Irene Narezo també era pintora. En les seves obres s’inclouen paisatges però, sobretot, retrats de dona. Deia llavors “La Ilustració Catalana” que «Dragoné es presenta com una pintora realment personal, que sap donar a una visió realista de les coses un ambient de suau poesia i sensibilitat» mentre a La Esfera es destacava que «el mateix els retrats de dones que els paisatges, tenen detalls d’un primitivisme encantador, d’una subtilíssima innocència, molt més lloable que bastants mestratges tècniques ». Esposa del també pintor Frederic Beltrán Masses. Irene va arribar a exposar a la barcelonina Sala Parés el 1915 amb força èxit. No obstant això, just a l’any següent, la parella va anar a viure a París per afavorir la carrera de pintor. L’obra d’ella de mica en mica va deixar de tenir presència.