L’home viu en societat i allò que el caracteritza –les “propensions” d’Edward O. Wilson– és la cooperació mútua. Una societat, en definitiva, és una col·lectivitat que habita un territori comú, que coopera en grup per aconseguir la satisfacció de les seves necessitats compartint una cultura i funcionant com una unitat social diferent. Una societat els membres de la qual mantenen relacions de comunicació, respecte, col·laboració i solidaritat amb l’objectiu de garantir la pervivència del grup i la satisfacció –en la mesura que sigui possible– de l’interès general. Els emprenedors digitals –en totes les seves formes: organització i configuració externa– no en són precisament l’excepció.

Ítem més: l’emprenedoria digital, a més d’una oportunitat immobiliària, és un mirall en què podrien inspirar-se d’altres gremis i activitats –no sols les startups– que practiquen la innovació. Val a dir que les formes han anat evolucionant del coworking al summit passant pel Hoffice –contracció de HomeOffice– el coliving i les housepreneurs o StartupsMansion.

Coworking, hoffice i coliving
Amb tota seguretat el coworking –una oficina compartida per un nombre indeterminat de professionals autònoms que es caracteritza per la seva flexibilitat horària: el llogater pot fer del coworking un “no lloc” de pas a la manera de Marc Augé o un lloc de col·laboració voluntària segons les circumstàncies– és una de les maneres més conegudes de l’emprenedoria digital i no necessàriament digital. Una manera de treballar sol, en parella, o en grup –els llogaters podem practicar l’ajuda mútua–, que propicia la contigüitat física.

L’hoffice –lloc de naixement, Suècia– és una forma de coworking –la superació del coworking– socialitzat en tant i en quant es comparteix l’espai. Però, no qualsevol espai. A l’hoffice es treballa i/o teletreballa a la llar d’un dels membres que proporciona –sovint previ ajuda o lloguer– la infraestructura material i tecnològica. És a dir: l’espai, les taules, la connexió a Internet i determinats elements com poden ser el dispensador d’aigua, la màquina de cafè, la música, la calefacció o la refrigeració. Si es demana, també es pot deixar/llogar l’ordinador. A la manera del coworking, l’hoffice –l’oficina per uns dies, setmanes o mesos que permet fugir de la soledat de la llar- afavoreix el contacte, la comunicació i la col·laboració en un ambient amical o familiar. Tant és així, que a molts hoficce– s’ha instaurat un horari que combina el treball per compte propi amb –una sala d’estudi sense professor– la tempesta d’idees, els projectes en comú, l’exercici físic o el ioga. Generalment, s’admeten passavolants que, o bé volen participar, o bé imparteixen coneixement. L’objectiu de tot plegat: col·laboració, coneixement, productivitat i eficiència.

El coliving és una baula en la superació del coworking i l’hoffice en oferir un model residencial de treball de caràcter cooperatiu. L’origen és una resposta a la insuficiència d’habitatge i l’excés de joves emprenedors que volen instal·lar-se a Sillicon Valley. De fet, el coliving satisfà les necessitats dels nous i joves emprenedors que –realitat, obliga– es veuen obligats a conviure en un edifici de pisos individuals o compartits. Tot comptat i debatut, una mena de residència d’estudiants en pràctiques units per l’interès i l’objectiu intel·lectual i professional comú. Val a dir que el temps d’estada sol ser limitat i que l’edifici on viuen els emprenedors o els enginyers en formació acostuma a ser propietat d’un promotor que també té els seus interessos i objectius.

Finalment, cal dir que el coworking, l’hoffice i el coliving són més que una model/forma de treball: una altra branca del sector immobiliari que posa a l’abast del consumidor –especialment, la generació millennials– uns apartaments dissenyats a la mida dels seus usuaris. Som davant del que els constructors, arquitectes i productors en diuen plug and play. És a dir, una construcció adequada per satisfer, per dir-ho així, el primer requeriment de qui aterra a la ciutat amb la maleta i necessita un habitatge. A Barcelona proliferen aquests habitatges.

