L’Espai Souvenir, ubicat al barri de Gràcia de Barcelona, presenta l’exposició Cosmic Corals, Voguing Valleys, Bushy Bouquets, Furry Forests de l’artista Alina Melnikova. Nascuda a Vílnius, Melnikova fins ara s’ha definit visualment a través d’un llenguatge principalment pictòric que la crítica d’art Monika Krištopaitytė descriu com a “pertanyent al món on Vanessa Beecroft ha demostrat que els cossos no només poden inspirar, seduir o ser desmoralitzats, sinó que també poden parlar i actuar de manera pertorbadora”. Tanmateix, la mostra que ens ocupa ens presenta un nou vessant de l’artista lituana, que el darrer any s’ha embrancat en l’experiència amb la ceràmica, que combina amb la pintura tradicional i l’acrílic aerografiat sobre paper. 

 

 

La mostra, comissariada per Gabriel Virgilio Luciani, s’articula en una successió de plans que donen corporeïtat al discurs subjacent en l’obra de l’artista; les pintures – tant les teles com els papers – presenten diferents tipus de bardissa que habitualment trobaríem darrere la figura protagonista de la imatge. En aquest cas, però, Melnikova abandona la representació humana i planteja la possibilitat de subvertir les eines del llenguatge pictòric amb un gest simple i alhora contundent: eliminar el subjecte. A priori, això ens apropa a retòriques de representació orientals com la pintura paisatgista tradicional xinesa o els haikus japonesos. Tanmateix, lluny de caure en el tòpic, curador i artista hàbilment plantegen l’exposició en clau escenogràfica; els llenços, literalment se succeeixen com els diferents decorats d’un teatre que es completen amb les ceràmiques biomòrfiques i els papers. D’aquesta manera, podem entendre la mostra com una gran instal·lació (com haurien de ser aquest tipus de mostres) que integra totes les peces en un conjunt d’espai-natura-artifici; una indefinició buscada que abraça al visitant i el condueix, tal com passava als jardins italians que emulaven grutes als segles XVII i XVIII. 

El que Melnikova i Luciani ens proposen s’apropa a una “jardineria de l’art”: el curador es veu obligat a gestionar el torrent constant de pulsió creativa que brolla de l’artista i a prendre decisions que afecten l’experiència final davant l’obra. Les pintures de Melnikova – tant els olis sobre tela com els acrílics sobre paper – representen plantes que esperen una figura protagonista que mai arribarà. Volgudament, aquestes plantes resten en una factura que ens impedeix reconèixer si es tracta d’un gerani o d’una heura; el mateix passa amb els coralls ceràmics, són formes abstractes que vagament s’apropen al que al nostre cap és un corall. Tanmateix entrant a l’exposició, tot i l’estranyesa, la indefinició i el dubte, hom percep com a natural l’entropia que impera a la sala de l’Espai Souvenir. 

 

Deia Carles Riba que “tot surt. Tot es fa del que ja hi havia”. Com l’energia, que ni es crea ni es destrueix, l’art és un continu sense aturador, i necessita persones amb l’habilitat necessària per fer-lo arribar a la resta; jardiners o jardineres que, amb sensibilitat, enforteixen els brots més prometedors i esporguen l’innecessari. Cosmic Corals, Voguing Valleys, Bushy Bouquets, Furry Forests és, com Luciani indica, una pregunta: “què és més un arbre? Allò que té fulles i escorça, o la màgica traducció/transposició d’un arbre que ha fet n’Alina?” Aquesta pregunta té les arrels profundament enfonsades en la història de la pintura i de l’art – recordem el mític duell pictòric entre Zeuxis i Parrasi – i la màgia que viu en la creació artística. Si l’art imita la natura, i aquell que cuida la natura és el jardiner, qui té cura de l’art i el fa abastable per l’humà és, per força, una mena de jardiner màgic. 

 

*