*  Del cicle : CONSTRUCCIÓ i CANSAMENT A LA BARCELONA CULTURAL

Si, quatre anys després de la inauguració de les seves dues noves seus, la Filmoteca de Catalunya estigués en una fase de cansament, sense respostes ni capacitat de transformació, malament aniríem.

Ben al contrari, tant l’edifici del Raval com el nou Centre de Conservació i Restauració de Terrassa són dos equipaments llargament anhelats i actualment imprescindibles per afrontar els nous reptes de la preservació del patrimoni i la difusió de la cultura cinematogràfica en plena transformació del suport analògic en digital.

La resposta del públic, 150.000 espectadors el 2015, sumada a la presència regular de cineastes de primer nivell internacional, anima a pensar que anem per bon camí i que l’espectacle cinematogràfic, tal com va ser concebut a principis del segle XX, manté els seus atractius pels nous públics. La celebració, a Barcelona, del Congrés Mundial de la FIAF ens va situar, d’altra banda, en el mapa d’institucions públiques que compartim els mateixos objectius.

Queda, tanmateix, molt camí per recórrer. No és fàcil assentar públicament el concepte de què la Filmoteca ha deixat de ser un cinema de repertori per convertir-se en un equipament cultural de primer ordre al voltant del cinema i que també programa exposicions, disposa d’un gran fons documental i ofereix serveis educatius. Cal recuperar, així mateix, el protagonisme en la utilització d’un llenguatge, el cinema, hàbil per dialogar amb altres sectors culturals i socials, des de les arts i la literatura als drets humans o l’esport.I, per últim, tot i que la cara més visible són les projeccions, la feina essencial d’una Filmoteca pública és la cura del patrimoni cinematogràfic. Al nostre país, hi ha gèneres i moviments a reivindicar específicament en el context d’unes imatges que són el testimoni de la nostra identitat.

Cansament? Ben al contrari. Hi ha molt camí per recórrer des de l’actual plataforma de la qual disposa la Filmoteca de Catalunya amb dos objectius immediats: garantir la preservació fotoquímica del suport analògic –ara per ara el més estable- i fer arribar la nostra programació a altres indrets del territori. Són objectius que no admeten pauses i exigeixen, en canvi, dosis suplementàries de convicció i entusiasme.

Esteve Riambau

*

Esteve Riambau és Doctor en Comunicació Audiovisual per la UAB i director de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya.