La norma hauria de ser “no faràs servir el nom de Barcelona en va” i l’art que acull el MNAC és de tot Catalunya, per això és un museu nacional. Reduir el concepte nació a la marca Barcelona és un error. El MNAC és a Barcelona i això no ho canvia ningú, però no cal…
Continuar ... Patricia Gabancho sobre el debat ‘MNAC o MNAC Barcelona’
Crec que seria molt positiu incorporar el nom de Barcelona al MNAC. Ajudaria a potenciar internacionalment la marca del museu. Molts museus que són emblemàtics per als seus països porten el nom de les ciutats on són. De fet, no fa molts anys, el museu va deixar de ser el Museu d’Art Modern de Barcelona…
Continuar ... Joan Anton Maragall sobre el debat ‘MNAC o MNAC Barcelona’
Es pot trepitjar fort quan et dius MNAC? És aquest un nom fàcilment identificable? Remet a una institució capdavantera de l’ecosistema cultural de Barcelona? Recorda a una ciutat forta i creativa? Ara fa uns anys (a l’agost de 2012), Pepe Serra, el director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), va obrir la caixa de…
Continuar ... MNAC o MNAC Barcelona? > Editorial de Hänsel* i Gretel*
“Ras i curt: allò que diuen no significa absolutament res. Aquest no significat és directament proporcional a la incapacitat de comprendre la magnitud del canvi i de la necessitat d’un abrandament, la manca del qual, segons Bauçà, hagués estat inimaginable fa uns anys.” En els anteriors tres articles d’aquesta sèrie hem incidit en una sèrie…
“Busquem alternatives per seguir desenvolupant una cultura segura que continuï nodrint l’ànima de les persones” La cultura i l’ètica es donen la mà. La suma de dues mirades que busquen el mateix objectiu: la transformació social. Al març, de cop, ens vam veure tancats a casa, en un confinament que distava del que havíem viscut…
Continuar ... Marta Esteve i Nekane Navarro – Cuidar la cultura és cuidar l’ànima de la societat
Juan Marsé abrió la puerta envuelto en su batín y con las zapatillas de andar por casa. Le esperé en su despacho mientras se vestía. Regresó con una camisa planchada, con los pantalones a juego y la cabellera peinada. Pero seguía llevando las zapatillas. Le insinué que se cambiara el calzado y respondió que así…
La destrucció creativa –en síntesi: l’adaptació de l’empresa a les noves dinàmiques com a resultat d’una crisi o d’una fallida-, de què va parlar Joseph Schumpeter a Capitalisme, Socialisme i Democràcia (1942), té el seu vessant positiu. Resumidament: hi ha creació perquè, prèviament, hi ha destrucció. En d’altres termes, la destrucció és la condició de…
Continuar ... Miquel Porta Perales – La ciutadania de l’oci i l’altra cara de la moneda
©Marta Calvo En el salón de su casa había una enorme casa de muñecas. Ana María siempre fue aficionada a construirlas, pero en aquella época prefería comprarlas porque, según me dijo, el pulso ya no era tan firme como antes. Parecía menuda y frágil; se apoyaba en una muleta que me pidió que no…
“Una mujer con músculos muy desarrollados habita un cuerpo disidente porque el patriarcado nos prefiere débiles y sumisas.” Estar en forma es mucho más que un cuerpo bonito. Ya Platón puso al maestro de gimnasia a la altura del médico. Mens sana in corpore sano. Hoy en día nadie duda de la importancia de mantenerse…
Continuar ... Gisela Chillida – Chicas duras: smash the patriarchy!
