Hem estructurat la correlació d’articles de Hänsel* i Gretel* en uns CICLES que ens permeten generar relats paral·lels sobre l’anàlisi d’allò que està passant a la ciutat. Aquests cicles poden ser curts o llargs en funció del tema que toquin o de l’interès que despertin. Alguns seran més amatents a l’actualitat cultural de la ciutat i altres versaran més sobre els grans debats culturals. En tot cas, alguns es tancaran i a partir d’ells podrem generar documents d’anàlisi; d’altres poden quedar oberts subjectes a l’aportació de noves capes successives de coneixement.
Pocs llenguatges artístics tenen avui tanta vigència com el teatre de titelles entès en el seu sentit més ampli: un gènere que s’emmiralla en les Gran Tradicions de les Ombres i els Titelles d’arreu del món, i que alhora es defineix com un camp d’hibridació amb una pluralitat d’altres arts i llenguatges: tecnologia, robòtica, arts…
Continuar ... Toni Rumbau – Titelles i teatre visual: avantguarda i ric fons patrimonial
En una societat que te en l’espectacle la fòrmula moderna de coneixement, els grans festivals de música s’han convertit en el paradigma de la cultura. Ho tenen tot: gran difusió, volum de negoci, atractiu ciutadà, rendibilitat política i fins i tot, en algun cas, continguts pensats en funció d’un projecte. Així Sónar, Primavera Sound, Cruïlla…
Oleguer Junyent (Barcelona, 1876-1956) fou un artista polifacètic, escenògraf, dibuixant, pintor, cartellista, decorador, col·leccionista, antiquari i gran viatger català. Conegut per ser l’autor del famós llibre ‘Roda el món i torna al Born’ * Oleguer Junyent al seu estudi, 1935. Foto: Francesc Serra Dimas Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Continuar ... Francesc Serra Dimas – Oleguer Junyent al seu estudi, 1935
L’escena comença al costat de la Boqueria, un dia de primavera de, si no recordo malament, l’any 2009. El restaurant era Au Port La Lune, que ara és a l’Eixample, però que aleshores era a la plaça de la Gardunya. Un servidor era cap d’Espectacles del diari ‘Avui’ i el meus interlocutors eren Jordi Martí,…
Perfecto ejemplo de que el arte también surge al margen de los espacios tradicionales y en locaciones desautorizadas, “Art is Trash” y “Me lata” llevan años llenando las calles de Barcelona con un arte espontáneo y directo que busca ante todo la desjerarquización cultural. Hoy en día la institución-arte se ha convertido en elemento totemizador…
Continuar ... Gisela Chillida – Arte en las calles: entrevista con “Art is Trash” y “Me lata”
Antiga Casa de la Caritat. Aula amb religiosa impartint classe, 1954 Joan Francés Estorch Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Hacer del cóctel televisión + artes visuales una fórmula exitosa es algo que parece tan difícil como convertir el plomo en oro. En la historia del medio son tan contadas las joyas que merece la pena recordar que apenas ocupan un párrafo: en 1969, la NBC estrenó The American Image. Civilization, de Kenneth Clark, trazó dos…
Continuar ... Gisela Chillida – La televisión será cultura (o no será)
