Skip to content

Author archive for: hanseligretel

La Cultura llama a la puerta del Ayuntamiento de Barcelona

Parafrasejant Aristòtil, no hi ha existència digna sense vida bona i cultura. Quines propostes culturals a Barcelona? Oblidem-nos dels programes i deturem-nos en qui assessora als aspirants. Barcelona en Comú. Joan Subirats enumera idees (Bernat Puigtobella, Núvol), parla de la cultura a la ciutat (Joan Subirats, La Vanguardia), de dissociar la política dels continguts, de…

Continuar ... La Cultura llama a la puerta del Ayuntamiento de Barcelona

Xavier Albertí – Epicentre

Sobre el patrimoni teatral català pesen tota mena de llasts. La història de la nostra cultura, plena d’abruptes interrupcions, ha vist com s’estroncaven massa sovint les millors dinàmiques escèniques quan aquestes tot just començaven a consolidar-se. Per si això no fos poc, els afanys de renovació formals han fet mirar enfora moltes vegades sense conèixer…

Continuar ... Xavier Albertí – Epicentre

Mercè Rius – L’esperit de la matèria

“L’obra d’art és un enigma clar.” En la tercera sessió del cicle Guinovart. La realitat transformada, Fèlix Riera cità un dels Pensaments de Joseph Joubert (1754-1824), assagista i moralista francès unit per llaços d’amistat amb Chateaubriand, l’insigne autor d’El geni del cristianisme. Llavors l’art encara distava molt de la pèrdua de “l’aura” que W. Benjamin…

Continuar ... Mercè Rius – L’esperit de la matèria

Daniel Gil Solés y Josep Maria Miró Gellida – La recuperación de la normalidad bibliotecaria en Barcelona

El penúltimo episodio de la historia de la Biblioteca Central de Barcelona (Biblioteca Pública del Estado en Barcelona) fue la concepción, durante el concurso convocado el 19 de novembre de 2009, por la Gerencia de Infraestructuras y Equipamientos de Cultura del Ministerio de Educación Cultura y Deporte, y la redacción, un vez resuelto y adjudicado…

Continuar ... Daniel Gil Solés y Josep Maria Miró Gellida – La recuperación de la normalidad bibliotecaria en Barcelona

Rafael Vallbona – El paradís de la il·lusió

Quan la creació no qüestiona el poder, esdevé còmplice de les vel·leïtats oficials i hostatge de les seves arbitrarietats. Llavors, situacions insostenibles com la inacció del Departament de Cultura o l’erràtica gestió de l’ajuntament de Barcelona, són també responsabilitat dels propis agents culturals que no interpel·len el poder públic. En quaranta anys d’autogovern, la cultura…

Continuar ... Rafael Vallbona – El paradís de la il·lusió

Simple Share Buttons