*  Del cicle : CONSTRUCCIÓ i CANSAMENT A LA BARCELONA CULTURAL

Després de la disbauxa constructora dels darrers anys, costa reprendre el fil virtuós del camp cultural de l’arquitectura. Són massa urgències desateses i massa errors estratègics on molts arquitectes han estat còmplices de dos comportaments perversos: el de participar en la degradació del territori en mans de l’especulació desmesurada; i el de fomentar l’elitisme produint “icones” que han aportat la coartada perfecta a polítics i inversors, d’esquenes a les necessitats de la ciutadania.

Tot i els errors, Barcelona es segueix reivindicant dia a dia com a capital del disseny, de l’arquitectura i d’un suposat model urbanístic. Només cal repassar la quantitat ingent d’exposicions, debats, congressos, festivals, conferències i premis que setmanalment poblen els múltiples centres culturals de la ciutat. No tinc dades concretes, però estic gairebé segur que Barcelona és la ciutat amb més activitat cultural arquitectònica del món. Ni Nova York, Londres, París, Madrid o Berlín tenen una oferta tant poderosa. Només en exposicions, aquest any hem pogut veure Nonument i Especies de Espacios al MACBA, Piso Piloto al CCCB, RCR al Centre d’Art Santa Mònica i al Palau Robert, Alvar AAlto al Caixa Fòrum, Metropolis Barcelona al Disseny HUB, i tantes altres al COAC, a l’ETSAB, al Roca Gallery, a la Fabra i Coats, a la Mies… una activitat frenètica que aborda pertinents reflexions sobre l’actualitat i que amplien l’efecte de capitalitat en aquests temes, i pel que sembla, no te fi.

L’ultima proposta és el futur Museu de l’Arquitectura i del Urbanisme (MAUC) que ha de sumar 3000 m2 més a aquesta oferta. Les primeres notícies dels continguts son esperançadores i en canvi la viabilitat econòmica del museu no n’és gens. No estic segur que la millor manera d’afrontar els urgents canvis que la ciutat necessita, sigui insistint en la museïtzació, i en canvi, estic convençut que el que cal és fer pedagogia i acció directa. Cal treballar en complicitat amb la universitat pública i amb la ciutadania, convertint l’enorme producció cultural existent en més eficaç, més útil i millor coordinada, regenerant la malmesa cultura arquitectònica del passat recent.

*

Josep Bohigas és Arquitecte. La seva activitat ha compaginat la pràctica professional com arquitecte i dissenyador, la docència en diversos centres acadèmics i el comissariat de projectes culturals.