Títol: Allegro ma non troppo
Autor:Carlo M. Cipolla
Traducció: María Pons
Editorial: Editorial Planeta
ISBN: 84-253-2958-2
Pàgines: 120

 

Aquest és un dels llibres més intel·ligents i divertits que s’hagin escrit mai. Parodia del divertissement del segle XVIII, juga amb la paradoxa i l’absurd per construir una autèntica metodologia del ridícul. A la primera de les dues parts de què consta el llibre, Cipolla raona amb una argumentació paròdica dels estudis d’història econòmica més assenyats i utilitza, amb aparent serietat, fórmules cliomètriques deliciosament absurdes per arribar a les més estrafolàries relacions de causa-efecte.

A la segona part, es fa servir un model matemàtic semblant als de la sociologia per enunciar les «Lleis fonamentals de l’estupidesa humana», que demostren com d’abundant és el nombre d’estúpids que ens envolten i com de gran és el seu poder. Només que en acabar de llegir aquest llibre breu, divertit i explosiu ens assalta un dubte: el que hem llegit ¿era només una innocent paròdia o cal prendre-ho com una advertència sobre la deshumanització i buidor del que s’ensenya a les nostres universitats i institucions acadèmiques?

 

Llegeix un resum del llibre