Publicació Cultural
L’objectiu és mostrar les àrees culturals de Barcelona que estan en fase de discussió viva, amb energies de transformació i noves propostes (construcció) i també totes aquelles que es troben en una fase de cansament, sense respostes, sense capacitat de transformació però que són essencials pel bon funcionament del món cultural i de la ciutat.
La història de les ciutats és la història dels seus habitants i els seus diferents mitjans de vida. Si fem la vista enrere, podem veure que el desenvolupament de les ciutats en els últims 100 anys ha estat espectacular, especialment a Europa, però no solament. La magnitud dels processos d’urbanització han deixat en moltes ciutats…
Continuar ... Xavier Basiana i Jorge Sánchez – La Bostik. Una història de ciutat i cultura
Dels fulletons vuitcentistes a les sèries de televisió, l’auge de la tècnica ha provocat que la ciutat es desplegui en format panoràmic. Ha esdevingut així paisatge i fons descriptiu on s’hi plasmen, com a petits retrats, la successió de fets que configuren la trama argumental del relat cultural. D’aquesta forma la ciutat s’ha conformat com…
Continuar ... Rafael Vallbona – Cultura urbana, cultura panoràmica
Em sembla que no descobriré res de nou a ningú si afirmo que vivim uns moments de crisi global. No es tracta tan sols, com alguns analistes ens volen fer creure, d’una simple crisi econòmica, sinó més aviat d’una crisi que afecta de ple a esferes com la moral, les ideologies o la religió. Vivim,…
Barcelona és una ciutat pèndol. Una ciutat d’extrems que es mou d’una banda a una altra banda. Sense solució de continuïtat, sembla. Si ens deturem en els últims cent anys, hi ha un exemple del qual en podrem treure alguna conclusió. Parlem de la violència i la pau a la ciutat de Barcelona. De la…
Malgrat la literatura que ha generat al llarg de la història, d’Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer a Mercè Rodoreda, Terenci Moix o Montserrat Roig, Barcelona és una ciutat on la presència dels escriptors en l’imaginari popular urbà és escassa, per no dir nul·la: al nomenclàtor i poc més. Plantat davant l’estàtua de Fernando Pessoa assegut…
Cada vez que visito el estudio de un artista, ya sea emergente o con trayectoria siento que entro en un espacio íntimo, donde el artista trabaja a veces meses sin que nadie vea su creación. Veo mucha soledad entre las cuatro paredes de aquel estudio. El objetivo final de una obra es ser compartida, transmitida.…
El debate del turismo, otrora omnipresente, ha caído en el más profundo ostracismo. “Proceso” a un lado, el barómetro semestral de junio de 2017 mostró que lo que más preocupaba a los barceloneses era la masificación turística: el 19% de los encuestados respondieron que era el problema más grave al que se enfrentaba la ciudad.…
Continuar ... Gisela Chillida – Barcelona, ciudad de vacaciones
-He vingut caminant, i estic ofegat de calor, -vaig dir tot saludant en Jordi, que havia arribat uns minuts abans que jo a la nostra cita al cafè de la Laie. Era una salutació en la qual anava implícit un tema de conversa. En temps de convulsió com aquells jo intentava fer dels passeigs urbans…
Continuar ... Rafael Vallbona – La moto del Pijoaparte (recensió simulada)
En Barcelona son muchas las iniciativas públicas y privadas que a través de distintas convocatorias buscan actuar como apoyo de los artistas y convertirse en espacios de experimentación, formación y producción. Pero, ¿quién premia? ¿quién gana? ¿qué ganan? A nivel público, la Sala d’Art Jove, Sant Andreu Contemporani y Can Felipa Arts Visuals se han…
Continuar ... Gisela Chillida – No sólo de visibilidad vive el artista
Definia Ortega que la cultura son les idees vives i jo afegeixo que perviuen en un col·lectiu i/o en un territori. El diccionari de l’Institut, en la mateixa línia d’Ortega “Conjunt de les coneixences, tradicions i formes de vida materials i espirituals característiques d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat”. Es a dir,…
