Barcelona s’ha convertit en els darrers deu anys en una ciutat de festivals i un dels principals nuclis de festivals de música, d’audiovisuals, d’arts escèniques i d’arts visuals d’Europa. Sònar, Primavera Sound, Inèdit, Loop, DocsBarcelona… i fins a més d’un centenar de propostes que ens mostren la vitalitat dels nostres gestors culturals en posicionar l’espai públic barceloní com a lloc de creació obert al món. No obstant això, hi ha molts que pensen que la vitalitat i aposta creativa inicial ha deixat pas a un plantejament de festival associat al turisme i l’oci. Es tracta d’establir què ens proposen els festivals com a aportació creativa.
No em voldria repetir amb opinions que ja han aportat altres veus dins aquest mateix cicle, moltes de les quals comparteixo: el treball d’aparador no té sentit si no hi ha també un treball d’obrador, de rebotiga; i en la dinàmica cultural d’una ciutat cal tenir-los bonics tots dos, i nets i endreçats si pot…
Vuit edicions després, el MIRA continua essent un espai per a la difusió d’una creació d’avantguarda que busca dotar a aquesta època convulsa d’instruments de comprensió que generin un coneixement crític capaç de pilotar el canvi de paradigma digital i tecnològic. Aquella iniciativa quasi juvenil, que en l’inici va ser qualificada de ‘filla del Sónar’,…
Continuar ... Rafael Vallbona – Fills, pares i avis en la nostàlgia de l’era digital
A l’estiu proliferen com els tac-a-tac dels tròleis a la ciutat, les meduses a la platja i els mosquits al poble. Del Grec a l’Estartit, Sant Feliu, Calella, Andorra i Pineda, periple de quilòmetres i suor per uns quants festivals (tots diuen que imprescindibles) per intentar entendre el sentit últim i profund del tema, si…
I al vint-i-cinquè any s’ha trobat amb la realitat. Sónar, que va començar el 1994 essent un festival de música electrònica emergent, que va derivar cap al més brillant concepte de música avançada (l’empresa es diu així), i que a la vintena edició es va convertir en una cita global amb la creativitat d’avantguarda, entre…
Continuar ... Rafael Vallbona – Sónar a la dimensió desconeguda
Barcelona exerceix, en l’àmbit de la cultura un pol d’atracció per la resta de ciutadans de Catalunya. En el darrer quart del segle XX i pel que fa a l’àmbit escènic era així, només calia mirar a Barcelona, al Festival Internacional de Teatre de Sitges (fins a la seva desaparició l’any 2004) i als grans…
Continuar ... Margarida Troguet – Quan el centre i la perifèria esdevenen rizomàtics
Té algun sentit un festival sense creació? Clarament no. El Festival com a aparador és una eina important per posar en valor l’estat de la creació, per evidenciar-ne les potencialitats i les mancances, per posar el focus en zones que sovint es mantenen a l’ombra. Però aquests moments àlgids d’atenció sobre la creativitat d’un país,…
En una societat que te en l’espectacle la fòrmula moderna de coneixement, els grans festivals de música s’han convertit en el paradigma de la cultura. Ho tenen tot: gran difusió, volum de negoci, atractiu ciutadà, rendibilitat política i fins i tot, en algun cas, continguts pensats en funció d’un projecte. Així Sónar, Primavera Sound, Cruïlla…
* Del cicle : FESTIVAL O CREACIÓ Davant del repte que suposa el títol del cicle, i si es tractés d’una competició, la meva resposta és clara: a Barcelona guanya el festival. Només puc parlar del sector musical, però a Barcelona no sóc capaç de veure en els darrers anys polítiques públiques definides de suport…
* Del cicle : FESTIVAL O CREACIÓ El 2016 es celebra la 24 edició de la Mostra Internacional de Films de Dones, una edició situada a les portes de la celebració del quart de segle d’aquesta iniciativa. Bon moment per preparar-se per fer un balanç des de la distància que suposa aquest trajecte històric. Com…
Continuar ... Marta Selva/Anna Solà – Les visibilitats de la programació
* Del cicle : FESTIVAL O CREACIÓ Barcelona persegueix des del segle passat, i el que va d’aquest, el somni de fer del Grec un festival internacional. Ser un referent de les arts escèniques, com ho és Edimburg o Avinyó, al sud d’Europa, a la Mediterrània. Sense èxit. En art contemporani, crear una fira de…
Continuar ... Anna Albertí – La persecució d’un miratge o el fracàs d’un somni
