Aquest apartat recull diàriament i dins d’uns cicles clarament identificats, la publicació d’un o varis articles d’algunes de les veus més representatives de l’ecosistema cultural de Barcelona, amb la voluntat de reflexionar i oferir una mirada plural sobre la nova ciutat que entre tots estem pensant i construint.
* Els articles es publiquen en l’idioma original en què l’autor els ha escrit.
Pocs llenguatges artístics tenen avui tanta vigència com el teatre de titelles entès en el seu sentit més ampli: un gènere que s’emmiralla en les Gran Tradicions de les Ombres i els Titelles d’arreu del món, i que alhora es defineix com un camp d’hibridació amb una pluralitat d’altres arts i llenguatges: tecnologia, robòtica, arts…
Continuar ... Toni Rumbau – Titelles i teatre visual: avantguarda i ric fons patrimonial
En una societat que te en l’espectacle la fòrmula moderna de coneixement, els grans festivals de música s’han convertit en el paradigma de la cultura. Ho tenen tot: gran difusió, volum de negoci, atractiu ciutadà, rendibilitat política i fins i tot, en algun cas, continguts pensats en funció d’un projecte. Així Sónar, Primavera Sound, Cruïlla…
Oleguer Junyent (Barcelona, 1876-1956) fou un artista polifacètic, escenògraf, dibuixant, pintor, cartellista, decorador, col·leccionista, antiquari i gran viatger català. Conegut per ser l’autor del famós llibre ‘Roda el món i torna al Born’ * Oleguer Junyent al seu estudi, 1935. Foto: Francesc Serra Dimas Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Continuar ... Francesc Serra Dimas – Oleguer Junyent al seu estudi, 1935
L’escena comença al costat de la Boqueria, un dia de primavera de, si no recordo malament, l’any 2009. El restaurant era Au Port La Lune, que ara és a l’Eixample, però que aleshores era a la plaça de la Gardunya. Un servidor era cap d’Espectacles del diari ‘Avui’ i el meus interlocutors eren Jordi Martí,…
Perfecto ejemplo de que el arte también surge al margen de los espacios tradicionales y en locaciones desautorizadas, “Art is Trash” y “Me lata” llevan años llenando las calles de Barcelona con un arte espontáneo y directo que busca ante todo la desjerarquización cultural. Hoy en día la institución-arte se ha convertido en elemento totemizador…
Continuar ... Gisela Chillida – Arte en las calles: entrevista con “Art is Trash” y “Me lata”
Carnaval. Pas de la Rua pel Passeig de Gràcia, 1932 Foto: Josep Maria Sagarra Plana Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Continuar ... Josep Maria Sagarra Plana – Carnaval. Pas de la Rua pel Passeig de Gràcia, 1932
Antiga Casa de la Caritat. Aula amb religiosa impartint classe, 1954 Joan Francés Estorch Arxiu Fotogràfic de Barcelona
L’any 1977 és un any clau en la nostra història. Dos anys després de la mort de Franco, es legalitzen els partits polítics, torna a emergir el moviment llibertari, hi ha la primera manifestació massiva de l’11 de setembre. Es produeix el retorn del president Tarradellas -l’únic fet polític, realment trencador a l’Estat, que restaura…
Continuar ... Manuel Guerrero Brullet – Montserrat Roig el 1977 i el 2018
Hacer del cóctel televisión + artes visuales una fórmula exitosa es algo que parece tan difícil como convertir el plomo en oro. En la historia del medio son tan contadas las joyas que merece la pena recordar que apenas ocupan un párrafo: en 1969, la NBC estrenó The American Image. Civilization, de Kenneth Clark, trazó dos…
Continuar ... Gisela Chillida – La televisión será cultura (o no será)
Pérez de Rozas – Concert de la Pianista María Teresa Rodríguez a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona,1952
