Es pot trepitjar fort quan et dius MNAC? És aquest un nom fàcilment identificable? Remet a una institució capdavantera de l’ecosistema cultural de Barcelona? Recorda a una ciutat forta i creativa?
Ara fa uns anys (a l’agost de 2012), Pepe Serra, el director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), va obrir la caixa de pandora i va proposar incorporar el terme Barcelona a l’univers de la marca MNAC donada la força i la potència internacional de la que pot presumir la ciutat. Però el suggeriment va quedar pendent de discussió, amagat sota la calor, les vacances d’estiu i la voluntat d’algun responsable institucional a qui no li va interessar remoure més el tema.
Des de Hänsel* i Gretel*, fruit de la tasca feta aquests quasi tres mesos reflexionant i aprofundint en els reptes culturals de la ciutat, i compromesos en la tasca de detectar debats crítics latents a l’ecosistema, us proposem reobrir aquest debat just en un moment que s’han incorporat nous elements sobre el tauler de discussió: nous responsables a l’Ajuntament que fan una aposta per la descentralització, que no semblen sentir-se còmodes potenciant el concepte marca Barcelona, i que volen fer partícips als ciutadans de les decisions de ciutat; mentre que el nou responsable de la conselleria de Cultura es mostra molt més receptiu a les demandes econòmiques que el MNAC fa per poder seguir creixent, consolidant-se i afermant el discurs dels seus continguts expositius.
Si ens plantegem quines són les raons per les quals el nom MNAC no fa cap referència a Barcelona, n’hi ha una que és molt evident i per molts absolutament definitòria: el centre conserva l’art provinent de totes les terres catalanes i no només de les barcelonines. Cal doncs que un equipament de país com el Museu Nacional d’Art es defineixi en base a una ciutat quan el seu nom ja indica que va molt més enllà en el plantejament conceptual? Però segurament hi ha una altra raó igualment important: és el Govern de la Generalitat qui domina la seva governança i qui assumeix bona part del seu pressupost -aporta més de la meitat, mentre que l’altra se la reparteixen entre l’Ajuntament i el Ministeri de Cultura, una aposta que s’ha incrementat en els números de 2016.
I aquesta constatació ens porta a formular-nos les primeres preguntes: ens podem permetre que una raó administrativa, burocràtica, de funcionament intern, limiti la capacitat de projecció internacional del MNAC i de la resta de grans equipaments de la ciutat? Per què tenim un Teatre Nacional de Catalunya mentre que L’Auditori és de Barcelona i la seva orquestra, l’OBC, és Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya? Per què el MACBA i el CCCB són de Barcelona i no de Catalunya? Són útils aquestes diferències per projectar la vitalitat cultural de la ciutat i del país?
No hem d’oblidar que són molts els qui pensen actualment que la marca Barcelona és molt més poderosa que la marca Catalunya i molts d’ells també són conscients que Catalunya no pot permetre’s el luxe de no aprofitar-se’n. A contrario sensu, per trobar arguments només hem de donar un cop d’ull a altres equipaments propers: la TATE, el Louvre, l’Hermitage, El Prado… cap d’aquests museus ha tingut la necessitat d’incorporar al seu nom la marca de la seva ciutat donat que els seus continguts museístics els fan prou atractius per promocionar-se sense la necessitat de crosses externes. Té aquesta força el MNAC? La pot aconseguir?
Quan encara no hem celebrat els tres mesos de vida de Hänsel i Gretel, però amb 50 articles publicats, dos Diàlegs Barcelona, una intensa activitat d’opinadors a les xarxes i un munt de pistes i ressenyes d’articles al web, hem detectat que la dualitat Barcelona-Catalunya és una de les controvèrsies latents en el nostre mapa cultural que més interessen. Des d’aquí, ens limitem a obrir el debat i aportar els primers arguments tant a favor com en contra.
Ara és el vostre torn!
Hänsel* i Gretel*
Una publicació cultural oberta a les veus més representatives de la cultura i la creativitat de la ciutat de Barcelona, on es poden expressar, des de la crítica, la divergència i la proposta, sobre una nova ciutat cultural. Una nova ciutat cultural que s’està construint i projectant.
*
El País 10.VIII.2012
El País 18.VIII.2012
El Periódico 10.VIII.2012