Al recer de l´Agenda 2030 –amb el seu logotip circular multicolor format per 17 colors o tonalitats que representen els 17 objectius de l´Estratègia de Desenvolupament Sostenible aprovat per l´Assemblea General de les Nacions Unides el 2015- han sorgit un munt d´iniciatives públiques i privades que col·laboren en la sostenibilitat del planeta tot oferint idees, propostes o projectes. D´aquestes iniciatives, crida l´atenció la proposta d´un think tank privat d´arquitectes urbanistes –especialitzats en la ciutat- que treballen en l´àmbit de l´ajuda humanitària i la cooperació al desenvolupament anomenat n´UNDO. Un terme inventat que conté el mot undo –desfer, en anglès- després d´un apòstrof i una N que és una abreviatura del anglès and  (y) del francès non. Amb aquest joc de paraules, els nostres arquitectes presenten la idea que dona títol a aquest article: desfer y refer o no fer. Un títol que és també el d´un dels seus treballs (1).

*  *  *

L´origen de n´UNDO es troba en un anomenat Manifesto n´UNDO (2) que comença dient que “és possible construir més i millor des de la reducció, la contenció y la declinació raonada. La resta y la renúncia són alternatives d´intervenció pertinents i necessàries”. A continuació els 11 manaments: la fi de l´arquitectura és millorar la vida de les persones i posar en valor el territori; davant la súper-producció, la sobre-explotació y el deteriorament territorial, es proposen d´altres actuacions com ara la no construcció, la reutilització, la minimització i el desmantellament; l´arquitectura implica també reparació, cura, neteja i recuperació; tots els territoris naturals han de ser valorats i respectats en ser fonamentals per la vida de les persones; tota intervenció ha de ser meditada, argumentada, debatuda i consensuada amb criteris socials, mediambientals, urbanístics, econòmics, culturals, ètics; cal la denúncia de les actuacions pernicioses; la ciutat no és un bé de consum; les (no)arquitectures que contaminen el territori son reversibles, minimitzables, reutilitzables o eliminables; la permanència i immutabilitat de l´arquitectura és qüestionable; l´espai públic i el medi ambient són prioritaris davant el privat; l´arquitectura no pot utilitzar-se per atemptar contra els drets humans ni pot suplir l´educació cívica i el sentit comú.

*  *  *

El Manifiesto, publicat l´any 2011, anirà agafant cos i pes fins arribar –de manifest a teoria- al ja citat No hacer, Rehacer y  Deshacer para construir ciudad de 2024 on no és parla de construir ciutats del futur, sinó de construir futur per les nostres ciutats tot assumint que no som allò que fem –un dard llançat a l´arquitectura del nostre temps-  per assumir que som el que no fem. S´ha de fer més i millor amb menys o el no res. D´aquí el no fer  (respectar, preservar, protegir: la sostenibilitat i la rendibilitat de no construir), el refer (revisar, regenerar, revertir, recuperar, reutilitzar, relocalitzar o restituir posar en valor allò que ja tenim) i el desfer (minoritzat, reduir, desmantellar i eliminar per millorar). Així, d´aquesta manera, se´ns obre la porta i l´oportunitat del futur. Transformant el món ens transformen nosaltres.

** **

La sostenibilitat –diuen- ens ofereix salut, seguretat, equitat, eficiència, accessibilitat, mobilitat i inclusió. Caldria treballar vers una sostenibilitat real, mediambiental, social, cultural, econòmica i ètica. Caldria emprar altres metodologies, caldria utilitzar materials diferents, caldria flexibilitzar el temps, caldria treballar amb la incertesa del que és nou, caldria allunyar-se de tot excés. Val a dir que n´UNDO, de la teoria a la apràctica, té una Oficina Técnica, o Consultoria –“una eina de treball”, diuen-, on dissenyar y/o seleccionar i/o certificar projectes d´acord amb els seus criteris i la seva manera de fer sostenibles. Tot plegat d´acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l´ONU. A la Pletera de Torroella de Montgrí/L´Estartit, per exemple, s´ha restaurat i recuperat la maresma, desurbanitzant la part no habitada d´una urbanització no acabada i ordenant carrers, l´escullera i el passeig marítim.

*  *  *

En un moment donat, n´UNDO reconeix el “perill” de la utopia. En efecte, l´Estratègia de Desenvolupament Sostenible ha ressuscitat algunes de les velles utopies. Posem per cas la utopia il·lustrada del XVIII del perfeccionament i continuïtat de la humanitat, o la del conservacionisme americà del XIX que concilia el desenvolupament industrial amb els valors naturals i es preocupa per la preservació de la natura i la modificació del medi ambient que l´home pot generar, o l´ecologisme il·liberal autoritari que vol desmantellar el capitalisme liberal, o l´ecologia populista independent que busca l´home nou, o la distopia del creixement.

*  *  *

Posats a dir, n´UNDO –aires del conservacionisme americà del XIX- ens recorda les “cinc salvaguardes” de l´urbanista italià de l´austeritat Giuseppe Campos Venuti (3). En síntesi: la salvaguarda pública (l´ús comunitari del territori), la salvaguarda social (la permanència de la classes populars en el seu barri), la salvaguarda productiva (no a l´especulació i sí al mediambient), la salvaguarda dels bens naturals (el mediambient) i el pla (programar alternatives). Tot comptat i debatut, es tracta, diu, d´administrar l´urbanisme, d´apostar per una producció coherent de bens i per salvaguardar els recursos disponibles.

*  *  *

En tot cas –més enllà de n´UNDO i similars- caldria confiar en una cínica lucidesa liberal que ens ensenya que si un altre món és possible està en el nostre. Lucidesa entesa com la capacitat de donar respostes raonables –càlcul de cost/benefici i sentit del límit-als  problemes plantejats. I compte amb els autoanomenats progressistes que sempre ens prometen un món millor.

……………

Nota

(1) n´UNDO: No hacer, Rehacer y  Deshacer para construir ciudad. Ebook. 2024.

(2) https://nundo.org/ntheoria/

(3) Campos Venuti, G: Urbanismo y austeridad. Traducció de Soledad i Carmen Gavira. Siglo XXI. Madrid, 1998.