Este apartado recoge diariamente y dentro de unos ciclos claramente identificados, la publicación de uno o varios artículos de algunas de las voces más representativas del ecosistema cultural de Barcelona, con la voluntad de reflexionar y ofrecer una mirada plural sobre la nueva ciudad que entre todos estamos pensando y construyendo.
* Los artículos se publican en el idioma original en que el autor los ha escrito.
Jo crec que el nom no s’hauria de tocar. Està molt bé com està ara. El Louvre no es diu Louvre-París. El MNAC és el gran museu del país i el nom ho diu tot. Una altra cosa és que a la publicitat es remarqui que està a Barcelona, però d’aquí a tocar el nom…
Continuar ... Jordi Coca sobre el debat ‘MNAC o MNAC Barcelona’
Em sembla que el nom d’un museu no ens indica la seva qualitat, però en canvi sí la seva intenció. Mai m’he preocupat que se’n digui MNAC, si bé no sona bé. Però tampoc sona bé MNCARS, o quelcom de similar, i. en canvi, ofereix, des de que hi ha en Borja-Villel, un bon contingut…
Continuar ... Arnau Puig sobre el debat ‘MNAC o MNAC Barcelona’
Crec que seria molt positiu incorporar el nom de Barcelona al MNAC. Ajudaria a potenciar internacionalment la marca del museu. Molts museus que són emblemàtics per als seus països porten el nom de les ciutats on són. De fet, no fa molts anys, el museu va deixar de ser el Museu d’Art Modern de Barcelona…
Continuar ... Joan Anton Maragall sobre el debat ‘MNAC o MNAC Barcelona’
Es pot trepitjar fort quan et dius MNAC? És aquest un nom fàcilment identificable? Remet a una institució capdavantera de l’ecosistema cultural de Barcelona? Recorda a una ciutat forta i creativa? Ara fa uns anys (a l’agost de 2012), Pepe Serra, el director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), va obrir la caixa de…
Continuar ... MNAC o MNAC Barcelona? > Editorial de Hänsel* i Gretel*
“Ras i curt: allò que diuen no significa absolutament res. Aquest no significat és directament proporcional a la incapacitat de comprendre la magnitud del canvi i de la necessitat d’un abrandament, la manca del qual, segons Bauçà, hagués estat inimaginable fa uns anys.” En els anteriors tres articles d’aquesta sèrie hem incidit en una sèrie…
Continuar ... 3. El canvi
“Un teatro privado, y también los públicos, comienza a tener beneficios a partir de la butaca que hace el 70% de su aforo” Es más seguro la butaca de un teatro que el sofá de mi casa. O de un cine. ¿Lo tienes claro?, dirían algunos. El secreto está en las rutinas. Para llegar…
Continuar ... Álex Sàlmon – Las butacas de la cultura son saludables
La destrucció creativa –en síntesi: l’adaptació de l’empresa a les noves dinàmiques com a resultat d’una crisi o d’una fallida-, de què va parlar Joseph Schumpeter a Capitalisme, Socialisme i Democràcia (1942), té el seu vessant positiu. Resumidament: hi ha creació perquè, prèviament, hi ha destrucció. En d’altres termes, la destrucció és la condició de…
Continuar ... Miquel Porta Perales – La ciutadania de l’oci i l’altra cara de la moneda
©Marta Calvo En el salón de su casa había una enorme casa de muñecas. Ana María siempre fue aficionada a construirlas, pero en aquella época prefería comprarlas porque, según me dijo, el pulso ya no era tan firme como antes. Parecía menuda y frágil; se apoyaba en una muleta que me pidió que no…
Continuar ... Retratando a Ana María Matute