En los últimos años estamos viviendo el repliegue de una buena parte de las energías creativas y de gestión cultural hacia la profundidad del bosque. Un tráfico que implica embaucar, ocultar, resistir, abandonar y generar una nueva identidad conectada a preservar y establecer la construcción de la ciudad desde una concepción local. Enfrente, la ciudad sigue levantando una visión cosmopolita, abierta, destinada a generar incorporaciones, yuxtaposiciones y enriquecerse de la modernidad como única forma de habitar la ciudad. Hänsel * i Gretel * quiere reflexionar sobre el posicionamiento ante dos posicionamientos, el del bosque, símbolo de resistencia al cambio, y el de la ciudad, lugar del devenir del nuevo.
Per si no ho sabien, cada cinc anys el Ministeri de Cultura de França publica un baròmetre en què descriu quines són les llengües més influents del món. En aquest baròmetre no s’analitzen les llengües des de només la vessant del pes demogràfic que tenen, sinó que s’hi incorporen tot un ventall d’indicadors d’àmbit social,…
Continuar ... Daniel Gil — Una llengua per a sentir-nos orgullosos
D’una banda, l’European Best Destinations, la pàgina web de turisme més visitada d’Europa, ha fet una enquesta a mig milió de persones de 182 països. D’entre més de 400 destinacions, ha seleccionat les 20 més votades a les quals ha atorgat el guardó de Millors destinacions europees 2022. D’altra banda, Travelers Choice, patrocinat per CapitalOne Travel, ha destacat les 25 Popular Destinations – Europe a les…
Continuar ... Miquel Porta Perales — Les ciutats europees més votades i estimades del 2022
Publicat originalment a Interacció el 04/12/2022. A finals del segle XX, la irrupció de les noves tecnologies de la informació va propiciar un profund canvi en la producció i concepció de moltes pràctiques culturals. Els mitjans digitals no només van transformar la manera que tenia la ciutadania d’accedir a continguts culturals sinó també, i fonamentalment, la manera…
Continuar ... Interacció — Propostes de cultura digital per innovar i trencar estereotips
Les biblioteques són, sense cap mena de dubte, el principal equipament cultural de què disposa el país. Tenim biblioteques escampades per tota Catalunya —la llei hi obliga—, i tot municipi de més de 3.000 habitants en té una. En una cerca ràpida al Cercador de Biblioteques de la Generalitat veurem que s’hi comptabilitzen fins a 945 biblioteques…
Continuar ... Daniel Gil — Les biblioteques i el respecte pel bé comú
La massa és un producte de la ciutat. La ciutat permet d’aplegar i acumular els ciutadans tot transformant-los en massa. I és a la ciutat on la massa neix i es cohesiona. I és a la ciutat on la massa actua, sia per iniciativa pròpia o sia per inducció. I és la ciutat que, sovint,…
Continuar ... Miquel Porta Perales – La dissolució de la ciutat
Després de passar més de deu anys de lectura, amb tota mena de documents sobre la Guerra Civil i la postguerra, per a la construcció de la meva novel·la ‘El tango de Dien Bien Phu’ –va passar sense pena ni glòria immersa en els tancaments del coronavirus–, la imatge més nítida que em va quedar…
Una ciutat heterogènia com ara és la Barcelona d’avui no pot ser sinó una ciutat de ciutats. Una ciutat oberta on conviuen, no sols individus més o menys autònoms, sinó també diferents maneres de ser, de viure i de relacionar-se. També, diferents concepcions del món i ideologies. Amb un detall important –un tret distintiu, si…
La trilogia L’atzar i les ombres s’ha reeditat recentment i per primera vegada en un únic volum. L’autor revisa (i reescriu) una de les obres més importants de la història recent en el 25è aniversari de la seva primera publicació: un gran fris històric sobre la consciència popular dels barris industrials de la perifèria barcelonina…
Continuar ... Julià de Jòdar — Contingut, forma i llengua en «L’atzar i les ombres»
Publicat originalment per Interacció el 13/09/2022 El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) promou la publicació d’Impuls d’una estratègia de cultura digital als municipis, elaborada per Marc Hernandez Güell, amb el propòsit de facilitar el plantejament estratègic d’ajuntaments que vulguin repensar, millorar i articular la dimensió digital en la seva acció cultural. L’objectiu és que els tècnics…
Continuar ... Interacció — Impuls d’una estratègia digital als municipis
Malgrat viure en una societat de consum, el luxe no acostuma a estar ben vist. Almenys, fins ara. Històricament parlant, el luxe i l’ostentació han estat considerats com una ofensa i, fins i tot, com una immoralitat. Una qüestió, aquesta, que ha estat objecte de discussió des dels estoics –el luxe com a exemple de l’excés– fins al…
