir significat, el relat de les nostres feines en tant que agències culturals que incidim en la configuració dels imaginaris.
*
Marta Selva i Anna Solà són directores de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona.
