Skip to content

Republicat del 1r compèndium – Montse Frisach – Excuses, doncs…

* Del ciclo : PERIODISMO CULTURAL Y OTRAS PISTAS

 

La cultura no és necessària. La cultura no dóna diners. La cultura no té audiència. La cultura és només un afegitó a les planes d’un diari, a la programació d’una cadena de ràdio o televisió, un apunt al final per desengreixar els continguts veritablement importants. Aquests són els missatges que inconscientment s’envien des de fa uns anys des dels mitjans de comunicació sobre la cultura. Però no és que l’espai dedicat a la cultura s’hagi abandonat per la política i els temes socials. No, perquè han estat les seccions i programes d’esports (i també la política, però en menor mesura) les que han anat guanyant territori a la cultura de manera espectacular.

Les conseqüències d’aquest dramàtic abandonament per part de les direccions periodístiques és que el periodisme cultural ha anat perdent en els últims anys la seva funció i capacitat divulgativa i crítica, en pro de temes més frívols i/o amb polèmica inclosa, d’una banda, i excessivament polititzats, de l’altra.

En el cas de la crítica, sigui d’art, literària o d’espectacles, el gènere ha patit de manera especial les retallades de personal i pressupostàries en els mitjans de comunicació que s’han acarnissat de valent en les planes culturals. Els mitjans, així, han perdut rigor, pluralisme, profunditat i diversitat en els seus continguts culturals.

Finalment, la impressió que s’acaba donant al públic és que el periodisme cultural queda reduït a quatre o cinc blocs temàtics. És trist però gairebé podem fer la llista de temes “més interessants” de la cultura: els premis Oscar, algun concert de pop i rock multitudinari, les necrològiques; els llibres més venuts de Sant Jordi; algun que altre escàndol per una obra sospitosa de no ser art en una exposició d’art contemporani; estrenes de pel·lícules de Hollywood llargament anunciades; temes de censura artística; els rècords en subhastes d’art (per què aquest ha de ser un tema cultural i no econòmic?) i algun altre fenomen de llibre best-seller.

Tot plegat és un peix que es mossega la cua. La poca atenció a la cultura en els mitjans (el cas de la televisió és flagrant) no ajuda a guanyar aficionats i contribueix de manera dramàtica al seu descrèdit social. Però, d’altra banda, no és cert que els temes culturals no interessin a la gent. Fa poc, amb motiu del 20è aniversari del programa La noche temática, de La 2, em va cridar l’atenció que un responsable de Televisió Espanyola digués que si el programa s’havia mantingut durant dues dècades era perquè tenia una audiència fidel i constant. De la mateixa manera, els diaris que tenen bons suplements culturals noten un augment en les vendes, per lleuger que sigui, el dia que es publica el suplement. Excuses, doncs…

 

*

Montse Frisach és periodista cultural al diari El Punt Avui

 

Published inARTÍCULOS DE HÄNSEL* Y GRETEL*ARTÍCULOS DE TODOS LOS CICLOS
Simple Share Buttons