Publicat per Centre d’Informació i Documentació

Davant d’aquest títol tan inspirador Small Cities with Big Dreams es plantegen una mescla de conceptes interessants com ara: urbanitat, polítiques culturals, processos participatius, polítiques socials, gestió cultural… Tots ells son etiquetes presents al llarg del llibre que busquen descriure quin és el paper que han de tenir les ciutats petites en un mon cada vegada més globalitzat on les grans urbs son les que lideren el món. En un mar on els peixos petits fan grans esforços per sobreviure, aquest llibre pot esdevenir un xarxa de suport per totes aquelles comunitats que vulguin repensar la manera com entenem els projectes culturals, i vist des d’una perspectiva més global, les polítiques municipals i la forma de governança d’una ciutat.

Els aspectes més rellevants plantejats son els següents:

• L’escassetat de recursos
• El placemaking i la importància dels stakeholders
• La col·laboració i la creació de xarxes
• La governança 
• L’impacte del projecte i els seus efectes

L’aproximació que es fa a la problemàtica dels recursos és interessant, ja que proposa la necessitat de canviar de visió. Per molt que una ciutat petita mai podrà tenir el pressupost d’una gran ciutat, això no té perquè ser un motiu limitant, sinó oportunitat per tal de canviar de punt de vista. Apostar per estructures més flexibles de fàcil adaptabilitat, apostant pel valor educacional i per patrons de desenvolupament més horitzontals que neixin des de la base, poden permetre crear oportunitats per vincular stakeholders locals així com construir connexions que permetin connectar-se més enllà de la ciutat. Aquesta forma d’entendre els recursos com a xarxa de connexions fa la ciutat més competitiva i col·laborativa.
Un altre dels elements que esdevenen tant o més importants que els recursos és el concepte del placemaking.

The Place Diagram is one of the tools PPS has developed to help communities evaluate places. The inner ring represents a place’s key attributes, the middle ring its intangible qualities, and the outer ring its measurable data. Font: Project for Public Spaces
A les ciutats petites el placemaking és una eina molt rellevant ja que pot permetre la creació de projectes que aconsegueixin comprometre a la tota la ciutadania. El placemaking esdevé el motor per tal de fer realitat les aspiracions d’una comunitat en concret o inclús de tota una ciutat. És per aquest motiu que és molt important que la ciutat pensi “about where it wants to be (vision), how it will get there (entrepreneurship and specialization), and how to bring together the resources to achieve the vision (social cohesion and governance)”. La fase de la visió de futur, de l’anomenat “somni” és potser la fase més agraïda, ja que totes les aspiracions hi tenen cabuda. De totes maneres, aquesta projecció ha d’adaptar-se a la realitat possible, ja que sinó esdevindria quelcom frustrant. Pel que fa la segona pregunta, sobre com aconseguir-ho és important remarcar la presència dels stakeholders locals. Per tal de que un programa de placemaking pugui ser realitat ha de tenir certes persones clau interessades en el projecte i que hi creguin. Per tal de fer-ho global i convèncer a tota la ciutat és també molt important comprometre a una gran diversitat d’stakeholders i que aquests creïn una xarxa. Per tal de que això succeeixi és important atreure la seva atenció, i al llibre es plantegen diverses maneres de com fer-ho. Un dels elements més interessants gira al voltant del “vision statement”, és a dir, la declaració de principis, o la visió i missió del projecte. Aquest “vision statement” permetrà elaborar un cert caràcter, un ADN determinat a la ciutat que la farà única i atraurà l’atenció. És per aquest motiu que més val tenir un somni ben atractiu sobre el qual forjar l’ADN d’una ciutat.
Un altre dels punts clau presentats és la importància del concepte de col·laboració i de la creació de xarxes. Les ciutats petites estan molt acostumades a desenvolupar una relació de competència per tal de sobreviure i resaltar. Segons aquest model cal crear una nova mentalitat: “Competing well in the contemporary economy means collaborating well.” I el cert és que la col·laboració i la creació de noves xarxes permetria a una ciutat petita aconseguir més recursos que la farien més compatible amb el món globalitzat. En aquest cas és de rellevant importància la creació de xarxes de coneixement amb els quals es veuen directament involucrats els stakeholders del sector, ja que només ells poden permetre l’accés al coneixement i recursos necessaris. Cal remarcar que una de les lliçons més importants de l’art de fer xarxa actual és la d’assegurar una situació de win-win, on totes les parts participants puguin guanyar. És per aquest motiu que s’hi aplica una lògica cooperativa en comptes d’una competitiva, fet que provoca el canvi de molts conceptes mentals. A aquest canvi d’actitud hi pot ajudar la voluntat d’una governança i un lideratge efectius, aspecte que mencionarem tot seguit.
El paper de la governança és fonamental per tal d’aconseguir el somni tan anhelat del projecte de ciutat. Segons el llibre el concepte de governança és: “a wider concept than government, because governance involves interaction between formal institutions (legislature, executive and judiciary) and those of civil society”. La problemàtica amb la qual moltes vegades es troba una ciutat petita és el caràcter predominantment conservador de les institucions públiques. Aquestes els costa prendre riscos i estar a l’alça de les demandes de la població quan es tracta de projectes innovadors. De totes maneres, aquesta posició conservadora està canviant, ja que les ciutats s’han vist obligades a tenir un caràcter més emprenedor degut als nous temps. De fet, el paper de la governança és fonamental per tal d’aconseguir els objectius que s’han proposta al projecte de ciutat, ja que aquesta aporta una plataforma sòlida sobre la qual crear una estructura pel projecte.
Aportar un paper rellevant a la governança és quelcom molt interessant que ens  fa reflexionar sobre els canvis que estan patint les ciutats d’una manera global. La necessitat de crear nous models de governança per a les ciutats del segle XXI és un debat que cada vegada està present. Repensar el model de ciutat que es vol aconseguir, passant per la renovació de la governança i de les polítiques públiques son alguns dels aspectes sobre els quals s’ha reflexionat al festival Ciutat Oberta, dins del marc de la Biennal del Pensament, duta a terme a Barcelona. Una de le idees principals que han sorgit del festival és la reflexió al voltant del paper de la cultura en el nou model de ciutat. Moltes de les propostes han girat al voltant de la proposta d’elaborar polítiques públiques innovadores i transversals, on la cultura fos el revulsiu per tal d’obrir la ciutat a la tota la ciutadania, posant el focus en la justícia social. En la mateixa línia ens parla Joan Subirats a l’article ‘¿Salvará la cultura a las ciudades?’, on reflexiona sobre el paper protagonista que hauria d’adoptar la cultura per tal abanderar un nou model de ciutat més oberta i social. Parla en concret del rol que la governança hauria de desenvolupar en l’àmbit cultural:

