Aquest apartat recull diàriament i dins d’uns cicles clarament identificats, la publicació d’un o varis articles d’algunes de les veus més representatives de l’ecosistema cultural de Barcelona, amb la voluntat de reflexionar i oferir una mirada plural sobre la nova ciutat que entre tots estem pensant i construint.
* Els articles es publiquen en l’idioma original en què l’autor els ha escrit.
8 de maig de 2020 Hola Cèlia. Perdó per no haver contestat el teu anterior mail. Els primers dies del confinament vaig estar bastant tocat i desubicat. Se’m van acumular mails i el teu va quedar així, sense resposta. Potser, entre altres coses, perquè no estic segur de saber què hauria de dir, en un…
Continuar ... Toni Casares – Perdó per no haver contestat el mail
Estagnació de la cultura Hi ha una estagnació de la cultura. De la cultura entesa com a reflexió, per tant, en topada constant -i inevitable- amb el concepte d’entreteniment. Però no hi a res de pitjor que el despotisme il·lustrat del “Vine que ja et diré el que has d’escoltar”. No, la cultura només…
Continuar ... Marià Marín i Torné – Cultura de gran recorregut
Autor desconegut 1987 Escultura Elogi de l’aigua d’Eduardo Chillida situada al Parc de la Creueta de Coll La imatge pertany a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Continuar ... Anònim – Escultura Elogi de l’Aigua d’Eduardo Chillida
Una epidèmia pot ser terriblement destructiva, però hi ha sempre l’endemà. Ens en parlen els llibres d’història. Ara bé, per a molts de nosaltres és la primera vegada que en vivim una tan de prop. I la manca de perspectiva ens pot deixar del tot atrapats en una reivindicació tan nostàlgica com inútil del dia…
Los tiempos de pandemia son creativos. La soledad y el aislamiento dan para trabajar hacia dentro. Ello te permite recolocar cosas en la mente y estructurar ideas que revolotean pero no acaban de posarse en el templo de las musas. La acción creativa es de confinamiento. Existe una necesidad de aislamiento para lograr la concentración…
Aquestes darreres setmanes d’un confinament sobtat i estrany hem viscut en una paradoxa constant, aïllats de la nostra comunitat més propera com la família, els amics i els companys de feina, i al mateix temps ‘hiperconnectats’ amb col·legues d’arreu del món que potser feia molts mesos que no veiem. Així he pogut compartir situació i…
Aparador d’una llibreria al carrer d’Aribau Autor: Brangulí 1980 La imatge pertany a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona
