Skip to content

Miquel Porta Perales — El nomadisme digital

És un encert que l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona impulsin el coworking de la ciutat i el workation a la ciutat. És a dir, un espai que els emprenedors i les pimes poden llogar per treballar en una ciutat on es pot conciliar el treball amb les vacances. El nomadisme digital, en diuen.

Traslladeu l’escriptori, canvieu de vida, treballeu des de Barcelona
Al respecte, convé destacar els arguments que la ciutat –menció especial pel Consorci de Turisme de Barcelona que inclou, a més de l’Ajuntament, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació i la Fundació Barcelona Promoció– treu a col·lació per captar emprenedors i empreses. En síntesi, Barcelona ofereix “tot l’indispensable” per ser “nòmades digitals i treballar en remot des de Barcelona”. Una aposta pel teletreball i el workation en una ciutat en què es pot combinar feina i temps lliure “des del mar fins al Pirineu” amb una àmplia oferta de cultura i oci. Tot plegat, “tant un entorn urbà com en plena natura”. L’eslògan per captar el teletreball internacional: Move your deskchange your life. Traslladeu el vostre escriptori, canvieu de vida… i treballeu des de Barcelona.

Val a dir que l’oferta és prou llaminera: es faciliten els tràmits i la documentació necessària, s’ofereix una cartera d’allotjaments i es tramita la reserva, se selecciona una llista dels millors coworkings de la ciutat, s’aconsella la participació en les comunitats de coworkers que hi ha a la ciutat per gaudir de l’after work, es recomana de conèixer una ciutat –carrers, arquitectura, cultura, museus, biblioteques, esport, gastronomia, rutes de bicicleta, parcs naturals, espais verds, festes tradicionals, estil de vida mediterrània o shopping– on es pot pagar –descomptes– amb la Vip pass i la Barcelona Workation Card, s’informa de la mobilitat i el turisme sostenible de la ciutat així com de la seguretat i les instal·lacions sanitàries a la seva disposició en una Barcelona smart city –el hub 5G del sud d’Europa– que posseeix una de les xarxes de wifi pública més importants dEuropa.
Fonts: https://www.barcelonaturisme.com/wv3/es/page/3165/workation.html
https://www.barcelonaturisme.com/wv3/es/page/4149/workation.html

The Startup Island
Las institucions municipals han fet la seva feina i Barcelona ha esdevingut un focus d’atracció dels coworkers i el workation. Talment com han fet d’altres ciutats com ara són Madrid, Màlaga, València, Alacant o Palma de Mallorca. Però, s’hauria de fer un pas endavant. S’hauria d’anar més enllà del “traslladeu l’escriptori, canvieu de vida, treballeu des de Barcelona”. S’hauria d’apostar, sí, per tot això, que ja es fa, però també per un “esdevingueu propietaris del vostre coworking particular –habitatge inclòs– a la ciutat de Barcelona”. En definitiva, també s’hauria de jugar la carta del nomadisme digital plenament integrat en el Sistema. Un desafiament que hauria d’assumir la iniciativa privada. I el cas és que el model –l’arquetip– ja el tenim.

A la paradisíaca illa Palau Karimunjawa –al mar de Java, Indonèsia– s’està fent realitat un complex residencial que pretén atraure els emprenedors i el teletreball. The Startup Island, amb el coworking com ham– ofereix un lloc i un habitatge on viure tranquil·lament i ecològicament en temps de tribulacions, adversitats, desgràcies, contaminació i pandèmia (https://www.thestartupisland.com/spanish).

En síntesi: el client compra un habitatge –sense hipoteques, a un preu assequible, que pot pagar en deu anys, amb una concessió de setanta-set anys i una rendibilitat anual que, si vol pot posar per llogar– en un entorn sense soroll ni contaminació. L’habitatge està prop d’un aeroport internacional i arreplega tots els serveis bàsics com ara l’aigua, la llum, el mercat o supermercat, la restauració, el wifi, els caixers automàtics, l´ambulatori, la mobilitat automobilística i una comissaria de policia a una distància assumible. No pot faltar el Club De Platja i el Gym & Sports Club.

El centre del complex residencial –l’ham, dèiem abans– és el coworking on “pots treballar en el teu negoci en companyia de d’altres emprenedors: persones intel·ligents i apassionades que pensen com tu i viuen la vida de la mateixa manera que tu”. Tant és així que, “en els últims anys, molts nòmades s’han proposat crear un lloc que combina un estil de vida tranquil en una bonica illa amb un aspecte emprenedor. I aquí estem”. ¿Qui són? Nosaltres “hem creat experiències en tot el món fidels a la nostra fórmula d’èxit: proporciona entorns ideals perquè emprenedors digitals com nosaltres fem realitat els seus projectes”.

Un discurs expressament connotat –aires i rerefons elitistes– amb la intenció de construir una comunitat d’iguals que és diferent –aquí rau la clau- als altres que no són com tu, perquè tu no vols que ho siguin. Un discurs que t‘obre els ulls, perquè vegis allò que vols veure: “si et fixes, veuràs un resort on el benestar, la salut, l’oci, i l’entreteniment es donen la mà en una combinació perfecta”. ¿Que potser no veus que “aquí està la teva oportunitat de viure amb consciència ecològica en una residència premium amb totes les comoditats que sempre has volgut a casa”? Conclusió: “si vols ser guanyador, has de rodejar-te de guanyadors”, perquè “conviure amb persones que tenen el mateix ADN emprenedor t‘alça encara més” en un “entorn ideal perquè succeeixi la màgia de les Startups“.

Barcelona no és Karimunjawa. Barcelona no és un arxipèlag verge farcit de platges desertes i aigües cristal·lines habitades per una fauna aquàtica excepcional. Però, Barcelona, així com el seu entorn, sí que té condicions –mar i muntanya– per esdevenir el lloc on podrien “fluir les teves idees” amb el propòsit de “posar-les en pràctica” gràcies a la “convivència amb d’altres nòmades digitals”. Dèiem més amunt que el model o arquetip ja està fet. Caldria adaptar-lo a la nostra realitat. Si aquí s’han fet prou complexes residencials de tota mena i espècie, per què no aixecar una Karimunjawa mediterrània a Barcelona? Ho diuen els promotors de la idea original: “T‘ho posem molt fàcil, la decisió és tota teva, Tanca els ulls i visualitza una illa paradisíaca”.

 

Published inARTÍCULOS DE TODOS LOS CICLOSCosmopolitismo o el retorno al bosquePUBLICACIONES

Be First to Comment

Deja una respuesta

Simple Share Buttons