La Ciutat posada al descobert pel belga Frans Masereel el 1925, realitzada amb gravats en fusta, com totes les seves principals obres, revela fins a quin punt l’ideal de ciutat contrasta amb la ciutat real. I de la mateixa manera contrasta la nostra ciutat somiada amb la ciutat en què vivim. La ciutat de Masereel mostra una ciutat dividida entre els que tenen i els que no tenen, els que lluiten i els que han estat derrotats. Homes benestants mirant amb fervor una botiga de cotilles davant de la imatge d’un cavall que, abatut pel cansament, és observat per una multitud enfurismada per no poder avançar pel tram de carrer on jeu el pobre animal. El contrast entre la imatge d’un hospital ple de malalts moribunds i, a la pàgina següent, la d’unes noces festives plenes de vida.

Ara que iniciem el 2017 i tots ens preguntem cap a on es dirigeix el nostre país, també és el moment de preguntar-nos cap a on es dirigeix la nostra ciutat. És curiós que, mentre que a Catalunya tots els ciutadans fan una predicció sobre el seu futur, per a alguns, basada en la idea d’arribar a veure la República catalana, no trobem la mateixa resposta dels barcelonins en relació a la seva ciutat. Dit d’una altra manera, mentre que a Europa es parla de l’esdevenir de les nacions/estat, no sembla despertar el mateix interès preguntar-se cap a on es dirigeixen les ciutats. És com si la ciutat fos més procliu a ser viscuda que a ser pensada pels ciutadans, quan en ella es dibuixen les dinàmiques més profundes d’una societat.

Es parla del preu de l’habitatge, de les zones verdes, els transports públics, els animals domèstics, les llars d’infants que, sent elements claus, no obeiran a canalitzar i afrontar els reptes de la ciutat que siguin determinants en el seu futur. Si ho són, no obstant això, la contaminació, la resposta a la immigració o l’impacte turístic. En aquests dies una qüestió que podia semblar en principi poc rellevant, ha sofert un canvi d’escala que ha mobilitzat la ciutat a establir accions per convertir-la en un model més sostenible: l’impacte de la contaminació. Madrid o París han estat capaços d’impulsar un canvi de consciència a favor d’un ecologisme sensat, progressista i realitzable. Un exemple que ha de ser considerat des de Barcelona per establir les prioritats per evitar trobar-se també en estat d’alerta amb un alt índex de contaminació.
Divulgar aquestes prioritats, traçar temes de debat i vies per evitar o, almenys, minimitzar possibles estats d’emergència. Per a això, res millor que els ciutadans considerem afrontar la ciutat com a prioritat, advertint que és el lloc on es dóna la dinàmica que canvia la percepció que té un país sobre si mateix.

Article publicat a EL MÓN el 6 de gener de 2017