Per si no ho sabien, cada cinc anys el Ministeri de Cultura de França publica un baròmetre en què descriu quines són les llengües més influents del món. En aquest baròmetre no s’analitzen les llengües des de només la vessant del pes demogràfic que tenen, sinó que s’hi incorporen tot un ventall d’indicadors d’àmbit social, polític, cultural i d’ús, i que permeten obtenir una anàlisi holística de cada llengua, i on el volum de parlants no és necessàriament el factor més important. Així, en l’edició del 2022, i a partir d’aquesta anàlisi global de cada idioma, el català obté una puntuació de 6,729 punts, fet que la situa en la dotzena posició d’aquest rànquing; en l’edició del 2017 es trobava en el lloc 23è, així que ha escalat onze posicions. A més, cal remarcar que el català se situa per damunt d’idiomes que tenen molts més milions de parlants que no pas el nostre, com el mandarí (que obté un 6,550) o l’indonesi (que aconsegueix un 6,462).

Sense cap mena de dubte, aquesta és una excel·lent notícia que enforteix el nostre idioma, que ens hauria de fer-nos sentir orgullosos de la llengua que parlem i que ens hauria d’impulsar a usar-lo i defensar-lo molt més del que es fa. Aquest informe posa de manifest que malgrat ser un idioma petit, el català té una presència global, especialment gràcies a internet. És evident que encara queda molta feina per a fer —si és que aquesta s’acabarà mai—, i en el mateix informe es palesen les mancances que té l’idioma, especialment en l’àmbit de la transmissió generacional, la universitat o el reconeixement i l’estatus legal del idioma, aspecte on el català obté tan sols 0,025 punts, i que evidencien que es tracta d’un idioma de segon rang molt minoritzada per un idioma de primer rang com és el castellà.

Però l’àmbit on l’idioma excel·leix és, indubtablement, a internet. I ho fa en dos aspectes: d’una banda, en el que l’informe denomina l’Índex Wikipedia, que es calcula el nombre total d’articles de què disposa cada idioma en funció del nombre de parlants, i on el català aconsegueix un 0,856, un notable alt. Aquesta xifra evidencia la bona salut i la força de tota la comunitat viquipedista catalana, comunitat de la qual en sóc membre actiu. I de l’altra banda, en l’índex de penetració a internet, que calcula la proporció de parlants d’una llengua que l’empren habitualment a internet. Aquí el català obté una puntuació magnífica, un 0,934, una nota més alta que l’anglès (0,911), el francès (0,909), el castellà (0,701) i el rus (0,813), tots idiomes amb moltíssims parlants més que el català. I que és aquestes dues xifres són el reflex del que molts ja sabem: que bona part del futur de l’idioma es juga a internet, i que molts de nosaltres creiem que una internet amb una forta presència de continguts en català és possible, és necessària i és, a més, del tot imprescindible. Internet és un espai encara sense regulacions estatals —i hem de vetllar per a que així ho continuï sent—, i on els continguts i la presència d’un idioma depèn només de la voluntat, la força i la perseverança de la comunitat humana que parla aquell idioma, més enllà de les regulacions i lleis que pugui fer qualsevol govern; i en el nostre cas s’ha vist de forma constant que les regulacions en matèria lingüística de la Generalitat solen ser paper mullat… I a internet els catalans excel·lim. A internet els catalans ens ho creiem, i les xifres així ho expressen. Falta, però, que també ens ho creguem en tots els àmbits de la nostra vida, també fora de la xarxa.

Com també falta que s’ho creguin els mitjans catalans, especialment els públics, que se suposa que s’haurien de definir per la defensa exquisida i a ultrança de l’idioma. Però no. Només Vilaweb i El Punt Avui s’han fet ressó de la notícia. En castellà, també La Vanguardia en va parlar. Fins on sé, només al Catalunya Nit d’en Kilian Sarrià en van parlar, i evidentment no va ser notícia al Telenotícies de can la TeleTrès, ni ha aparegut al 324.cat… Potser esperava de forma una mica ingènua que ho fos; m’hauria d’acostumar, per salut mental, a no esperar ja massa d’aquesta televisió suposadament nacional. En qualsevol país normal, notícies com aquesta obririen telenotícies i serien portada de tots —absolutament de tots— els mitjans escrits digitals i en paper. A tots, és clar, menys el nostre. On sembla que l’idioma importa més aviat poc o gens, més enllà de tenir versions catalanes subvencionades per milionades que paguem entre tots. Sort en tenim dels milers i milers d’activistes digitals que s’ho creuen, que creuen en el seu (en el nostre) idioma i que generen i creen i difonen continguts en català, perquè senzillament saben que és un idioma tan vàlid, tan útil i tan bonic com qualsevol altre.