Skip to content

Valèria Gaillard – L’assignatura pendent: les residències literàries

Barcelona llueix l’etiqueta de Ciutat Creativa de la UNESCO en la categoria de Ciutat Literària des del desembre del 2015, una prestigiosa marca d’excel·lència que la situa en una selecta constel·lació de vint-i-vuit altres urbs d’arreu del món, com ara Praga, Dublín, Reikjavík, Manchester, Ljubljana, Granada o Milà. Aquestes ciutats s’han compromès a promoure i difondre la literatura mitjançant projectes de tota mena. La ciutat compta amb un ric ecosistema literari format per una important xarxa de llibreries, cases editorials, biblioteques i centres culturals tan públics com privats, a banda de ser Ciutat Refugi d’Escriptors de l’ICORN que el PEN Català va contribuir a crear el 2006, tot d’aspectes que l’han fet mereixedora d’aquest distintiu que, tanmateix, no ha de parar de conrear per tal de dotar-lo de sentit.

En quatre anys s’ha fet molta feina: s’ha realitzat una trobada internacional de representants literaris de la UNESCO, s’han elaborat eines necessàries per a donar a conèixer els vincles entre la ciutat i literatura -com ara l’elaboració d’un Mapa Literari-, organitzat un programa de beques per a escriptors que ja va per la tercera edició – Montserrat Roig- i un de nou per a dramaturgs -Carme Montoriol-, tot plegat sota la coordinació de l’escriptora i crítica literària Marina Espasa. Un dels aspectes fonamentals, però, que encara no s’ha resolt és poder disposar de programes de residències per a escriptors i traductors estrangers. Aquests programes permeten als creadors d’aïllar-se, treballar amb tranquil·litat i concentració, alhora que poden compartir experiències amb altres autors d’arreu del món. Existeix un ampli ventall de residències que poden estar subvencionades totalment per les institucions de cada país o bé de forma parcial. L’objectiu és incentivar el treball artístic literari i són molt buscades pels escriptors. Barcelona Ciutat Literària no en té cap en funcionament i és clarament una de les assignatures pendents actualment. A Barcelona existeix l’Associació Jiwar Creació i Societat que proposa una sèrie de residències per a creadors que treballen en interlocució amb l’espai urbà i que compta amb el suport de l’Ajuntament. La Fàbrica Fabra i Coats de Creació, creada el 2009 sota l’impuls de l’Institut de Cultura de Barcelona, també convoca una sèrie de residències de caràcter artístic. A banda, Catalunya funciona des del desembre del 2016 la Residència Faber-Olot, incorporada ara a l’Institut Ramon Llull, i que està oberta tanmateix a diverses disciplines, o bé el Centre d’Art i Natura de Farrera de Pallars, una iniciativa particular de llarg recorregut i anomenada entre el sector. En canvi, en sentit invers, els creadors catalans disposen d’un ample ventall d’opcions gràcies a les altres Ciutats Literàries que organitzen residències específiques per al sector literari, com per exemple a Tartu, Granada, Cracòvia, Heidelberg o Norwich, especialitzada en traducció.

L’escriptor Francesc Serés, que ha estat becat per participar en diverses residències reconegudes internacionalment com ara la Ledig House de Nova York o la Maison de la Prévôté de Burdeus, considera que fer una residència d’aquesta mena és una “oxigenació” molt beneficiosa per als escriptors, “t’obre el camp de mira i et situa en pla d’igualtat amb autors d’arreu del món, i això és molt fructífer”, comenta. D’altres, com Albert Forns, van fer de la seva experiència en una residència el tema de la seva novel·la, Jambalaia.

Paral·lelament, la ciutat disposa d’un equipament, Vil·la Joana la Casa de Verdaguer, que funciona per sota de els seves capacitats. Situat a Vallvidrera i depenent del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), Vil·la Joana es va reobrir el 2016 després de dos anys de treballs per convertir-lo en un Museu de la Literatura. La seva visibilitat des d’aleshores ha anat en augment tal com demostren les xifres de visitants -5.883 el 2016; 10.191 el 2017 i 8.756 el 2018-, però encara té camí per recórrer. Actualment Vil·la Joana acull els simposis del Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu, de la Universitat de Barcelona, “Comparatistes sense Comparatisme”, però també s’ha parlat de la possibilitat que acollís un programa de residències literàries, que també es farien extensibles a la Fabra i Cots. El nou consistori ja s’ha pronunciat públicament en aquest sentit sense definir, tanmateix, l’estratègia prevista i establir la dotació econòmica que aquests programes tindrien.
Un altre projecte important que està damunt la taula i que hi està directament relacionat és la creació d’una Casa de les Lletres que aixoplugaria l’Ateneu Barcelonès després d’adquirir l’edifici annex al Palau Savassona, on té la seva seu tradicional. Després de diversos projectes que no han arribat a bon port, com ara el presentat l’abril del 2017 pel socialista Jaume Collboni, aleshores Comissionat de Cultura, d’obrir un centre aglutinador de les diferents entitats vinculades al món literari en l’antiga seu del TMB al 22@, fora bo finalment posar fil a l’agulla i resoldre d’un cop per totes aquesta mancança. Això passa per un compromís ferm del consistori per tal de dotar econòmicament Barcelona dels recursos que necessita per enarborar en igualtat de condicions l’estendard de Ciutat Literària.

*
Valèria Gaillard és filòsofa i periodista cultural especialitzada en literatura, dansa i música clàssica. Ha traduït al català A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust.

Published inSERIE CULTURALSerie Valèria Gaillard

Be First to Comment

Deja un comentario

Simple Share Buttons