La política cultural del gobierno de la ciudad ha de tratar de incidir positivamente en ese escenario, favoreciendo la conversión y adaptación de las instituciones culturales ya existentes, ayudando a la consolidación de las experiencias que de manera más integral se sitúen en esa transición, abriendo espacios, generando conexiones, experimentando con otros sectores, hibridando prácticas y artes. Favoreciendo el surgimiento de nuevos espacios que construyan prototipos, experimenten nuevos lenguajes y construyan nuevas prácticas. Entre artistas, educadores, diseñadores, activistas o espacios comunitarios.

Per acabar, cal tenir present que si hem estat parlant de la necessitat de col·laborar, de crear xarxes i connexions amb actors diversos de la ciutat, també crear polítiques públiques més transversals amb institucions més obertes a la ciutadania, no és d’estranyar que en l’àmbit de la mesura de l’impacte del projectes i dels seus efectes és faci ús de la paraula “holístic”. El llibre fa èmfasi a l’aproximació holística a l’avaluació dels resultats de projecte, ja que no es tracta solament de fer un recompte a curt termini, sino tenir una visió a llarg termini. Amb una visió més global vers la creació d’un projecte de tal tamany amb tota la ciutat compromesa, es fa evident que els resultats apunten cap a l’acumulació de capital social, cultural i humà, que permet la millora de qualitat de vida, i per tant resultats a molt llarg termini per a la ciutadania. En aquest aspecte sobre la visió dels resultats del projecte a llarg termini hi incideix una variable molt important i a vegades poc valorada, es tracta del temps, i es que els bons programes necessiten temps i un bon timing.
A mode de conclusió, veiem com els projectes culturals com el cas de ‘s-Hertogenbosch — població sobre la qual es desenvolupa l’estudi de cas del llibre — son el motor de canvi per tal de renovar una ciutat. Prenent d’exemple aquesta ciutat d’Holanda, veiem com la cultura pot ser una eina per tal de regenerar, consolidar i posar en el mapa una població que fins aleshores no era coneguda. A través d’un projecte cultural es pot arribar a crear un plataforma de placemaking consolidadd, un seguit de connexions i contactes entre stakeholders que facin atractiva la ciutat i inclús canviar el seu model de governança per un més democràtic, obert i intel·ligent. En definitiva, tanquem amb aquestes paraules inspiradores: “The small city needs to have a much clearer idea of what it aspires to, in order to progress and proposer. It is important for the small city to have big dreams.”
Podeu consultar el text Barcelona’s Ciutat Oberta: cultural policy’s new role in adressing global challenges en els següents formats:

PDF i HTML

I el llibre Small Cities with Big Dreams al Centre d’Informació i Documentació.

*

Pots trobar l’article en la seva font original aquí.