Publicació Cultural
L’objectiu és mostrar les àrees culturals de Barcelona que estan en fase de discussió viva, amb energies de transformació i noves propostes (construcció) i també totes aquelles que es troben en una fase de cansament, sense respostes, sense capacitat de transformació però que són essencials pel bon funcionament del món cultural i de la ciutat.
“Hubo un momento de gran lucidez en aquellas revoluciones. Se trataba de crear una alternativa a lo que había y por eso se optó por no ocupar el poder”. Hubo un 68 en Barcelona, pero fue en otoño, y tuvo como principal detonador la universidad. Fue un estallido de libertad en la grisura del franquismo,…
Continuar ... J.M. Martí i Font – Lluís Boada y el 68 en Barcelona
L’escriptor Joshua Cohen deia a Libération que “Philip Roth era un dels que ens protegia de l’estupidesa progressiva de la cultura americana”. Aquí, que fa temps que la vida comuna està obstruïda per una gruixuda capa d’estupidesa que a hores d’ara es mostra indeleble, cal fer-se aquesta pregunta amb urgència i escatir la responsabilitat de…
Continuar ... Rafael Vallbona – Qui ens protegirà de l’estupidesa?
Barcelona és una ciutat fantàstica per la que sento passió i de la que m’he anat enamorant a mesura que m’he implicat en la seva vida cultural. Però Barcelona és una ciutat amb certs complexes, que és molt crítica amb ella mateixa, sobretot quan es compara amb altres capitals europees. Potser perquè no pren prou…
1 Al carrer Pelai m’atura una noia amb una carpeta i em pregunta amb simpatia si m’interessa la cultura. Li deixo anar un no rotund, eixut, profundament estúpid, i continuo el meu camí. Probablement m’interessa la cultura, el que no m’interessa és l’hipotètic subproducte comercial que la pobra estava disposada a intentar col·locar-me. Uns minuts…
Els qui –amb major o menor encert- ens dediquem des de fa anys a investigar i reflexionar sobre les polítiques culturals tenim la sensació d’estar sempre iniciant els debats. Massa sovint cal recordar els fonaments per dialogar des del mateix nivell de reflexió: costa molt donar alguna cosa per suposada, a partir d’unes premisses des…
Continuar ... Xavier Fina – L’actualitat de dues tensions clàssiques
¿Cómo puede ser que en nuestra ciudad sigan en pie estatuas que rinden homenaje a indianos, colonos y esclavistas? ¿Porqué seguimos recordando sus nombres pero pasamos por alto los atroces actos que cometieron? Que en Barcelona haya calles y estatuas que celebran la supremacía blanco-europea es algo injustificable e intolerable. A pesar de las dificultades…
Continuar ... Gisela Chillida – Barcelona, ciudad colonial. Pasado, presente, ¿futuro?
La Renaixença –en síntesi, el romanticisme alemany a la manera catalana que es proposa la recuperació, enaltiment i desenvolupament de la llengua i la cultura catalanes- s´acostuma a localitzar i circumscriure a bona part del segle XIX i al primers anys del segle XX. Per la Renaixença, en la línia del Geist der Volkes del…
Continuar ... Miquel Porta Perales – La Renaixença a la Barcelona del segle XXI
Diada de Sant Jordi. Dues noies en una parada de roses al costat de la venedora a la plaça Sant Jaume. 23 d’abril 1931. Autors: Josep Maria Sagarra Plana i Pau Lluís Torrents Roig Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Continuar ... Plana Sagarra i Torrents Roig – Diada de Sant Jordi, 1931
Els cafès són una forma de vida que han ajudat a conformar el pensament i la crítica política i cultural de la societat occidental durant uns dos segles. Ara, però aquests espais de cultura i llibertat estan en vies d’extinció. Al menys a Barcelona. Quedo amb un amic escriptor per xerrar una estona de les…
No ho puc evitar: sóc voyeur de mena. I des que em dedico a això que es coneix com a desenvolupament de públics, encara se m’ha accentuat més aquesta inevitable i malaltissa tendència a prestar atenció contínuament a com es comporten els públics de la cultura. Em passa abans que tingui lloc l’experiència cultural i…
