*  Del cicle : CONSTRUCCIÓ i CANSAMENT A LA BARCELONA CULTURAL

La ciutat es transforma al ritme de la ciutadania i de certs fenòmens globals. De les moltes facetes que pot tenir la ciutat, la cultural n’és una de central. Els que treballem en cultura sabem que aquesta ens ajuda a veure i viure la ciutat (i el món) alhora que ens nodreix també per a projectar nous models o visions sobre la mateixa. La potencialitat que posseeix la cultura per transformar els espais, les ciutats i el món és, per tant, un fet inqüestionable. D’això se’n desprèn que calgui tenir cura de la cultura en tant que element clau per al bé comú.

En cada època s’assenten uns gustos i costums que acaben cristal·litzant o fixant determinades estructures intangibles però existents que cal no perpetuar en excés. En el món del galerisme barceloní, per exemple, hi va haver un determinat tipus d’art que reconfortava el gust imperant. Visitar galeries en diumenge abans de comprar un tortell és un esquema que vàrem trencar. Actualment, alguns de nou hem cercat noves localitzacions, nous mercats i nous models i en seguirem cercant, de ben segur, encara que ara no es prevegi. La inestabilitat que genera sortir de l’espai de confort no pot sinó ajudar a regenerar l’energia i definir noves metes.

Algunes qüestions centrals per a l’esperit constructiu són defugir l’aïllament connectant persones i projectes, tenir la integritat de no recórrer a segons quines solucions per resoldre problemes de públic i, més a nivell institucional, recolzar sols aquells projectes que reuneixin les condicions indispensables per a projectar-se en el temps cap al futur i deixar aquells que no tinguin esperit d’evolució, supervivència o moviment. Els ajuts cal adreçar-los no de manera salomònica ni burocràtica sinó selectivament a aquells projectes que tinguin consistència.

En tant que galerista, el meu somni, allò que m’ha motivat i enfortit en els bons i mals moments, ha estat poder fer el trànsit de galeria de ciutat a galeria del món. Això mateix és el que somio per a la meva ciutat: Barcelona, ciutat del món.

*

Carles Taché és galerista.