La pérdida de peso de la crítica cultural como generadora de pistas básicas para identificar el camino en nuestro ecosistema preocupa al mundo de la comunicación y muy especialmente a sus protagonistas. La forma en que se comunica la cultura abre algunos debates de los que Hänsel * y Gretel * se quiere hacer eco. El enorme peso del entretenimiento y una cierta frivolidad en cómo se explica el hecho creativo y las prácticas culturales contemporáneas han llevado a controversias que cuestionan su efectividad y han mermado su prestigio social.
La mort prematura de Martin Amis em va agafar amb l’última novel·la de Julian Barnes a les mans, ‘Elizabeth Finch‘, publicada per Anagrama i Angle, amb bona traducció catalana d’Alexandre Gombau, que ja ho havia fet, entre altres, amb ‘L’única història’. ‘Elizabeth Finch‘ és una excel·lent història d’amor, sense sexe ni relació de parella, amb una antiga professora, carismàtica, amb…
Crònica del debat ‘Com podem millorar la difusió cultural?’ publicada originalment pel Cercle de Cultura. A partir de les propostes sorgides al debat celebrat el passat mes de desembre “Com podem millorar la difusió cultural?”, coorganitzat pel Cercle de Cultura i Recomana, des del Col·legi de Periodistes de Catalunya ja s’està treballant per fer un estudi…
Continuar ... Laura Bertran — Com podem millorar la difusió cultural?
El dimecres 28 de setembre el Cercle Cultura va acollir el debat “L’associacionisme cultural a Catalunya, avui“. El debat va girar entorn de temes d’interès i actualitat del món cultural, tals com l’espoli patrimonial als ateneus, com aconseguir una major implicació i participació per part dels més joves, o com el món associatiu pot aportar un…
Publicat originalment per Interacció el 30/05/2022 | Cultura Trends | E. Belfiore L’evidència empírica és rarament el motor principal de la presa de decisions en la política cultural. Si aquesta evidència no és la base real per a l’elaboració de polítiques, quin és el seu vertader paper? Eleonora Belfiore se centra en l’article “Is it really about…
Continuar ... Interacció — Polítiques culturals, entre l’evidència empírica i el poder de les idees
Àfora Focus presenta el I Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre, que es durà a terme del 24 al 26 d’octubre al Teatre Romea. El període d’inscripcions al Congrés ja està obert. Podeu trobar tota la informació clicant a aquest enllaç. El passat 15 de juny es va presentar al Teatre Romea de Barcelona el…
Continuar ... Àfora Focus presenta el I Congrés Internacional d’Espectadors de Teatre
Els títols dels epígrafs que conformen el primer capítol de 2021. Informe anual. Estat de la cultura i de les arts, editat pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), son un bon resum de la qüestió. La situació Arts escèniques: #NoÉsTeatre. Arts visuals: Un any d’impàs, cautela, hibridacions i col·laboracions. Audiovisual i…
Continuar ... Miquel Porta Perales – Joseph Schumpeter i el CoNCA
CENT ANYS D’UNA OBRA MESTRA El secret que amaga La masia Miró es va poder inspirar en les làmines d’un fals sepulcre egipci trobat a Tarragona per a la figura enigmàtica que habita al centre de la pintura. El personatge seria la primera figura metamorfosejada que donaria pas a l’etapa surrealista. Les obres mestres de…
El passat 5 de febrer d’enguany vaig acabar una nova participació en la campanya #1Lib1Ref, que cada any impulsa la Viquipèdia, i que anima a millorar amb referències bibliogràfiques els articles que podem trobar en aquesta enciclopèdia lliure, oberta i col·laborativa. Iniciatives com aquestes són importants, i ho són per diferents motius. Intentaré resumir-los breument.…
Continuar ... Daniel Gil Solés — #1Lib1Ref i la revolució dels bibliotecaris
Encontramos una serie de espacios reservados a la exhibición artística: la galería, el museo o el centro de arte. ¿Qué sucede, sin embargo, con los espacios de aparición que le son ajenos, como la televisión, la prensa escrita o la radio? El arte nunca ocupa portadas y difícilmente sale de la sección cultural. Parece que…
De manera cíclica el debat sobre les diferències entre literatura catalana i literatura en català se situa en les portades dels diaris. La idiosincràsia d’aquesta part del món és el seu bilingüisme radical. No tots ho porten igual de bé. Sobretot, aquells que consideren que les llengües no són solament eines de comunicació i…
Continuar ... Álex Sàlmon – Marsé i Zafón bé mereixen cent homenatges
