Barcelona s’ha convertit en els darrers deu anys en una ciutat de festivals i un dels principals nuclis de festivals de música, d’audiovisuals, d’arts escèniques i d’arts visuals d’Europa. Sònar, Primavera Sound, Inèdit, Loop, DocsBarcelona… i fins a més d’un centenar de propostes que ens mostren la vitalitat dels nostres gestors culturals en posicionar l’espai públic barceloní com a lloc de creació obert al món. No obstant això, hi ha molts que pensen que la vitalitat i aposta creativa inicial ha deixat pas a un plantejament de festival associat al turisme i l’oci. Es tracta d’establir què ens proposen els festivals com a aportació creativa.
Han transcurrido cinco años desde la primera edición del Barcelona Gallery Weekend. De esa primera cita que celebraba la apertura de la temporada expositiva de las galerías de arte, recuerdo excitación, entusiasmo y galerías repletas de nuevas caras. La curiosidad suscitada por la novedad fue contagiosa y movió masas a las que los galeristas ya…
Continuar ... Susanna Corchia – La respuesta de las galerías
Exposició Barcelona Col. Francesc Boada Nogués / IEFC Autor: Boada Nogués, Francesc Barcelona, 1929
Continuar ... Francesc Boada – Exposició Internacional de Barcelona, 1929
La suspensió del Doctor Music Festival és un símbol de l’ocàs de l’època dels festivals com a paradigma de la cultura jove. La transformació d’una actitud revolucionària en forma de festa participativa dels seixanta i els setanta en un simple negoci s’acosta al col·lapse. L’agonia i mort de la vaca n’és un senyal. El fonament…
Mai la cultura havia tingut tants mecanismes econòmics per abordar amb plenitud la seva causa en favor de crear una societat més culta com els té ara i, no obstant això, el que domina és el desànim, una sensació d’apatia i d’esgotament de les seves energies. Aquesta sensació s’ha aguditzat a Catalunya a causa de…
La setena edició de Tiana negra obre el cicle dels festivals de gènere policial. Després arribarà BCNegra. El seu director, Carlos Zanon, acaba de publicar una novel·la on recupera Pepe Carvalho, el detectiu de Vázquez Montalbán. Realitat a banda, som en plena temporada negra. Tiana negra va ser el primer festival dedicat exclusivament a la…
La competència aferrissada per fidelitzar el públic i la bogeria especulativa en què s’ha tornat la venda d’entrades, han convertit les dates nadalenques en una lamentable prèvia dels festivals musicals de la nova temporada. Regali entrades per Nadal, encara que no sàpiga ni qui tocarà, ni si plourà o farà sol, i ni si tant…
No em voldria repetir amb opinions que ja han aportat altres veus dins aquest mateix cicle, moltes de les quals comparteixo: el treball d’aparador no té sentit si no hi ha també un treball d’obrador, de rebotiga; i en la dinàmica cultural d’una ciutat cal tenir-los bonics tots dos, i nets i endreçats si pot…
Vuit edicions després, el MIRA continua essent un espai per a la difusió d’una creació d’avantguarda que busca dotar a aquesta època convulsa d’instruments de comprensió que generin un coneixement crític capaç de pilotar el canvi de paradigma digital i tecnològic. Aquella iniciativa quasi juvenil, que en l’inici va ser qualificada de ‘filla del Sónar’,…
Continuar ... Rafael Vallbona – Fills, pares i avis en la nostàlgia de l’era digital
A l’estiu proliferen com els tac-a-tac dels tròleis a la ciutat, les meduses a la platja i els mosquits al poble. Del Grec a l’Estartit, Sant Feliu, Calella, Andorra i Pineda, periple de quilòmetres i suor per uns quants festivals (tots diuen que imprescindibles) per intentar entendre el sentit últim i profund del tema, si…
I al vint-i-cinquè any s’ha trobat amb la realitat. Sónar, que va començar el 1994 essent un festival de música electrònica emergent, que va derivar cap al més brillant concepte de música avançada (l’empresa es diu així), i que a la vintena edició es va convertir en una cita global amb la creativitat d’avantguarda, entre…
Continuar ... Rafael Vallbona – Sónar a la dimensió desconeguda
