De bon de matí ja vénen/ les pageses, traginant/ cap al mercat. I quan venen,/ que satisfetes se’n van, /i no se’n van fins que venen, / i és quan venen que se’n van. / Mes si vénen i no venen,/ llavors se’n van rondinant,/ parlant dels mals temps que vénen/ i de pitjors que en vindran./ Que si els pagesos no venen, / malament ho passaran,/ mes si no vénen ni venen, / les ciutats, què menjaran? (1)

 

A hores d´ara -segons el que finalment decideixi el Tribunal de Justícia de la Unió Europea-, l´Acord d´Associació Unió Europea-Mercosur pot fer realitat, o no, el que es desprèn de la poesia de mossèn Agustí Bernaus i Pinós: que de bon matí, les pageses i els pagesos traginin cap el mercat sense rondinar més del compte.

 

*  *  *

 

L´agricultura -la pagesia- és la víctima propiciatòria d´una Unió Europea que necessita cash per cobrir les seves despeses i per satisfer els capricis de l´ecologisme progressista avui dominant. Una Unió Europea que ja s´ha incorporat al pensament prêt-à-porter avui hegemònic.

Les despeses es cobreixen amb més impostos que repercuteixen negativament sobre tothom i especialment sobre l´agricultura. La pujada d´impostos es tradueix automàticament en l alça dels preus de les mercaderies –de l´energia als fitosanitaris passant per la modernització de la maquinària i les exigències de l´ecologisme absolutista en qüestions de sostenibilitat- que el camp necessita per treballar. Cosa que es tradueix, també automàticament,  en l´alça dels preus de les mercaderies que genera el camp. Així les coses -cal afegir la burocràcia normativista de una Unió Europea que no és precisament gratuïta-, el camp català, talment com tot l´europeu, no es competitiu davant Mercosur .

De la teoria a la botiga o el supermercat: ¿quins productes podrien comprar, de manera preferent, les classes mitjanes catalanes i europees? Molt probablement, els que arribin d´un Mercosur que ofereix mercaderies a preu més baix. A tot plegat, cal afegir -això és el que importa a la Unió Europea i això és el que justifica de l´Acord- que Mercosur no cobra aranzels. ¿La qualitat? ¿Les garanties? La gent acostuma a mirar la butxaca.

Amb Mercosur -no ens oblidem del Marroc i d´altres productes que vénen d´Àfrica i de més enllà de la Hispanoamèrica fora del Mercosur-, la nostra pagesia surt perdent. No així una ciutadania que -la victòria del preu- acostuma a bandejar la qualitat i la garantia. Val a dir, també, que la pagesia és especialment víctima d´un parell de detalls que no tenim en compte: primer, l´augment del menjar preparat; segon, l´augment del Salari Mínim Interprofessional.

A tot plegat, s´han d´afegir unes característiques que precisament no afavoreixen a l´agricultura catalana: una dimensió agrícola reduïda, un territori molt de muntanya i amb molta altitud amb força pendent, una remarcable superfície forestal, una climatologia que freqüenta la sequera, una pagesia envellida amb un relleu generacional mes aviat escàs, una baixa competitivitat, explotacions petites, una cadena de valor no gens potent, dificultats a l´hora de trobar inversors, unes xarxes poc internacionalitzades i una Catalunya notablement poblada. Tant és així, que en una situació de crisi el camp català sols podria alimentar al 40% de la població. Una agricultura vulnerable. Autosuficiència alimentaria (2).

 

*  *  *

 

La solució no és la de rebutjar o mig acceptar l´Acord amb Mercosur. Això, equival a acceptar una lenta agonia. La solució -més enllà de la necessària modernització i menys bla bla bla ecologista- rau en la desregulació del camp -lliure comerç- i guanyi el més productiu o bé en la consolidació dels aranzels protectors i allarguem l´agonia.

 

En qualsevol cas menys Informe Brundtland que ens diu que el desenvolupament sostenible es capaç «d´assegurar la satisfacció de les necessitats del present sense comprometre les capacitats de les futures generacions per satisfer les pròpies» (3). A veure, un text indeterminat i imprecís, com el de les Nacions Unides, ¿pot considerar-se una definició? Una declaració d´intencions i prou. Més qüestions: ¿Què entenem per desenvolupament? ¿Quin és l´abast d´allò que és sostenible? ¿Què és una necessitat i quant una necessitat es considera satisfeta? ¿Quan i com es comprometen les generacions que vindran? ¿Com definir una generació i com calcular la seva duració? ¿Fins a quin punt una generació ha de sacrificar-se per la següent? (4).

 

Culturalment parlant, la indefinició del desenvolupament sostenible, amb les seves dotzenes de caracteritzacions i interpretacions diverses, ens desorienta. Econòmicament, ens desconcerta. Políticament, ens confon. Així les coses, ¿qui i per què posa fronteres a la feina de, per exemple, la pagesia? Doncs, l´Agenda 2030 (5).  Més del mateix. ¿Per què no menys Agenda 2030 i més mercat? Ho diu l´ONU. Primerament, la mateixa Unió Europea no acompleix conscientment alguns preceptes de l´ONU en ser perjudicials.  Segonament, ¿qui assegura que els preceptes -també, les seves conseqüències- de l´ONU afavoreixen els drets de les persones, el planeta i la sostenibilitat? Talment, també, els pagesos i la gent que en menja, de la seva collita.

 

*  *  *

 

Menys regulació i més lliure comerç o més aranzels protectors, deia. Un parell d´alternatives que no solen agradar a uns o als altres. Qualsevol altra proposta no duu enlloc. I compte: la hiperglobalització és molt cruel, si un negoci no obté beneficis, es modernitza o tanca. Darwinisme feroç.

 

No resulta fàcil fer realitat les paraules de Mossèn Bernaus i Pinós que desitja que les pageses i els pagesos traginin cap el mercat sense rondinar més del compte. Vénen i venen.

 

Notes

(1) Bernaus, Agustí. Poesies. A cura de Ferran Grau. Pagès Editors. Lleida, 1993.

(2) Reguant, Francesc i Amat, Oriol. El sector agroalimentari català davant els reptes globals del segle XXI. Col·legi d´Economistes de Cataluna i PIMEC. 29/1/20026.

(3) Naciones Unidas. Asamblea General. Documentos Oficiales de la Asamblea General, cuadragésimo segundo período de sesiones, Suplemento Nó. 25 (A/42/25).

Existeix una edició comercial de l´informe amb el títol Nuestro Futuro Común. Comisión mundial del medio ambiente  del desarrollo. Alianza Editorial. Madrid. 1988.

(4) Al respecte, es recomana el llibre d´Enest García titulat El trampolín fáustico. Ciencia, mito  poder en el desarrollo sostenible. Assaig editat per Tilde, Valencia, en 1999.

(5) Transparencia – Gobierno de España. Plan de Acción para la implementación de la Agenda 2030. Hacia una Estrategia Española de Desarrollo Sostenible.