Publicació Cultural
L’objectiu és mostrar les àrees culturals de Barcelona que estan en fase de discussió viva, amb energies de transformació i noves propostes (construcció) i també totes aquelles que es troben en una fase de cansament, sense respostes, sense capacitat de transformació però que són essencials pel bon funcionament del món cultural i de la ciutat.
* Del cicle : CONSTRUCCIÓ I CANSAMENT A LA BARCELONA CULTURAL Perdoneu-me que em remunti fins a una data com la del 13 de desembre de 1979 quan el poeta i acadèmic Pere Gimferrer va escriure, en el seu Dietari, un dels articles més punyents i contundents d’aquesta obra: De la necessitat dels mandarins. A…
Continuar ... Oriol Pérez i Treviño – Una provincianització preocupant
Quan es vol saber l’estat de la qüestió d’algun tema o assumpte s’acostuma a redactar un dictamen, un informe o un llibre blanc. Res a dir. Passa, però, que, sovint, els dictàmens, els informes o els llibres blancs tenen el seu tempo i, quan es publiquen, la realitat que es reflecteix ja ha sofert alguna…
Continuar ... Miquel Porta Perales – Un anuari val més que mil dictàmens
Fa uns dies, em va caure a les mans un article que parlava del National Theatre of Scotland (Teatre Nacional d’Escòcia), un concepte de teatre que amb just 12 anys d’existència, ja està considerat tot un referent en el sector. Malgrat la seva curta trajectòria, aquest teatre gaudeix d’un gran reconeixement, de prestigi en l’àmbit…
“Hubo un momento de gran lucidez en aquellas revoluciones. Se trataba de crear una alternativa a lo que había y por eso se optó por no ocupar el poder”. Hubo un 68 en Barcelona, pero fue en otoño, y tuvo como principal detonador la universidad. Fue un estallido de libertad en la grisura del franquismo,…
Continuar ... J.M. Martí i Font – Lluís Boada y el 68 en Barcelona
L’escriptor Joshua Cohen deia a Libération que “Philip Roth era un dels que ens protegia de l’estupidesa progressiva de la cultura americana”. Aquí, que fa temps que la vida comuna està obstruïda per una gruixuda capa d’estupidesa que a hores d’ara es mostra indeleble, cal fer-se aquesta pregunta amb urgència i escatir la responsabilitat de…
Continuar ... Rafael Vallbona – Qui ens protegirà de l’estupidesa?
Barcelona és una ciutat fantàstica per la que sento passió i de la que m’he anat enamorant a mesura que m’he implicat en la seva vida cultural. Però Barcelona és una ciutat amb certs complexes, que és molt crítica amb ella mateixa, sobretot quan es compara amb altres capitals europees. Potser perquè no pren prou…
1 Al carrer Pelai m’atura una noia amb una carpeta i em pregunta amb simpatia si m’interessa la cultura. Li deixo anar un no rotund, eixut, profundament estúpid, i continuo el meu camí. Probablement m’interessa la cultura, el que no m’interessa és l’hipotètic subproducte comercial que la pobra estava disposada a intentar col·locar-me. Uns minuts…
Els qui –amb major o menor encert- ens dediquem des de fa anys a investigar i reflexionar sobre les polítiques culturals tenim la sensació d’estar sempre iniciant els debats. Massa sovint cal recordar els fonaments per dialogar des del mateix nivell de reflexió: costa molt donar alguna cosa per suposada, a partir d’unes premisses des…
Continuar ... Xavier Fina – L’actualitat de dues tensions clàssiques
¿Cómo puede ser que en nuestra ciudad sigan en pie estatuas que rinden homenaje a indianos, colonos y esclavistas? ¿Porqué seguimos recordando sus nombres pero pasamos por alto los atroces actos que cometieron? Que en Barcelona haya calles y estatuas que celebran la supremacía blanco-europea es algo injustificable e intolerable. A pesar de las dificultades…
Continuar ... Gisela Chillida – Barcelona, ciudad colonial. Pasado, presente, ¿futuro?
La Renaixença –en síntesi, el romanticisme alemany a la manera catalana que es proposa la recuperació, enaltiment i desenvolupament de la llengua i la cultura catalanes- s´acostuma a localitzar i circumscriure a bona part del segle XIX i al primers anys del segle XX. Per la Renaixença, en la línia del Geist der Volkes del…
Continuar ... Miquel Porta Perales – La Renaixença a la Barcelona del segle XXI
