Publicació Cultural
L’objectiu és mostrar les àrees culturals de Barcelona que estan en fase de discussió viva, amb energies de transformació i noves propostes (construcció) i també totes aquelles que es troben en una fase de cansament, sense respostes, sense capacitat de transformació però que són essencials pel bon funcionament del món cultural i de la ciutat.
La cultura entró en colapso. Hace unas semanas nadie podía ni imaginar que el argumento de un videojuego cualquiera iba a meterse en nuestra realidad. Pero así ha sido. Y ahora teatros, cines, museos y librerías están cerrados. No hay espectadores ni consumidores de cultura. Todos en casa confinados. Un mal sueño que tiene cifras…
Continuar ... Este verano, la cultura será una fiesta – Álex Sàlmon
A la ciutat de Barcelona, la gentrificació té una pèssima reputació. L’esquerra s’ha encarregat d’atribuir-li, aquesta pèssima reputació. En efecte, l’esquerra barcelonina més nostrada creu que la gentrificació és l’expressió urbana de les “asimetries econòmiques i de poder pròpies del capitalisme”. La gentrificació s´inscriuria en la “lògica de les desigualtats socials i la seva plasmació…
Continuar ... Miquel Porta Perales – De com la gentrificació regenera la ciutat de Barcelona
Des de fa uns anys, hi ha un moviment arquitectònic i urbanístic que planteja el disseny de la ciutat en funció de les necessitats dels seus habitants o usuaris. Res de nou, es dirà. D’acord. Però, el moviment va una mica més enllà i parla, no de l´habitatge o l´espai públic en si, sinó d´una…
Continuar ... Miquel Porta Perales – De la `ville´ a la `cité´
Les esquerres barcelonines tenen una certa tendència a recórrer a les fórmules magistrals del socialisme utòpic del XIX. En un país de cabetians –Narcís Monturiol, Abdó Terrades, Josep Anselm Clavé, Joan Rovira i Ignasi i Pere Montaldo- no ens ha de sorprendre que es recuperi, per exemple, la figura de Robert Owen. ¿Per què Robert…
Continuar ... Miquel Porta Perales – Les superilles i l’eco(im)mobilisme contra la ciutat neoliberal
“La nit, com si fos un teló, s’aixeca per a donar lloc als més sofisticats, depravats i dolorosos intercanvis sexuals” La força d’Albert Serra té el seu origen en l’original forma amb la qual és capaç d’unir tradició i contemporaneïtat. El seu pinzell cinematogràfic és radical perquè torna a utilitzar els pigments del color vermell…
Entrevisté a Ferrán Adrià hará unos 22 años. Fue en unas antiguas salas que tenía el hotel Majestic en la primera planta y que más tarde fueron el restaurante Drolma de Fermí Puig, hoy también desaparecido. El cocinero, ahora a todos se les refiere como chefs, preparaba para esa noche una cena que iba a…
Continuar ... Álex Sàlmon – La cocina como acción estética de un proceso creativo
El comisario no es un guardián con poder legitimador que desarrolla tareas de vigilancia. Su material no son objetos -bienes culturales- que cataloga, inventaría, documenta, estudia. Su labor no debe ser meramente organizativa y seleccionadora. Tampoco puramente mediadora. Ni únicamente teórica. El comisario trabaja junto con artistas. Hay que entender que el comisariado es un…
Continuar ... Gisela Chillida – Comisario como partera: el arte de hacer nacer (exposiciones)
Autor: Joan Martí Centellas Títol: Façana de la Universitat Literària, vista des de plaça Universitat (1874) Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Continuar ... Joan Martí Centellas – Façana de la Universitat Literària, 1874
Hace unos años comencé a recopilar información para escribir una larga historia sobre la Gauche Divine. Hubo dos autores, ya fallecidos, que me animaron a aquello: Manuel Vázquez Montalbán y Eugenio Trías. El primero siempre ninguneó a los divinos. “Aquello no fue nada”, decía, “pero hay que explicarlo”. El segundo la consideraba “una nada interesante…
Continuar ... Álex Sàlmon – Reescribir la contracultura de la Barcelona de los 70
El pasado 17 de junio reunimos a cuatro artistas – María Alcaide (Aracena, Huelva, 1992), Juan David Galindo (Bogotá, 1992), Christina Schultz (Múnich, 1972) y Tono Carbajo (Vigo, 1960)- para hablar de condiciones laborales y medios de producción, gestión de recursos, modelos de financiación y autofinanciación o la capitalización tanto de las horas de trabajo…
