Ampliant la pregunta pel paper que juguen els escriptors en la construcció del model de ciutat és pertinent demanar-se també per quins són els referents actuals a nivell de pensament a Barcelona. D’entrada, la resposta queda vaga, difusa, i en comptes de venir-nos al cap ràpidament noms d’intel·lectuals capdavanters, més aviat apareix el dels múltiples tertulians que semblen haver fagocitat el panorama del debat a casa nostra. Però qui són aquests tertulians? Des de quin pedestal parlen? La majoria saben de tot i de no res, i tant comenten el darrer partit del Barça, com parlen de l’escalfament del Planeta o analitzen la darrera sessió del Parlament. S’ha perdut la noció d’especialització i més d’un es veu amb cor d’opinar sobre tot en qualsevol moment. El resultat són debats estèrils i farcits de llocs comuns que, més que esclarir conflictes, encara els emboliquen més. Dos quarts del mateix amb el riu d’opinions que s’escola per les xarxes, piulades que es queden en una primera lectura sense aprofundir ni contextualitzar. D’altra banda, sovint s’ha criticat que els filòsofs no surten dels seus castells acadèmics, creant un mur estanc entre pensament i ciutadania. Amb tot, hi ha algunes veus que fan l’esforç d’apropar-se al carrer i prendre la paraula per opinar sobre els temes d’actualitat. Als noms consolidats de Fina Birulés, Norbert Bilbeny o Josep Ramoneda, per exemple, s’afegeixen darrerament els d’una generació més jove, com la filòsofa i professora Marina Garcés, autora de llibres compromesos com ara Ciutat Princesa i coordinadora d’Humanitats en acció, que recull les ponències del cicle de conferències Aula Oberta organitzat el 2018 al CCCB en col·laboració amb l’Institut d’Humanitats de Barcelona.
Enfront d’això, tenim diverses iniciatives per redonar a la filosofia l’espai públic que es mereix. Una de les darreres és la Biennal de Pensament, que es va celebrar per primer cop l’octubre del 2018 al CCCB, i que ofereix una eina fonamental de reflexió al voltant de la ciutat des d’un punt de vista transversal. Impulsada per l’ajuntament, la Biennal aplega intel·lectuals d’arreu del món en un programa que vol plantejar els principals reptes que afronten avui dia les ciutats. Tanmateix, ja existia a Barcelona el Festival Barcelona Pensa, organitzat des de la Universitat de Barcelona amb el suport de l’ICUB que ha sabut desenvolupar anualment un espai de debat fructífer i ramificat. Enguany ja van per la sisena edició i organitzen activitats per diferents punts de Barcelona amb un esperit “participatiu i popular”, tal com explica el professor José Díez, un dels codirectors. El BarcelonaPensa alterna una Marató Filosòfica amb una Setmana de Filosofia per no solapar-se amb la Biennal i ha suposat un paraigua per a activitats que han tingut posteriorment continuïtat.
Altres iniciatives interessants són, per exemple, unes Colònies Filosòfiques per a infants que han organitzat per primer any el GrupIREF al CCCB, i en les que s’ensenya als infants a “pensar, crear i imaginar”, o bé l’Obrador Filosòfic que proposa des de fa ja tres anys de manera continuada a la Sala Beckett. Prenent el tema de la temporada teatral -la mort, el 2019-, organitzen una sèrie de taules rodones per treballar el tema des del punt de vista escènic. “No fem obres de teatre que tinguin contingut filosòfic, sinó que és un taller d’acció per veure com des de les arts escèniques s’expressen qüestions filosòfiques”, explica Jordi Alsina, un dels coordinadors. El seu esperit s’allunya dels cursos tradicionals de filosofia, com els que ofereixen des de fa pocs anys diverses llibreries (com les Acadèmies de Laie i La Central, entre d’altres), o l’Escola d’Humanitats i altres centres d’aprenentatge d’escriptura. Més accessible encara, el Cafè Filosòfic, fruit del Barcelona Pensa, posa a l’abast de la ciutadania la filosofia des de fa sis anys. Obert a tothom i de caràcter informal, la trobada s’organitza setmanalment al Cafè Delícies del Raval i es genera el debat al voltant d’una pregunta. Les convocatòries es vehiculen a través del Facebook -Cafè Filosòfic del Raval- i fins ara s’han debatut qüestions del tipus “què entenem per drets polítics?”, “l’art ens fa millor?”, o bé “és la ciència una creença més?”
Potser caldria aprofitar l’empenta de l’exitosa sèrie televisiva Merlí, que ha omplert de nou les aules de les facultats de Filosofia, per reivindicar el paper dels filòsofs en la societat. Assignatura inestable a l’Ensenyament secundari, víctima dels vaivens polítics i dels canvis de programes curriculars, la filosofia sempre ha jugat un paper massa discret, quan en realitat és una eina fonamental per desenvolupar el pensament crític, que al seu torn és essencial per a la bona salut de la democràcia. Una ciutat que té els seus filòsofs ben presents és una ciutat més lliure i més madura.
*
Valèria Gaillard és filòsofa i periodista cultural especialitzada en literatura, dansa i música clàssica. Ha traduït al català A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust.
Be First to Comment