Fitxa tècnica

Títol: Blanco

Autora: Han Kang

Editorial: Rata

Any: 2020

Pàgines: 160

Blanco no és una novel·la com a tal; tampoc una col·lecció de relats —o, si atenem la seva extensió, més aviat microrelats—. Podríem definir-ho com una concatenació de reflexions que parteixen de dues coses: una llista i una situació. Kang comença la narració amb una llista de coses blanques: la neu, el sucre, la sal, un llençol de cotó, el gebre… A partir d’elles reflexiona sobre el que el color blanc, allò que és d’aquest color, porta a la ment.

Alguna cosa hi ha a Blanco de sinestèsia, de traslladar un sentit a un altre. També hi ha molt cultural, d’accedir a una manera de veure el món que no és pròpia d’occident. El color blanc, que incorporem a la nostra paleta a través de la vista fa un pas més enllà per ser font de sentiments, de records i de sensacions que transcendeixen altres colors, altres olors, altres sons en forma de sorolls o de paraules …. Així la protagonista parteix d’una situació dolorosa —que ella no ha viscut en realitat—: la mort de la seva germana gran tot just néixer. Quins sentiments li porta aquest ésser germana petita sense ser-ho en realitat, aquesta presència de la qual no en sap res però que sent que l’acompanya a cada pas?