De Marta Casals Balaguer

Publicat per Centre d’Informació i Documentació

 

 

Revista Debats. Revista de cultura, poder i societat

Coordinadores: Marta Casals (Universitat de Barcelona, Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura) i Anna Villarroya (Universitat de Barcelona, Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura)

Els últims anys han estat escenari de nombroses reivindicacions al voltant de la presència de les dones en el món de la cultura. Moviments com el #MeToo o #OnSónLesDones han posat a l’agenda política els atacs contra dones artistes, les dificultats d’aquestes per accedir a llocs de poder o la manca de reconeixement i de visibilització de les seves obres. Així mateix, organismes internacionals com la UNESCO han alertat de la vulneració dels drets culturals de les dones i dels gèneres menys representats en publicacions diverses (2018 Global Report Re|Shaping Cultural Policies; Culture & working conditions for artists, 2019; Freedom & Creativity. Defending art, defending diversity, 2020) i diferents països han adoptat mesures per poder-hi fer front.

En l’actualitat, un dels aspectes centrals que busquen gestionar certes institucions, per mitjà de l’aplicació de polítiques culturals, és la reducció de les bretxes de gènere en l’accés als recursos culturals, econòmics i socials de les dones i la població LGTBI. En aquest sentit, analitzar aquestes bretxes en els temes relacionats amb la gestió de la cultura hauria de contribuir a la transformació de l’actual desigualtat de gènere des d’un marc de política cultural amb perspectiva de gènere. De la mateixa manera, des de diferents administracions autonòmiques i municipals es busca la consolidació d’una cultura organitzacional sense discriminació i amb igualtat d’oportunitats i drets, que es troba en ple procés de constitució. Entre d’altres factors, consolidar una agenda cultural amb perspectiva de gènere esdevé necessari per al desenvolupament d’accions que promoguin els principis d’igualtat, equitat i no discriminació.

L’actual crisi global generada per la situació de pandèmia pot fer, però, trontollar els impulsos dels darrers anys, especialment per la manca de focus en la igualtat de gènere dels programes de rescat i d’ajut que s’han posat en marxa arreu del món. En aquest sentit, és rellevant analitzar com la pandèmia ha afectat els grups de treballadors creatius i culturals de manera diferent, especialment les dones i els gèneres menys representats. El fet que les responsabilitats de cura sigui un factor determinant de la incapacitat de generar ingressos durant la crisi pot agreujar les desigualtats (de gènere) a llarg termini. Això és particularment rellevant per a les artistes i professionals de la cultura que treballen de manera freelance o per compte propi i que poden patir més la discriminació en la seva progressió professional o fins i tot en l’entrada al mercat laboral a causa de les responsabilitats de cura.

Amb una perspectiva àmplia, el monogràfic pretén recollir recerques empíriques i teòriques que ajudin a conscienciar sobre les desigualtats de gènere en l’àmbit cultural, així com aquelles que evidencien noves formes de fer més justes i diverses culturalment. Es tindran en compte, principalment, estudis dels àmbits de la ciència política, la sociologia, l’economia, la gestió cultural, i també des d’altres disciplines com l’antropologia, els estudis culturals, la història, l’educació, la museologia o la comunicació. Seran especialment benvinguts aquells treballs que tinguin una perspectiva interdisciplinària i alhora internacional i que puguin copsar els efectes que la crisi generada per la COVID-19 té en el món de la cultura des d’una perspectiva de gènere.

El monogràfic valorarà la publicació de textos sobre els temes següents:

• La perspectiva de gènere en les polítiques culturals públiques.
• Les desigualtats de gènere en el mercat de treball cultural i artístic.
• El biaix de gènere en els sistemes de recomanació algorítmica de les plataformes de consum cultural.
• Les desigualtats en el reconeixement de les dones en l’àmbit cultural (premis, distincions, etc.).
• Les barreres en la progressió a llocs claus de decisió en la intermediació artística o la indústria cultural.
• La bretxa de gènere en l’accés als recursos, béns i serveis culturals, i també a determinats sectors i professions culturals.
• El rol del gènere en la professionalització de disciplines del camp de la cultura i la gestió cultural.
• La incorporació de la perspectiva de gènere en la gestió dels equipaments culturals.
• Institucionalitat cultural: paper i lloc de les dones en la gestió pública.
• Les representacions de gènere en els mitjans de comunicació i en els productes culturals.
• Drets culturals lliures d’exclusions de gènere.

