Skip to content

Daniel Gil — Les biblioteques i el respecte pel bé comú

Les biblioteques són, sense cap mena de dubte, el principal equipament cultural de què disposa el país. Tenim biblioteques escampades per tota Catalunya —la llei hi obliga—, i tot municipi de més de 3.000 habitants en té una. En una cerca ràpida al Cercador de Biblioteques de la Generalitat veurem que s’hi comptabilitzen fins a 945 biblioteques de qualsevol tipologia, públiques, universitàries, especialitzades… Cap equipament cultural està tant estès com ho estan les #biblioteques, especialment les públiques. I és que malgrat algunes mancances més tècniques, es tracta d’un servei de qualitat, gestionat i liderat per professionals altament capacitats. I això es nota… i la ciutadania hi respon. Tothom té ja molt assumit i interioritzat que les biblioteques són, primer de tot, un equipament que democratitza i universalitza l’accés igualitari i equitatiu a la cultura, que la redistribueix i en garantitza que tothom, sense cap mena de distinció ni de discriminació, pugui gaudir de qualsevol mena de manifestació cultural i pugui adquirir tot el coneixement que hi ve associat.

Però també hi ha un altre aspecte que considero important sobre les #biblioteques, i del qual se’n parla relativament poc, i que penso que cal anar recordant periòdicament. Aquest aspecte fa referència a que les biblioteques ajuden també a entendre que cal respectar i tenir especial cura del bé comú, a cuidar aquelles coses i objectes que ens hem donat entre tothom i que tothom ha considerat i considera que són imprescindibles per a tenir societats relativament sanes, adultes i madures. En el cas de les biblioteques, l’objecte principal a respectar són els llibres; però també ho serien els DVD, els CD, les revistes, els jocs de taula… o fins i tot les obres d’art que es presten arreu de les #biblioteques d’arreu de Catalunya. Però a banda de respectar la integritat física òptima de tots els objectes que es presten a les biblioteques, hi ha un altre aspecte que hi està relacionat, i que considero que és potser fins i tot més important que fer un ús correcte de tot plegat. I aquest aspecte no és altre que respectar els temps de préstec, retornar-ho tot en el moment que toca, o fer les renovacions a les que tinguem dret qual calgui fer-les. De fet, totes dues vessants van de la mà: és important mantenir en condicions tot allò que ens emportem a casa, i també és important pensar que cal retornar-ho quan toca per tal que altres persones també en puguin gaudir. Lliurement i en igualtat de condicions. Com tu. Com jo. Quan hom trenca aquesta dinàmica i retorna tard o en mal estat tot el que s’ha emportat a casa, senzillament està trencant la cadena de valor de tot el sistema, i a més està impedint l’accés equitatiu a la cultura que les biblioteques garanteixen i que tots ens mereixem, i sobretot, al qual hi tenim dret. Fer això denota ésser molt poc solidari amb les persones amb qui comparteixes barri, poble o ciutat, a banda de no tenir massa clar què coi significa això del bé comú.

I és que cal tenir present que les biblioteques garantitzen que la cultura —en totes les seves manifestacions— sigui també un bé comú. I és deure de tothom assegurar que això continua sent així durant moltes generacions.

 

Published inARTÍCULOS DE TODOS LOS CICLOSCosmopolitismo o el retorno al bosquePUBLICACIONES

Be First to Comment

Deja una respuesta

Simple Share Buttons