* Del cicle : COSMOPOLITISME O EL RETORN AL BOSC
El dilema, aplicat a la Cultura, és un fals dilema. És cosmopolitisme o cosmopolitisme. El retorn al bosc, a més que contradiu el mateix concepte de Cultura, seria un esforç inútil que cauria en terra eixorca. De fet, el bosc, és mort. I és la mort. La Cultura és antròpica – humana, terrenal, social – i entròpica -on el cosmopolitisme substitueix el desordre-. A diferència del que sovint es considera, la Cultura tendeix al cosmopolitisme, perquè el fet cultural neix, precisament, de l’intercanvi amb l’altre. Les cultures són mutants, i un dels factors de mutació és, evidentment, la seva capacitat d’actuar com una esponja envers les altres cultures que l’envolten i la seva capacitat d’adaptació a la societat en la que creix. Una societat – una ciutat – culturalment activa és aquella capaç d’interpel.lar-se constantment i de projectar arreu els valors universals d’aquesta introspecció.
En tant que la humanitat és la mesura generadora i alhora destinatària del fet cultural, la diversitat és part inherent al mateix concepte, i és inimaginable que els diferents elements que conformen aquesta diversitat no hagin de ser permeables, influenciables. Ha estat així des de sempre i així continuarà essent. Una altra cosa és que hi hagi cultures minoritàries o majoritàries. O que es confongui cosmopolitisme amb autoodi, o es caigui en el provincianisme de pensar que tot allò que ve de fora és millor. O que s’atorgui al cosmopolitisme un factor quantitatiu i no qualitatiu: el cosmopolitisme d’una cultura no es mesura per la llengua que empra o per la col·locació en el mercat dels productes que genera, sinó per la potència del seu missatge, per la capacitat que tingui de somoure consciències o de despertar neguits, per les aportacions que des d’una visió pròpia, particular, sigui capaç de fer al debat de les idees de la societat que li és contemporània. El cosmopolitisme consisteix en interpretar el món – el cosmos – des de la ciutat -la polis-, no en reproduir el mateix acte de creació cultural que es pugui fer a qualsevol ciutat del món: això seria una cultura franquiciada o, simplement, el retorn al gran bosc de les cultures majoritàries que així, esdevindrien hegemòniques.
*
Jaume Ciurana i Llevadot (Barcelona, 1964) és Llicenciat en dret (UB), Màster en Dret Comparat (UAB), Diplomat en Arqueologia i Prehistòria (UB), PGLP (IESE). Va ser Tinent d’Alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona (2011-2015) i actualment és Regidor del PDECAT a l’Ajuntament de Barcelona i Diputat de Presidència de la Diputació de Barcelona.