Terminis d’entrega i instruccions:

Els articles podran ser escrits en català, castellà o anglès. Els resums, amb un títol clar i d’un màxim de 800 paraules, hauran d’enviar-se electrònicament als correus de les editores (martacasals@ub.edu; annavillarroya@ub.edu), així com a l’equip editorial de la revista (secretaria.debats@dival.es) abans del 10 de gener de 2021.

Les editores notificaran als autors/es abans del 31 de gener de 2021 en relació amb les seves propostes de contribucions i els autors/es dels resums acceptats hauran de seguir les instruccions de la revista per enviar els seus articles complets abans de l’1 de maig de 2021. La revista i les editores notificaran la primera ronda de revisions dels articles el 15 de setembre de 2021 i la publicació final del monogràfic està prevista per 2022.

Els articles no hauran d’excedir les 8000 paraules (notes i bibliografia inclosa) i hauran de seguir les directrius de la revista. Un cop pujats els articles a la plataforma, aquells que s’ajustin a les directrius de la revista i a les temàtiques de la present convocatòria, passaran per un procés de revisió peer review.

 

Publicat per Centre d’Informació i Documentació

 

 

Revista Debats. Revista de cultura, poder i societat

Coordinadores: Marta Casals (Universitat de Barcelona, Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura) i Anna Villarroya (Universitat de Barcelona, Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura)

Davant de desastres de gran magnitud com huracans, bombardejos o terratrèmols que assolen ciutats i territoris, es desperta en la societat un sentiment de fraternitat i de solidaritat, que porta a les persones a unir esforços pel bé comú. Aquest és el punt de partida de Marcos García per explicar el model de funcionament dels laboratoris ciutadans: institucions públiques, obertes, democràtiques i d’experimentació.

L’objectiu dels laboratoris ciutadans, com explica l’autor, és mantenir un lloc permanent a les ciutats on trobar-se amb el veïnat per dur a terme projectes, amb un fort component experimental,  que milloren la vida en comú i crear comunitat. Com a model per entendre els processos i tipologies de projectes, es fa servir d’una experiència que coneix de ben a prop, el MediaLab Prado de Madrid, del qual n’ha sigut el director fins el recent anunci del consistori madrileny de desmantellar aquest centre de referència, abocat ara a un futur incert.

L’article defensa el potencial que representen les xarxes de laboratoris per materialitzar-se en polítiques públiques. Per fer-ho possible, es proposa la creació de laboratoris ciutadans ubicats en equipaments públics existents (biblioteques, centres cívics, centres de salut o, fins i tot, poliesportius) on puguin crear-se projectes de tota mena; amb això, s’enfortiria el teixit comunitari i es permetria intercanviar aprenentatges entre diversos projectes.

La cultura, en tant que no opera sota les raons instrumentals que caracteritzen altres àmbits, esdevé, doncs, un camp d’experimentació idoni per abraçar els laboratoris ciutadans, permetent avançar en l’impuls de les pràctiques de cultura comunitària amb disciplines que van més enllà dels formats tradicionals, articulant relacions transversals amb àmbits com l’educació, a ciència, el medi ambient o les polítiques socials.

Inspirant-se de l’experiència del Medialab Prado, sorgeix la iniciativa de la xarxa ParticipaLab de Catalunya que pretén redefinir aquestes infraestructures públiques, on ciutadania i Administració es troben, en clau de participació ciutadana i innovació democràtica. El seu objectiu és potenciar els nombrosos efectes multiplicadors de les estratègies d’intervenció social amb les d’apoderament i ciutadania activa, sense haver de fer grans inversions lligades a la creació de nous equipaments específics.

El document Xarxa ParticipaLab, elaborat per Yago Bermejo i Ismael Peña-López, és un instrument que presenta objectius, principis de la participació democràtica i un seguit de tasques i estratègies a desenvolupar, fixant un horitzó possible perquè la participació ciutadana sigui part consubstancial de les polítiques públiques i no només un afegit a aquestes.

Si voleu aprofundir en el procés de creació d’un laboratori ciutadà i el seu funcionament, podeu recuperar aquest curs en línia d’accés obert organitzat pel MediaLab Prado, adreçat a qualsevol persona i organització interessada a construir formes d’acció col·lectiva davant la crisi.

 

Podeu consultar i descarregar-vos els documents:
García, M. (2021). Laboratorios ciudadanos y políticas públicas. Cultura y Ciudadanía.

Bermejo, Y., Peña-López, I. (2020). Xarxa ParticipaLab de Catalunya. Equipaments ciutadans i innovació social. Generalitat de Catalunya.