 

Housepreneurs i StartupsMansion
Fa una dècada –l’origen és troba a Nova York, Miami i Berlín i la idea és de Carlos de Ory– van aparèixer les housepreneurs o llars d’emprenedors –també conegudes com a StartupsMansion– on un grup de joves es reunien durant setmanes o mesos amb una triple intenció: intercanviar coneixements, idees i projectes; assolir nous coneixements; contactar amb possibles inversors. Una idea semblant s’ha fet a Barcelona al redós del Mobile amb el Barcelona Tech City, o amb el Tech Spirit Barcelona, o amb la Xarxactiva d’empreses promoguda per Barcelona Activa, o amb el BIZBarcelona, o amb el Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona. A tot plegat, cal afegir reunions igualment periòdiques i intermitents com ara Catalunya Emprèn, Mobile Monday, First Tuesday, Thursday Internet, First Tuesday, Open Coffee Club, Entrepreneurs Netwok Barcelona, After Work, Bussines Network Internacional o Networking Activo. A diferència de la variant barcelonina, en les housepreneurs es pernocta –preu: al voltant dels 500 euros al mes o 2.000 euros per estances més llargues– amb tot –els fruits de la convivència i la col·laboració– el que això implica. El lema de ls housepreneurs o StartupsMansion de Broooklin: “La nostra filosofia és equivoca‘t molt, equivoca’t aviat i equivoca’t barat” (Vicente Jiménez, La mansión de las ideas, 2014).

 

Catalunya Summit
A Barcelona, tothom fa summits. Si ens concentren en els últims mesos trobem, entre d’altres, Barcelona Fashion Summit, BC Summit Barcelona, Avalanche Summit, Summit Barcelona, 1st Barcelona Global Summit: Innovation in Urban Tourism, Summit Women Barcelona, Forbes Summit Sustainability Barcelona o Barcelona Summit Masscomm. ¿Què és un summit? Si consultem el Cambridge Dictionary es tracta –escurço la definició per deturar-nos en allò que ens interessa– de “an important formal meeting“. És a dir, “d‘una important reunió formal”. A Vilafranca del Penedès –organitzadors: l’Ajuntament de Vilafranca i Tandenn amb el patrocini de la Diputació de Barcelona, la Fundació Pinnae, el Centre d’Ensenyaments Tècnics del Penedès, la Xarxa de Telecomunicacions Alternatives, Link Up i 20 empreses– s’ha celebrat enguany el Catalunya Summit. Jornades de Futurs innovadxrs i emprenedxrs (les “x” apareixen en el cartell dels organitzadors).

Un summit que gira al voltant de les experiències, l’aprenentatge, els models de negoci, la innovació, la metodologia emprenedora, el finançament, el metavers, el desenvolupament empresarial, els fails a evitar a l’hora d’emprendre, la percepció i resolució de problemes, el Business Model Canvas o la plantilla per definir projectes, el procés de treball scrum, l’estudi de plataformes com ara Twitch, Airbn o Housfy, el procés de treball scrum o el futur que comença avui. A tot plegat, cal afegir una competició d’emprenedoria, una pitch competition que va premiar el projecte Food to Feed que genera aliments tot partint del processat d’excedents i residus alimentaris. La intenció del summit: “passar de la idea a l’èxit”.

Sortir de la zona de confort
Coworking, Hoffice, Coliving, Housepreneurs, StartupsMansion i Catalunya Summit comparteixen una mateixa idea. Si es vol, una virtut: conviden i inciten a sortir de la zona de confort. Una conducta, una pràctica i un procediment del tot imprescindible per l’emprenedoria i l’emprenedor. “Aprendre molt i ràpid dels emprenedors amb qui es conviu, dels advisors, així com obtenir contactes importants d’inversors, són els principals objectius d’aquesta experiència”, diuen els membres de la housepreneurs de Berlín.