La destrucció creativa –en síntesi: l’adaptació de l’empresa a les noves dinàmiques com a resultat d’una crisi o d’una fallida-, de què va parlar Joseph Schumpeter a Capitalisme, Socialisme i Democràcia (1942), té el seu vessant positiu. Resumidament: hi ha creació perquè, prèviament, hi ha destrucció. En d’altres termes, la destrucció és la condició de…
Continuar ... Miquel Porta Perales – La ciutadania de l’oci i l’altra cara de la moneda
©Marta Calvo En el salón de su casa había una enorme casa de muñecas. Ana María siempre fue aficionada a construirlas, pero en aquella época prefería comprarlas porque, según me dijo, el pulso ya no era tan firme como antes. Parecía menuda y frágil; se apoyaba en una muleta que me pidió que no…
“Una mujer con músculos muy desarrollados habita un cuerpo disidente porque el patriarcado nos prefiere débiles y sumisas.” Estar en forma es mucho más que un cuerpo bonito. Ya Platón puso al maestro de gimnasia a la altura del médico. Mens sana in corpore sano. Hoy en día nadie duda de la importancia de mantenerse…
Continuar ... Gisela Chillida – Chicas duras: smash the patriarchy!
* El paradigma físic i presencial, però, en què vivíem majoritàriament a la biblioteca sembla que ha acabat de difuminar-se, d’esborrar-se gràcies (o a conseqüència de, o per culpa de, encara no ho tinc massa clar) a l’adveniment d’aquesta pandèmia disruptiva i estructural, generadora infinita de patiments, però que també serà capaç (i no cal…
Continuar ... Daniel Gil Solés – Les biblioteques i la realitat de la nova normalitat II
Detrás de cada retrato hay una historia que contar. La fotógrafa literaria Marta Calvo nos presenta sus experiencias a través de una selección de fotos donde explora sus recuerdos con el escritor retratado. * Hola Marta, muchas gracias por acceder a colaborar con Hänsel y Gretel* y crear con nosotros esta exposición, en la que…
“En un agradable cafè compartit amb Albert Bou, President de Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí, entitat impulsora d’un festival del que en vaig poder aprendre moltes coses, em deia com el públic, en l’actualitat, prefereix molt més «reconèixer» que no pas «conèixer»” La moda és la mare de la mort J.W.Goethe…
“Veiem ja que res és igual que abans, i molt probablement no ho torni a ser mai més” Poc a poc anem veient com la denominada #novanormalitat es va estenent per tots els àmbits de la nostra vida diària i les nostres accions quotidianes. Ho condiciona tot, ho impregna tot. Ho limita tot. I mentrestant,…
Continuar ... Daniel Gil Solés – Les biblioteques i la realitat de la nova normalitat I
“La intimidad y concentración de escritores de esta última edición le dio un toque más cercano a lo que se premia: la literatura” El virus persigue los días importantes del libro de este 2020. Al menos en Cataluña. Lo hizo con Sant Jordi, ocurrió con el falso día del libro y casi lo estropea en…
Continuar ... Álex Sàlmon – El Premio Planeta, una renovación posible
“Perquè Josep Pla és un dels clàssics que no cal oblidar.” Hi ha moltes definicions del que és un clàssic. Posats a triar-ne alguna, s’aconsella la lectura d’un article d’Italo Calvino –Per què llegir els clàssics, publicat pòstumament el 1991- que posa al nostre abast catorze raons o definicions del què és un clàssic. Amb…
Continuar ... Miquel Porta Perales – No, mai, no em dóna la gana!
El 1920 el sociòleg francès François Mentré, de 43 anys, va publicar Les genérations sociales. El seu objectiu era abordar el problema central de la teoria generacional: si cada dia neixen nadons, el moviment de la població és continu i ininterromput i no existeix cap ruptura biològica evident, ¿per què hi ha grups determinats de…
