Missió Barcelona 2019
L’objectiu és mostrar les àrees culturals de Barcelona que estan en fase de discussió viva, amb energies de transformació i noves propostes (construcció) i també totes aquelles que es troben en una fase de cansament, sense respostes, sense capacitat de transformació però que són essencials pel bon funcionament del món cultural i de la ciutat.
Les esquerres barcelonines tenen una certa tendència a recórrer a les fórmules magistrals del socialisme utòpic del XIX. En un país de cabetians –Narcís Monturiol, Abdó Terrades, Josep Anselm Clavé, Joan Rovira i Ignasi i Pere Montaldo- no ens ha de sorprendre que es recuperi, per exemple, la figura de Robert Owen. ¿Per què Robert…
“La nit, com si fos un teló, s’aixeca per a donar lloc als més sofisticats, depravats i dolorosos intercanvis sexuals” La força d’Albert Serra té el seu origen en l’original forma amb la qual és capaç d’unir tradició i contemporaneïtat. El seu pinzell cinematogràfic és radical perquè torna a utilitzar els pigments del color vermell…
Entrevisté a Ferrán Adrià hará unos 22 años. Fue en unas antiguas salas que tenía el hotel Majestic en la primera planta y que más tarde fueron el restaurante Drolma de Fermí Puig, hoy también desaparecido. El cocinero, ahora a todos se les refiere como chefs, preparaba para esa noche una cena que iba a…
Continuar ... Álex Sàlmon – La cocina como acción estética de un proceso creativo
El comisario no es un guardián con poder legitimador que desarrolla tareas de vigilancia. Su material no son objetos -bienes culturales- que cataloga, inventaría, documenta, estudia. Su labor no debe ser meramente organizativa y seleccionadora. Tampoco puramente mediadora. Ni únicamente teórica. El comisario trabaja junto con artistas. Hay que entender que el comisariado es un…
Continuar ... Gisela Chillida – Comisario como partera: el arte de hacer nacer (exposiciones)
Autor: Joan Martí Centellas Títol: Façana de la Universitat Literària, vista des de plaça Universitat (1874) Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Continuar ... Joan Martí Centellas – Façana de la Universitat Literària, 1874
Hace unos años comencé a recopilar información para escribir una larga historia sobre la Gauche Divine. Hubo dos autores, ya fallecidos, que me animaron a aquello: Manuel Vázquez Montalbán y Eugenio Trías. El primero siempre ninguneó a los divinos. “Aquello no fue nada”, decía, “pero hay que explicarlo”. El segundo la consideraba “una nada interesante…
Continuar ... Álex Sàlmon – Reescribir la contracultura de la Barcelona de los 70
El pasado 17 de junio reunimos a cuatro artistas – María Alcaide (Aracena, Huelva, 1992), Juan David Galindo (Bogotá, 1992), Christina Schultz (Múnich, 1972) y Tono Carbajo (Vigo, 1960)- para hablar de condiciones laborales y medios de producción, gestión de recursos, modelos de financiación y autofinanciación o la capitalización tanto de las horas de trabajo…
Deu anys després de la seva posada en marxa, i a punt d’iniciar la seva onzena edició (2019-2020), el sentit d’EN RESiDÈNCiA continua essent el mateix: vincular cultura i educació a partir de la creació contemporània; posar en valor el paper dels equips de mediació; “desassignaturitzar els processos artístics”; promoure relacions més horitzontals entre el…
Aquest passat mes d’abril mig món ha vist consternat com cremava la catedral de Notre Dame a Paris, una de les principals joies arquitectòniques del gòtic europeu, i un patrimoni cultural i arquitectònic de valor incalculable. De seguida es van recaptar, en molts pocs dies, aproximadament 900 milions d’euros, xifra que hauria de garantir la…
Continuar ... Daniel Gil Solés – Sobre la necessitat de conservar el patrimoni eclesiàstic
Hoy puedo decir que he sido ciudadano del ensueño, porque a mi ciudad la he visto entre su pasado y su porvenir. Y tanto he hundido en ellos mis ojos que, al volverlos al presente, estaban tan bañados de ensueño, que el presente mismo lo he visto como ensueño, como lo verán los ojos de…
