*  Del cicle : CONSTRUCCIÓ i CANSAMENT A LA BARCELONA CULTURAL

La gent recorda una ciutat quan passen coses, i en especial quan aquestes al seu moment no tenen valor i reconeixement i amb el temps n’acaben adquirint. Ja sé que és difícil preveure des de l’esfera pública què o qui tindrà importància en el futur, però no veig cap altre camí que justifiqui una activitat pública. Normalment les activitats que no tenen reconeixement, per definició, solen ser minoritàries; i estan vives gràcies a la passió individual, a la fe i a l’absència de por al fracàs. Les coses «passen» quan no estan pensades per a un espectador. Poden estar pensades amb lògica econòmica, per fer-les viables, però no en termes de comunicació, fórmula que implica una lògica més perversa.

Res que no sigui arriscat, no val la pena de ser viscut: «seria una temeritat no viure de forma irresponsable» (García Lorca). Els edificis, els equipaments no serveixen perquè passin coses, almenys ja no, i tenen un cost inassumible, aquest sí injustificable. Només la Barcelona dels votants estima la ciutat pels seus edificis, per les seves inauguracions gratuïtes i els seus actes folklòrics i per les seves obres públiques supèrflues per a la vida cultural de la ciutat. Només la Barcelona elitista pensa en la qualitat de la seva gastronomia, la forma més eloqüent d’incapacitat creativa. Res d’això pot crear una ciutat, o el que és més interessant, un “moment” memorable, on la ciutat, sigui quina sigui, reconeixem-ho, és pura conjuntura. Que Francis Ford Coppola vingui a Barcelona a menjar al Passadís d’en Pep i mai a presentar una pel·lícula (malgrat l’escàs interès estètic objectiu de la seva obra) és una mostra més de la Barcelona decadent.

La ciutat burgesa només es pot alimentar espiritualment del contingut antiburgès i la marginalitat. Poder escoltar al bar Piscis del carrer Joaquim Costa –que no és precisament el Passadís d’en Pep o el Ca l’Isidre de Woody Allen– a l’escriptor nord-americà William T. Vollmann, completament ebri, formulant les teories més inversemblants sobre temes polèmics… aquesta és l’experiència insubstituïble a una ciutat: d’allà un surt commogut tant per la incorruptibilitat de l’escriptor com pel miracle de poder-ne formar part només per estar amb ell en aquell moment… i el que veus i sents et canvia per sempre.

*

Albert Serra és director i productor de cinema.