* Del cicle : FESTIVAL O CREACIÓ
Paral·lelament a l’augment del turisme de masses, a Barcelona han florit i crescut un nombre sens fi de festivals que aporten tants visitants i negoci hostaler com escàs valor artístic i projecció cultural. L’administració ha triat el negoci; ara és el sector de la promoció i difusió cultural qui ha de dir. Si calla, atorga. Si no es dissenya una estratègia per què aquesta mena de certàmens tinguin el coratge i el sentit necessaris per atraure un auditori capaç de prestigiar la ciutat i llançar-la al món, la majoria de festivals acabaran sent mers parcs d’atraccions on beure cervesa és l’activitat més agradable. Un banal motiu per anar de festa a Barcelona un cap de setmana.
Com en tot hi ha exemples de bones pràctiques, festivals que fins i tot han tret aquest substantiu del seu nom per evitar confusions més que evidents. Són activitats amb intenció prèvia, amb sentit eminentment artístic. Treballen en aquesta direcció a la recerca d’un plus de valor estètic i buscant un públic objectiu que tendeixi a créixer, està clar, els hi va la vida, però fugint d’un generalisme sense criteri que potser dóna diners, aporta quantitat d’espectadors i molta impostura. El mal és que hi ha molts polítics que, des de la ignorància, només valoren els esdeveniments per la caixa que deixen a la ciutat.
Són dos models clars i que no es poden barrejar mai en una discussió sobre el tema. Un model busca el valor cultural, l’altre vendre cerveses. I això, als fabricants d’aquesta beguda, embrancats en una lletja guerra per conquerir aquests espais, els va de primera. Disfressant el marxandatge de cultura s’obté un simulacre tan idoni per vendre que ni el mateix Jean Baudrillard s’ho imaginaria a hores d’ara. És un frau cultural que, sàviament disfressat amb programacions estel·lars (després se senten malament, en condicions precàries i durades ínfimes), sedueix els mitjans de comunicació locals de tal manera que es converteixen amb devoció en còmplices d’un espectacle que, potser dóna una mica de pa per avui, però amaga tota la misèria del demà.
Però ara per ara la misèria és festiva i tothom n’està molt content.
Rafael Vallbona
*
Rafael Vallbona és escriptor i periodista. Autor de més de cinquanta llibres entre novel·les, assaigs, no ficció, viatges i poesia. Traduït a diversos idiomes.
