Publicat per Interacció el 21/11/2024

Un 72% dels municipis catalans no ha acollit cap activitat de música clàssica en tot el 2023, segons l’estudi.Els concerts creixen un 12,4% respecte l’any anterior constatant una “recuperació” amb certes “deficiències”.

El passat dimecres 20 de novembre a la Sala Martí l’Humà del MUHBA es va presentar l’informeACIMC “La música clàssica a Catalunya”, amb dades del 2023, encarregat per l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) al grup de recerca RESCUE de la Universitat de Barcelona. La presentació va anar a càrrec del Dr. Lluís Rodríguez Salvà, president de l’ACIMC, i de la Dra. Magda Polo Pujadas, coordinadora de la investigació.

L’ACIMC elabora aquest estudi anual amb la voluntat d’aconseguir dades científiques i fiables del sector de la música clàssica a Catalunya que permetin confeccionar un mapa de l’activitat musical al nostre país i puguin assistir en la presa de decisions en política cultural en base a les necessitats i tendències detectades i l’evidència de les desigualtats existents, tal com ha explicat aquest dimecres el seu president, Lluís Rodríguez.

 

Indicadors de major rellevància

-La clàssica incrementa en un 12% el nombre de concerts, un 52% dels quals tenen lloc en espais alternatius

L’estudi ha computat un total de 2.485 concerts, el que suposa un increment general del 12,49% respecte el 2022, que s’explica gràcies a un augment del 21,04% en espais    alternatius (E0) –que ja genera més de la meitat de l’activitat (52,31%)–, al pes de la iniciativa privada, que sustenta el 67,40% del volum total, i a la pujada de l’import de  subvencions a l’ICEC (+22,81%).

-Es detecta un dèficit de concerts de clàssica d’un 59% a la comarca de Barcelona, més enllà de la capital.

L’anàlisi geogràfica de l’informe d’enguany substitueix per primer cop les quatre províncies catalanes per set divisions territorials que permeten concloure que la ciutat de Barcelona té un teixit social actiu -si bé l’activitat se centra en tres grans equipaments: el Liceu, L’Auditori i el Palau de la Música-, a la resta de la província no hi ha la programació que s’esperaria. Quan s’analitza en relació al seu nombre d’habitants, la població fora de la capital és més de la meitat de tot el país (52,41%), però només s’hi fan el 21,01% dels concerts, cosa que suposa el 59,91% menys d’activitat de la que li correspondria en proporció a la resta del territori català. Aquesta situació hi sembla contribuir, segons l’informe, la manca d’inversió de la Diputació de Barcelona, que només aporta el 14,56% del pressupost de totes les diputacions catalanes, un terç menys, per exemple, que la de Lleida.

Girona, en canvi, es consolida amb una gran aposta per la clàssica amb un balanç positiu notable. El Camp de Tarragona genera prou programadors, però disposen de pocs espais a l’abast, el que repercuteix en el nombre de concerts. Lleida no assoleix un volum d’activitat en sintonia amb la seva destacable iniciativa, malgrat optimitzar els equipaments al seu abast. L’Alt Pirineu i l’Aran concentren la gestió en poques mans que generen una gran activitat dispersa en un enorme volum d’equipaments. I, finalment, les Terres de l’Ebre presenten un dèficit de concerts, que no es corresponen ni al volum de programadors ni al d’equipaments.

-El 72% dels municipis de Catalunya no van programar cap concert de música clàssica durant el 2023.

D’altra banda, hi ha un total de 682 municipis catalans que no han acollit cap concert de clàssica (el 72,02%), cosa que mostra les grans dificultats que troben per engegar projectes les poblacions petites, en especial, paral·lelament, també sorprèn que en algunes de mitjanes tampoc no s’ha detectat cap concert, entre les quals: Blanes, Sant Adrià del Besós, Sant Joan Despí, Barberà del Vallès, Esparraguera, Sant Just Desvern, Sant Quirze del Vallès o Roses. De fet, Rodríguez ha apuntat que es percep “dificultats” per gestionar activitats musicals de forma autònoma i en casos puntuals “desconeixement” en la clàssica.

-Manca d’interès pel patrimoni musical històric català

Un altre aspecte a destacar és la manca d’interès en el patrimoni musical històric català, doncs el 81,19% del repertori programat és dels darrers 100 anys –que puja al 93,61% si comptem els darrers 200 anys–, fet que indica que només el 6,39% restant és de música anterior al segle XIX, és a dir, dels 800 anys anteriors. I en l’àmbit de la paritat, el 35,12 % de les actuacions van ser d’intèrprets femenines, però les de directores només van arribar a l’11,75 %.

– Pressupostos i línies de subvenció

Finalment, pel que fa al capítol de comptes, l’estudi assenyala que l’import del Departament de Cultura en subvencions aquell any va ser de 30 milions (MEUR). En el cas de l’ICEC, malgrat que el pressupost a la clàssica va augmentar un 22,8%, el destinat a música en general va minvar un 8,6%. Segons l’informe, gairebé dos terços del pressupost de l’ICEC va a una desena d’entitats, mentre que l’accés a subvencions de noves iniciatives no té suport ni acompanyament. El document també subratlla la problemàtica que pateixen els intèrprets, als quals no arriba la inversió pública, un fet que s’accentua quan no resideix a Catalunya i en queda exclòs. A més, recorda que hi ha entitats que reben un percentatge important de finançament públic, però que programen un nombre residual d’intèrprets catalans, sovint en rols menors i cicles secundaris.

 

Principals accions proposades

Per donar resposta i solucions a les problemàtiques detectades per mitjà dels indicadors de l’Informe (Conclusions, pàg. 39) l’ACIMC proposa un sèrie d’accions. Les principals accions de millora proposades són les següents:
1. Dissenyar un portal de recollida de dades de l’activitat dels equipaments de titularitat pública.

2. Establir una oficina de circuits que construeix una xarxa estable i centralitzada.

3. Fomentar la programació de gestió mancomunada a territori per mitjà d’aliances entre municipis.

4. Crear una fira de la clàssica de mercat intern.

5. Fundar un institut de patrimoni musical català que generi un projecte musicològic de país.

6. Garantir la presència de clàssica en la programació pròpia de tots els equipaments públics E1, E2 i E3.

7. Exigir una quota d’intèrprets del país, en nombre i catxet, als grans equipaments E5, i als festivals i a les formacions subvencionades.

8. Atènyer l’equitat de sexe en la programació de nova creació en els equipaments públics.

9. Empoderar les persones amb la creació de línies d’ajut directes a intèrprets (solistes i de cambra) per projectes individuals.

10. Establir el cens d’artistes d’adscripció obligatòria.

Enllaç per accedir al resum executiu: La música clàssica a Catalunya” (2023)