Skip to content

Jordi Herreruela – Festival i creació

* Del ciclo : FESTIVAL O CREACIÓN

Davant del repte que suposa el títol del cicle, i si es tractés d’una competició, la meva resposta és clara: a Barcelona guanya el festival. Només puc parlar del sector musical, però a Barcelona no sóc capaç de veure en els darrers anys polítiques públiques definides de suport a la creació musical, i està clar que el procés creatiu no és una activitat industrial, per tant hauria de gaudir de la protecció de les diverses administracions públiques. Si no vaig errat, la música és l’única de les arts que s’ha quedat sense una fàbrica de creació pròpia, tot i que sembla que la Fabra i Coats podria deixar de ser un contenidor per a tot i començar a ser l’abanderada de la creació musical a la ciutat.

Tampoc veig que convisquin sales de concerts públiques i privades, sobretot perquè no existeixen les sales de concerts públiques. La música també deu ser l’única art que això no succeeix a Barcelona, perquè conviuen sense problemes teatres, sales d’exposicions i espais de creació públics i privats tant d’arts plàstiques com d’arts escèniques. I això que Barcelona és una ciutat amb poquíssimes sales de concerts i amb grans dificultats legals i jurídiques per obrir sales privades. Costa trobar dates per realitzar concerts a la ciutat, especialment per als grups emergents.

En canvi els Festivals poden ser una activitat econòmica viable, i per tant creixen i es desenvolupen amb les lleis pròpies del mercat. En temps de dificultats els festivals han hagut de modificar el seu vocabulari i començar a parlar d’impacte econòmic i d’ocupació hotelera per justificar-se davant de les administracions públiques, i deixar temporalment de banda el seu valor cultural. Valor cultural que ha vingut donat més per la vocació particular i personal dels promotors que per algun tipus de condicionant de les administracions públiques, perquè en els darrers anys els esdeveniments són un negoci per Barcelona.

Més enllà de l’impacte econòmic dels usuaris de festivals, la meva visió és que els festivals paguen més en lloguer d’espais i serveis a la ciutat que el que reben en ajudes. En les bases de les ajudes de l’ICUB (Institut ded Cultura de Barcelona), d’ençà que jo les conec, els festivals es poden considerar com “propostes singulars de caràcter extraordinari d´interès per la ciutat”, i els criteris específics que atorguen 4 dels 10 punts possibles són que el festival situï Barcelona com espai de creació i innovació internacional, que impliqui entitats i públics internacionals, i que generi intercanvis amb altres països. Sembla que el suport a la creació local ha estat més un tema de debat que un element essencial en les polítiques culturals barcelonines.

*

Jordi Herreruela es director del Cruïlla – Barcelona Summer Festival.

 

Published inARTÍCULOS DE HÄNSEL* Y GRETEL*ARTÍCULOS DE TODOS LOS CICLOSCICLOSFestival o creación
Simple Share Buttons